Feminisme filosòfic
El feminisme filosòfic naix al s. XVII amb les innovacions conceptuals i terminològiques de la filosofia barroca. S'interroga sobre la peculiar situació de les dones, no sols dins del conjunt social, sinó i sobretot en com han estat pensades i com es conceptualitza el seu sexe. És un corrent important de la modernitat que utilitza els mètodes contemporanis del pensament filosòfic per elaborar explicacions causals i funcionals de la subordinació femenina. Són molts els temes i causes vinculades amb el pensament feminista: se n'investiguen les religioses, socials, polítiques, psicològiques, culturals, etològiques, biològiques, etc. Cal distingir entre feminisme filosòfic i altres dos discursos: la filosofia canònica i les seues apreciacions sobre el sexe femení i la filosofia, de qualsevol mena, realitzada per dones.
Història del feminisme filosòfic
[modifica]
Es pot argumentar que la història del pensament filosòfic realitzat per dones o que es referisca a les dones en general comença en l'antiguitat clàssica. Així ho fa M. E. Waithe en A History of Women Philosophers.[1] En la història de la filosofia s'ha suposat que el pensament de les filòsofes ha estat obliterat per la sistemàtica discriminació cap a les dones en el món del pensament. Ja en el període barroc i molt més en la Il·lustració, es fan visibles el discurs feminista i les noves autores. Aquesta línia de pensament ha vincular els conceptes de dona i filosofia des d'un nou punt de vista. Així ho fan les obres precursores de filòsofes i filòsofs com Marie de Gournay, Poullain de la Barre, Émilie du Châtelet, Olympe de Gouges, Nicolas de Condorcet i sobretot Mary Wollstonecraft.[2]
Durant la Segona onada del feminisme, el sufragisme, la quantitat i qualitat del pensament feminista es consolida. Les referències principals en són Flora Tristán, J. S. Mill, H. Taylor, Emilia Pardo Bazán, Elizabeth Cady Stanton, Lucretia Mott i Clara Zetkin, Aquest feminisme es produeix també en el món musulmà amb autores com la iraniana Táhirih, Huda Shaarawi, etc.
En el feminisme contemporani, de finals dels s. XX i XXI, vinculat a l'emancipació de les dones en els àmbits educatiu i laboral, es produeix una explosió de publicacions. Les inicia El segon sexe (1949) de la francesa Simone de Beauvoir.
El feminisme filosòfic ha reexaminat críticament el que els pensadors canònics des d'Aristòtil a Hegel o Nietzsche teoritzaren sobre les dones, comprovant la desafortunada la persistència dels prejudicis misògins en el pensament filosòfic, no sols en la cultura popular sinó també en el pensament canònic i en la ciència.[3]
La revisió dels clàssics ha anat dotant els estudis feministes d'una armadura conceptual pròpia (per exemple a l'epistemologia feminista, sobre el concepte de femení com a construcció i també sobre els problemes que les dones han d'enfrontar en la vida diària.
Clàssics del feminisme filosòfic en desenvolupament de gènere
[modifica]- De la igualtat dels dos sexes, Poullain de la Barre
- L'educació de les dames, Poullain de la Barre
- Escrits sobre la igualtat i en defensa de les dones, Marie de Gournay[4]
- Declaració dels drets de les dones, Olympe de Gouges
- Vindicació dels drets de les dones, Mary Wollstonecraft
- La demanda de la meitat de l'espècie humana, Wheeler i Thompson
- La Bíblia de la dona, Elizabeth Cady Stanton
- L'esclavitud de la dona, John Stuart Mill
- La secreta guerra dels sexes, Maria Laffitte
- El segon sexe - Simone de Beauvoir
- La mística de la feminitat, Betty Friedan
- Speculum, Luce Irigaray
- Política sexual, Kate Millett
- Dialèctica del sexe, Shulamith Firestone
- Cap a una crítica de la raó patriarcal, Celia Amorós
- Temps de feminisme, Celia Amorós
- Sexe i filosofia, Amelia Valcárcel
- La política de les dones, Amelia Valcárcel
- Feminisme en un món global, Amelia Valcárcel
Referències
[modifica]- ↑ Waithe, M.E.. A History of Women Philosophers: Volume I: Ancient Women Philosophers, 600 B.C.-500 A.D.. Springer, 1987, p. 256. ISBN 9024733685.
- ↑ Valcárcel, Amelia. «The collective memory and challenges of feminism» (en anglés). www.cepal.org. [Consulta: 29 març 2016].
- ↑ Valcarcel, Amelia. «La política de las mujeres». [Consulta: 29 març 2016].
- ↑ «Libros CSIC: libros electrónicos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)». libros.csic.es. [Consulta: 29 març 2016].
Bibliografia
[modifica]- Amorós Puente, Celia. La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias... para las luchas de las mujeres. Madrid: Cátedra, 2005. ISBN 8437622492.
- Fraisse, Genèvieve. Musa de la razón. Madrid: Cátedra, 1991. ISBN 9788437610610.
- Posada Kubissa, Luisa. Sexo y esencia. De esencialismos encubiertos a esencialismos heredados. Madrid: Horas y horas, 1998. ISBN 9788487715655.
- Sau, Victoria. Diccionario ideológico feminista. Barcelona: Icaria, 1990. ISBN 9788474260724.
- Valcárcel, Amelia. Sexo y filosofía. Sobre mujer y poder. Barcelona: Anthropos, 1991. ISBN 9788476584590.
Enllaços externs
[modifica]