Florence Cestac

Florence Cestac
	; Cestac el 2008 a la Fira del Llibre de París (2008)
Biografia
Naixement	18 juliol 1949 (75 anys); Pont-Audemer (França)
Formació	École supérieure d'art et design Le Havre-Rouen (1965–1968); École nationale supérieure des arts décoratifs
Activitat
Ocupació	autora de còmics, il·lustradora, editora
Membre de	Col·lectiu de creadors de còmics contra el sexisme
Obra
Obres destacables	Obres destacables Les Déblok (fr) ; Les Ados (fr) ; (1979) Harry Mickson (fr) ; (1996) Le Démon de midi (fr) ; (2005) Le Démon d'après midi... (fr) ; (2007) La Véritable Histoire de Futuropolis (fr) ; (2009) Je voudrais me suicider mais j'ai pas le temps (fr) ; (2011) Des salopes et des anges (fr) ; (2013) Le Démon du soir ou la Ménopause héroïque (fr) ; (2015) Un amour exemplaire (fr) ; (2021) Un papa, une maman, une famille formidable (la mienne !) (fr) ;
Premis
	(23 març 2017) Comanador de les Arts i les Lletres; (2014) Premis Saint-Michel; (2000) Gran Premi de la Vila d'Angulema; (1997) Alph-Art humour; (1989) Alph-Art humour ;
Lloc web	cestac.com

Florence Cestac (Pont-Audemer, 18 de juliol de 1949) és una dibuixant de còmics francesa, la segona dona que guanyava, al llarg de vint-i-cinc anys, el Gran Premi de Còmic de la Vila d'Angulema el 2000.^[1]^[2]^[3]^[4]

Nascuda a Pont-Audemer, Cestac va començar la seva carrera com a il·lustradora i el 1972 es va fer càrrec de la llibreria Futuropolis amb el seu marit, Étienne Robial, i la va transformar en l'editorial de còmics Futuropolis.^[1]

Va crear les històries humorístiques de detectius de Harry Mickson per a les publicacions L'Écho des savanes, Charlie Mensuel, Pilote i Ah! Nana. Després que Futuropolis fos adquirit per Éditions Gallimard el 1994, va crear la sèrie Les Déblok per a Le Journal de Mickey, juntament amb Nathalie Roques.^[1]

La seva sèrie Cestac pour les grands, dirigida a un públic adult, va comportar-li èxits i reconeixement. Un dels seus àlbums, Le Démon de midi (1996), va ser adaptat al teatre i el cinema en la pel·lícula de 2005 The Demon Stirs.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florence Cestac

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Florence Cestac» (en anglès). Lambiek, actualització: 2021-06-01. [Consulta: 14 maig 2024].
↑ «Sexism row mars French comic award» (en anglès). BBC News, 2016.
↑ «Florence Cestac - Europe Comics» (en anglès). Europe Comics.
↑ «'Rumiko Takahashi, creadora de Ranma 1/2, guanya el gran premi del festival d'Angulema'». Llegim (Diari Ara), 2019 [Consulta: 24 gener 2019].

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Florence Cestac» (en anglès). Lambiek, actualització: 2021-06-01. [Consulta: 14 maig 2024].

[2] «Sexism row mars French comic award» (en anglès). BBC News, 2016.

[3] «Florence Cestac - Europe Comics» (en anglès). Europe Comics.

[4] «'Rumiko Takahashi, creadora de Ranma 1/2, guanya el gran premi del festival d'Angulema'». Llegim (Diari Ara), 2019 [Consulta: 24 gener 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]