Kamtxatkita
Kamtxatkita | |
---|---|
Fórmula química | KCu₃(SO₄)₂OCl |
Epònim | Kamtxatka |
Localitat tipus | fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | sulfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.35 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.35 |
Dana | 30.2.8.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 9,74Å; b = 12,85Å; c = 7Å; |
Duresa | 3,5 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,695 nβ = 1,718 nγ = 1,759 |
Birefringència | δ = 0,064 |
Angle 2V | mesurat: 75°, calculat: 76° |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1987-018 |
Any d'aprovació | 1987 |
Símbol | Kmc |
Referències | [1] |
La kamtxatkita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la península de Kamtxatka, a on es troba la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La kamtxatkita és un sulfat de fórmula química KCu₃(SO₄)₂OCl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kamtxatkita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, al segon con d'escòria de l'avanç nord, produït a la gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka, Rússia. També ha estat descrita a la mina Nickel, a la localitat de Bolivia, al comtat de Churchill (Nevada, Estats Units). Són els dos únics indrets a tot el planeta a on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Kamchatkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juliol 2017].