[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Estret McMurdo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretEstret McMurdo
(en) McMurdo Sound Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipussi Modifica el valor a Wikidata
EpònimArchibald McMurdo Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
Map
 77° 30′ S, 165° 00′ E / 77.5°S,165°E / -77.5; 165
Característiques
Dimensió55 (amplada) m × 55 (longitud) km

L'Estret de McMurdo és una mena de badia[1] d'uns 55 km de llarg i d'ample ocupat permanentment per aigües gelades. L'estret està rodejat per uns 4.000 quilòmetres de costa que s'obre al mar de Ross al nord. La Royal Society Range s'aixeca des del nivell del mar fins a 4.205 m. en la costa occidental. La plataforma de gel McMurdo fixa el límit sud de l'estret de McMurdo. L'illa Ross, un punt de partida històric per a exploradors polars, designa el límit oriental. El volcà actiu Erebus de 3.794 m. domina l'illa Ross. A la costa sud de l'estret estan ubicades la base científica dels Estats Units, l'estació McMurdo, i la de Nova Zelanda, Base Scott. Menys d'un 10 per cent de la costa de l'estret McMurdo està lliure de gel.[2]

El capità James Clark Ross va descobrir l'estret, que és a uns 1.300 km del pol Sud, el febrer de 1841 i li va posar el nom del lloctinent del vaixell Terror, l'Archibald McMurdo.[3] El lloc avui serveix com a ruta de re-subministrament per a vaixells de càrrega i per a aeronaus que aterren sobre plataformes de gel prop de l'Estació McMurdo. Tanmateix, l'ocupació contínua de l'Estació McMurdo per científics i personal de suport des de 1957-58 ha convertit la badia de Winter Quarters en un port fortament contaminat.

La banquisa que envolta la costa a la badia Winter Quarters i en qualsevol altre lloc de l'estret, representa un obstacle formidable pels vaixells de superfície. Els vaixells requereixen bucs reforçats per al gel i sovint han de dependre de l'escorta de trencaglaços. Aquestes condicions extremes han limitat l'accés als turistes, que altrament estan apareixent en nombre creixent a les aigües obertes de la Península Antàrtica. Els pocs turistes que arriben a l'estret de McMurdo troben un paisatge espectacular amb albirament de fauna entre les que es compten les orques, foques i pingüins emperador.

Els freds corrents circumpolars de l'Oceà del Sud redueixen el flux calent del Pacífic Sud o les aigües atlàntiques del sud que arriben a McMurdo i a altres punts de la costa Antàrtica. Els gèlids vents provinents de la plataforma polar Antàrtica que arriben a McMurdo fan de l'Antàrtida el continent més fred i més ventós del món. A l'estret el mar es congela en superfície durant hivern, aproximadament uns 3metres de gruix. L'estiu austral fa que la banquisa es trenqui. El vent i els corrents desplacen el gel cap al nord al mar de Ross, provocant corrents inferiors fredes que vessen a les conques oceàniques del món. Les temperatures durant els foscos mesos d'hivern a l'estació McMurdo baixen per sota dels -50,6 °C. El desembre i gener són els mesos més càlids, amb màximes de -1 °C.

Galeria

[modifica]
  1. La denominació original "Sound" es fa servir per a fiords, cales o estrets, si bé la més habitual és aquesta darrera.
  2. Christine Elliott «Còpia arxivada». New Zealand Geographer, 61(1), maig 2005, pàg. 68-76. Arxivat de l'original el 2018-12-15. DOI: 10.1111/j.1745-7939.2005.00005.x [Consulta: 12 novembre 2008]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-12-15. [Consulta: 12 novembre 2008].
  3. National Science Foundation. «NSF 92-134 Facts about the US Antarctic Program», 07-11-1994. [Consulta: 23 maig 2007].

Enllaços externs

[modifica]