De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'estret del Fury i el Hecla (en anglès Fury and Hecla Strait) és un estret cos d'aigua d'entre 2 i 20 quilòmetres d'amplada i uns 130 de llargada, que es troba a la regió de Qikiqtaaluk al territori de Nunavut, Canadà. Està situat entre l'illa de Baffin, al nord, i la península de Melville, al sud, i connecta la conca de Foxe, a l'est, amb el golf de Boothia, a l'oest.
L'estret va ser descobert per l'explorador William Edward Parry el 1822, arran de la seva segona expedició a la recerca del pas del Nord-oest. Aquest fou l'indret més allunyat de l'expedició i en trobar-lo barrat pel gel que cobreix les seves aigües la major part de l'any van haver de fer mitja volta. L'estret va rebre el nom dels dos vaixells amb què navegaven: el Fury i el Hecla.[1]
- Chandler, F. W. Geology of the Late Precambrian Fury and Hecla Group, Northwest Baffin Island, District of Franklin. Ottawa, Canada: Energy, Mines and Resources Canada, 1988. ISBN 0-660-12652-4
- Ciesielski, A. The Basement to the Fury & Hecla Group Lithologic, Structural and Geochemical Data, Northwest Baffin Island. Ottawa, Ont: Geological Survey of Canada, 1992.
- Hall, Charles Francis, and J. E. Nourse. Narrative of the Second Arctic Expedition Made by Charles F. Hall His Voyage to Repulse Bay, Sledge Journeys to the Straits of Fury and Hecla and to King William's Land, and Residence Among the Eskimos, During the Years 1864-'69. Washington: G.P.O., 1879.
- Lee, Geoffrey. Note on Arctic Palaeozioc Fossils from the "Hecla" and "Fury" Collections. 1912.
i HMS Hecla (mul) 
