Àrab hassania

Àrab hassania

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	3.763.900
Autòcton de	Sàhara Occidental, Azawad, Mauritània, Províncies Meridionals i Província de Tindouf
Estat	Algèria, Mali, Mauritània i Sàhara Occidental
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques àrab àrab magrebí
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet àrab
Codis
ISO 639-3	mey
Glottolog	hass1238
Ethnologue	mey
IETF	mey

El hassania^[1] és la varietat pròpia de Mauritània i el Sàhara Occidental de l'àrab dialectal, dins del subgrup de l'àrab magrebí.^[2] És parlat per uns quatre milions de persones.^[3] S'escriu igualment mitjançant l'alfabet àrab i també és parlat en zones del Marroc, Algèria, Mali i el Senegal.

El hassania es va estendre a la regió gràcies a l'arribada de la tribu àrab Banu Hassan, i va començar a ser parlat sobre un substrat lingüístic fonamentalment amazic. Així mateix, amb aquesta arribada va iniciar-se el procés d'arabització de la població amazic. El hassania té influències del wòlof, del tamashek, del zenaga, del castellà i del francès, entre altres llengües.

Contràriament al que podria semblar per la gran extensió geogràfica que ocupa, la variació dialectal del hassania és relativament petita. Així, els parlars hassania comparteixen un conjunt de trets que els caracteritzen enfront de la resta de parlars derivats de l'àrab clàssic.^[4]

Fonèticament, destaca la desaparició de l'oclusiva glotal sorda /ʔ/, que al final de síl·laba és compensada per un allargament de la vocal i el fet que la realització de la lletra qof de l'alfabet àrab (que en àrab clàssic representa una /q/) com a /g/.^[4] En l'àmbit vocàlic, el hassania distingeix fonèmicament la llargada de les vocals (curtes i llargues), i té un inventari que consisteix en 8 sons vocàlics diferents.

A més, presenta una innovació pròpia, que és el contrast fonèmic segons èmfasi (consonant emfàtica / no emfàtica). L'èmfasi és marcat per una pronúncia particular en els fonemes /s/, /z/, /t/ i /d/.

Morfològicament, presenta poques variacions respecte de l'àrab clàssic: manté l'oposició masculí / femení, generalment marcat per la /a/, també manté les formes clàssiques per al nombre. En la morfologia verbal presenta una innovació en relació amb la forma de construir les formes passives, que consisteix en afegir el prefix -u.^[5]

L'àrab hassania parlat al Sàhara Occidental, a causa del fet d'haver estat una colònia espanyola, rep moltes influències en el lèxic per part del castellà.^[6] Així, Munteanu (2003) descriu l'adaptació d'algunes paraules provinents del castellà com ara mieja <cas. "almeja" (cloïssa, en català), rweida <cas. "rueda" (roda) o ricleo <cas. "recreo" (esbarjo).^[7]

Alhora, el castellà parlat pels sahrauís està influït pel hassania. Aquesta influència es dona en la «velarització de múltiples fonemes i una considerable oscil·lació vocàlica i inestabilitat de la e i la o castellanes».^[8]

• Munteanu Colán, Dan «Casos de adaptación fonética de los hispanismos en el hassanía saharaui» (en castellà). Actas del XXIII Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, 2003, p. 253-261. DOI: https://doi.org/10.1515/9783110946277-015 [Consulta: 2 gener 2024].
• Romero, Pilar Candela «El español en los Campamentos de Refugiados Saharauis (Tinduf, Argelia)». Enciclopedia del español en el mundo : Anuario del Instituto Cervantes 2006-2007, 2006, pàg. 48-52.
• Taine-Cheikh, Catherine. Ḥassāniyya Arabic (en anglès), 2020, p. 245–263. DOI 10.5281/zenodo.3744523. ISBN 978-3-96110-251-8 [Consulta: 2 gener 2024]. 
• Taine-Cheikh, Catherine «Hassâniyya Arabic» (en anglès). Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics (EALL), 2007, p. 240-250 [Consulta: 2 gener 2024].

• Saharaui
• Sàhara Occidental
• Amazic

• Introducció a l'àrab hassaniya (francès)