[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Ignasi Riera i Gassiot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ignasi Riera)
Plantilla:Infotaula personaIgnasi Riera i Gassiot

Ignasi Riera (2001, Museu d'Història de Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
23 juny 1993 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)
← Rafael Ribó i Massó

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
11 agost 1987 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)
← Antoni Lucchetti i Farré

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat
1979 – 1994 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCornellà de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Professional del Clot
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, columnista, escriptor, editor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (1973–1988)
Iniciativa per Catalunya Verds Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansJosep Maria Riera i Gassiot Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Oliver i Sallarès, oncle Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 5 de gener de 1940) és un polític i escriptor català, nebot de Joan Oliver.

Biografia

[modifica]

Estudià filosofia i teologia Fou professor a l'Escola Tècnica Professional del Clot. Ha estat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1979-1994) pel PSUC, ciutat on residí molts anys, i fou diputat al Parlament català per Iniciativa per Catalunya (IC) el 1988-1992 i 1995-1999. La seva figura, políticament parlant, s'ha mantingut sempre fidel als plantejaments d'esquerra. Avui dia col·labora en diversos diaris i revistes, i és també conferenciant i tertulià radiofònic. Ha col·laborat a les publicacions Serra d'Or, El País, El Temps, Nous Horitzons, Taula de Canvi i El Punt i és membre de l'AELC, de la qual fou secretari general del 1983 al 1991.

Com a escriptor ha aportat més de trenta obres tant literàries com d'assaig. El 1984 li varen donar el premi Ramon Llull per a la seva novel·la El rellotge del pont d'Esplugues, com ja havia rebut el 1980 el Premi Andròmina de narrativa per Honorable míster R. L'any 2002 va obtenir el Premi Lliri de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.[1]

Ha traduït al català les obres del pedagog Célestin Freinet. Des del 2003 viu a Madrid.

Obres

[modifica]

Narrativa

[modifica]
  • Pàries, sindicalistes, demagogs (1986)
  • La pobra Norma Litz i altres contes (1988)
  • Bla, bla, bla..., Premi Pere Quart d'humor i sàtira (1989)
  • Un diputat per no res (1994)
  • Natàlia i altres contes (1995)
  • Els contes de la ràdio (1996)
  • La revolta dels avis (2005)
  • La infelicitat. Un estat de plenitud (2006)
  • Les set vides del gat Giovanni (2006)

Novel·la

[modifica]
  • Honorable Mr. R. (1980)
  • No arrenqueu els geranis (1984)
  • El rellotge del pont d'Esplugues (1984)
  • Esposa al forn amb cebes (1986)
  • El pacte de Formentera (1987)

Poesia

[modifica]
  • Poemes d'amor i d'estalvi (1989)

Biografies

[modifica]
  • Candel, Paco o Francesc (1988)
  • Joan Oliver / Pere Quart: l'inventor de jocs (2000)
  • Jordi Pujol: llums i ombres (2001)
  • Lluís Llach (2002)

Assaigs

[modifica]
  • El meu oncle Pere Quart (1992)
  • Un patriota exemplar (1997)
  • Els catalans de Franco (1998)
  • Un català a Madrid (2004)
  • Memòries d'un nen golut (2006)

Descripció i viatges

[modifica]
  • Viatgers de Barcelona (2000)

Referències

[modifica]
  1. «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Lozano i Lerma
Crim de Germania
Premi Andròmina de narrativa
1980
Succeït per:
Rafael Ventura Melià
Àmbit perdurable