Casc (heràldica)
El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.
Dur un casc a dalt de l'escut era un privilegi reservat a l'alta noblesa. Alguns cascos venen decorats amb una cimera i amb llambrequins. Tradicionalment els cascos estan presents en determinats escuts de família i en alguns escuts de l'heràldica municipal.
Les personalitats eclesiàstiques, com els bisbes i altres alts càrrecs del catolicisme, feien servir una mitra com a timbre per a llur escut en lloc del casc.[1]
El casc a l'heràldica catalanoaragonesa
[modifica]La Cimera Reial del rei Pere el Cerimoniós duu un casc de tipus tancat, amb una obertura allargada molt estreta per als ulls, coronada amb la cimera i la vibra. L'actual escut del País Valencià està basat en l'heràldica del rei Pere el Cerimoniós.
El casc també es troba en l'heràldica d'algunes ciutats, com a l'escut de Barcelona en el segle xvii, coronat per la cimera amb la vibra. El casc va desaparèixer en el segle xviii, i la vibra es va transformar en un ratpenat.
-
Un casc barrat com a timbre heràldic -
Un casc tancat amb llambrequins -
Escut antic de Barcelona amb un casc barrat (segle xvii-xviii) -
Escut del País Valencià amb el casc tancat -
-
Corona heràldica tridimensional (Blauwbrug, Amsterdam)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Thomas Woodcock: The Oxford Guide to Heraldry. Nova York: 1988, p. 75.