Esmirla
Falco columbarius  | |
|---|---|
 Esmirla mascle (davant), femella (darrere) i immadurs (al fons). | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 162 g 212 g |
| Envergadura | 60 cm |
| Nombre de cries | 4,2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696453 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Falconiformes |
| Família | Falconidae |
| Gènere | Falco |
| Espècie | Falco columbarius Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
L'esmirla[1] o esmerla (nom amb què es coneix al Principat i a les illes Balears) o falconet (País Valencià i Balears) (Falco columbarius) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae)[2][3] És el falcó més petit de la fauna dels Països Catalans. És un visitant hivernal regular que prové de les latituds nòrdiques europees d'Escandinàvia i Rússia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un falcó molt petit, de color fosc i vol rabent.
La manca d'una bigotera molt ostensible és un tret força ressortit.
El mascle, més petit que la femella, presenta les parts superiors de color gris pissarra, la gola blanca i el pit rogenc, amb ratlles brunes, més freqüents cap als flancs.
El dimorfisme sexual, en vol, també és notable, puix la femella presenta per damunt una coloració bruna fosca. La cua, que és relativament llarga, presenta una característica banda subterminal negra, visible en vol pel damunt. En general és compacta i recorda força una creu quan es veu volar.
Subespècies
[modifica]- Falco columbarius aeasalon
- Falco columbarius subaeasalon
- Falco columbarius pallidus
- Falco columbarius insignis
- Falco columbarius lymani
- Falco columbarius pacificus
- Falco columbarius columbarius
- Falco columbarius richardsoni
- Falco columbarius suckleyi
Hàbitat
[modifica]Ben distribuït especialment pels ambients de la Depressió Central i la Catalunya interior (sobretot a l'altiplà del Bages), i més localitzat i escàs al litoral, on és més normal trobar-lo a prop de zones planes i extenses com, per exemple, les zones humides.
Costums
[modifica]Quan apareix a les nostres contrades, ho fa tot seguint en els seus desplaçaments els estols de passeriformes hivernants.
Caça sempre en vol rasant, fins a límits increïbles, amb la qual cosa apareix de sobte sobre la presa, provocant gairebé sempre gran aldarull en l'estol i un enlairament massiu.
Passa gran part del temps tranquil·lament posada en un arbre, arbust o pedra a baixa altura, sovint al mig d'un camp en un terròs.
Reproducció
[modifica]
És una espècie que es una distribució holàrtica, en la qual habita l'època reproductora les latituds altes, en paratges freds amb espais oberts. És reproductor a la tundra i als espais oberts de la taiga euroasiàtics i nord-americans, des d'on es desplaça a hivernar a àrees planes més meridionals.
Alimentació
[modifica]Fa estada en "anys de pinsà", és a dir, en anys en què els fringíl·lids fan acte de presència massiva. Arriba a l'octubre quan comença el pas dels moixons i s'observa fins al Març.
És un ornitòfag important, que captura principalment aloses, completant la dieta amb titelles, túrdids, pardals i emberízids. Ocasionalment caça insectes i ocells més grossos com fredelugues.
Referències
[modifica]- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «esmirla». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 356. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ «Seriemas, falcons». IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ BirdLife International. «Merlin. Falco columbarius» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 29 agost 2022].
Bibliografia
[modifica]- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 143.
- Hume, R.:Guía de campo de las aves de España y Europa. Ediciones Omega, 2002. ISBN 84-282-1317-8.
