[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Estació de Valls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula estacióValls
L'estació.
Informació general
AdreçaPlaça de l'Estació
MunicipiValls (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Propers trens76004 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies5 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes2 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers28.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Map
 41° 17′ N, 1° 16′ E / 41.29°N,1.26°E / 41.29; 1.26
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC2441 Modifica el valor a Wikidata

Valls és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Valls a la comarca de l'Alt Camp. L'estació es troba a la línia Barcelona-Vilanova-Valls i hi tenen parada trens de la línia R13 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora. L'any 2016 va registrar l'entrada de 28.000 passatgers.[1]

Edifici de l'estació

[modifica]

L'edifici de l'estació està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. És un edifici de planta baixa i un pis amb estructura simètrica formada per tres cossos sobresortints i dos panys que els uneixen. El cos central és un pis més elevat. El pisos estan separats per amples impostes en forma de frontó. Hi ha a la façana de la plaça de l'estació tres portes d'entrada d'arc de mig punt, a les quals s'accedeix per cinc graons. Les finestres són totes d'arc rebaixat i les dels cossos sobresortints del primer pis estan remarcades amb motllures que formen cornisa. Els coronaments del cos central i dels extrems són elevats i decorats amb palmetes. La part que dona a les vies és d'estructura similar, però amb una superfície plana, i les obertures de la planta baixa són d'arc de mig punt. Una marquesina de ferro corre al llarg d'aquesta façana. L'obra està arrebossada i pintada.[2]

Història

[modifica]

L'arribada del ferrocarril a Valls es degué al diputat a Corts vilanoví Francesc Gumà i Ferran, promotor de la línia Valls-Vilanova-Barcelona. El projecte comprenia, a més de l'edifici de l'estació, un ample passeig que la uniria amb el nucli urbà. La Línia va ser inaugurada el 31 de gener de l'any 1883,[2] quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona (VVB) entre Calafell i Valls, un any més tard que l'obertura de la línia entre Vilanova i la Geltrú i Calafell.[3][4]

Antigament l'estació havia tingut certa importància, ja que hi paraven diversos trens de Llarga Distància entre els quals hi havia l'Altaria Triana i el Talgo Covadonga, entre altres. Però amb l'obertura de la LAV Madrid-Barcelona, de mica en mica van passar a circular per la LAV, l'últim va ser el Talgo Covadonga que va passar a circular per la LAV el 15 de setembre de 2008, últim dia que va circular un tren de llarg recorregut per Valls.

Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
La Plana - Picamoixons
Lleida Pirineus
La Plana - Picamoixons Nulles-Bràfim
Salomó¹
Sant Vicenç de Calders
Barcelona-Estació de França
Barcelona-Sant Andreu Comtal
  1. Alguns regionals no efectuen parada ni a Nulles-Bràfim ni a Vilabella, sent la següent o anterior Salomó.

Referències

[modifica]
  1. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2018-05-04. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Estació». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 octubre 2013].
  3. «Conegueu la línia R2». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2010. [Consulta: 4 agost 2010].
  4. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].

Vegeu també

[modifica]