Kamtxatkita

Kamtxatkita
Fórmula química	KCu₃(SO₄)₂OCl
Epònim	Kamtxatka
Localitat tipus	fumarola Iadovítaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.BC.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BC.35
Dana	30.2.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,74Å; b = 12,85Å; c = 7Å;
Duresa	3,5
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,695 nβ = 1,718 nγ = 1,759
Birefringència	δ = 0,064
Angle 2V	mesurat: 75°, calculat: 76°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1987-018
Any d'aprovació	1987
Símbol	Kmc
Referències	[1]

La kamtxatkita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la península de Kamtxatka, a on es troba la seva localitat tipus.

La kamtxatkita és un sulfat de fórmula química KCu₃(SO₄)₂OCl. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kamtxatkita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Va ser descoberta a la fumarola Iadovítaia, al segon con d'escòria de l'avanç nord, produït a la gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka, Rússia. També ha estat descrita a la mina Nickel, a la localitat de Bolivia, al comtat de Churchill (Nevada, Estats Units). Són els dos únics indrets a tot el planeta a on ha estat trobada aquesta espècie mineral.