[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Eugenia Kemeny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEugenia Kemeny
Biografia
Naixement1893 Modifica el valor a Wikidata
Hongria Modifica el valor a Wikidata
Mortnovembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona
NacionalitatHongria Hongria
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professora
Veusoprano

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Eugenia Kemeny Kirschner (?, Hongria, 1893 - Barcelona, 25 de novembre de 1969)[1] fou una soprano hongaresa establerta a Barcelona. Va ser professora de cant del Conservatori Superior de Música del Liceu.

Va arribar a Espanya abans de la guerra. Les primeres ressenyes d'hemeroteca amb actuacions seves a Barcelona daten de 1929.[2] Va cantar fins després de la Guerra Civil espanyola,[3] passant després a donar classes de cant al Conservatori del Liceu, fins a la seva mort. Va ser professora d'importants cantants, com ara Montserrat Caballé, Francesca Callao, Mirna Lacambra, Carme Hernández,[4] Maria Alòs[cal citació], i la contralt Josefina Benajam.[5] Eugenia Kemeny havia abordat papers wagnerians, abans d'arribar a Espanya. Potser per això, com a professora del Conservatori del Liceu, feia servir uns mètodes sorprenents, amb gimnàstica inclosa, per treballar el fiato dels seus alumnes.[6]

Va morir el 25 de novembre de 1969 a Barcelona.[1]

Nota

[modifica]
  • El seu cognom es troba sovint escrit Kemmeny, fins i tot a moltes notes biogràfiques o llibres sobre la soprano Montserrat Caballé. La notícia publicada pel diari La Vanguardia sobre la seva mort fa servir la forma Kemeny, que és a més el segon cognom del seu fill, Rodolfo Carranza Kemeny. Una altra forma que es troba sovint - amb la lletra diacrítica corresponent a la grafia original del cognom hongarès - és Kemény.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 26-11-1969, pàg. 36.
  2. «Principal Palace». La Vanguardia, 26-07-1929, pàg. 3.
  3. «Los conciertos». La Vanguardia, 20-01-1942, pàg. 6.
  4. «Premio a María del Carmen Hernández». Hoja del lunes, Año XLV Número 1915, 10-11-1975, pàg. 38.
  5. «Josefina Benajam». Ritmo, 01-09-1960, pàg. 16.
  6. Xavier Nicolás. «Entrevista a Montserrat Caballé». Archivo Richard Wagner.