Eivissa (municipi)

Eivissa

Ibiza (es) Eivissa (ca)
Tipus	vila, municipi d'Espanya i ciutat
Localització
38° 54′ 32″ N, 1° 25′ 58″ E / 38.908888888889°N,1.4327777777778°E / 38.908888888889; 1.4327777777778
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Província històrica	Illes Balears
Illa	Eivissa
Capital de	Eivissa
Capital	Eivissa
Població humana
Població	51.996 (2023) (4.667,5 hab./km²)
Gentilici	Eivissenc, eivissenca
Idioma oficial	català castellà
Geografia
Part de	Mancomunitat «Escorxador Insular D'Eivissa»
Superfície	11,14 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	99 m
Limita amb	Santa Eulària des Riu Sant Antoni de Portmany Sant Josep de sa Talaia
Creació	654 aC
Patrocini	Sant Ciríac
Organització política
• Batlle	Rafa Triguero Costa (2023–)
Membre de	Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	07800
Fus horari	UTC+01:00 horari d'estiu UTC+02:00
Prefix telefònic	971
Codi INE	07026
Altres
Agermanament amb	Campeche Arzachena Cancun
Lloc web	eivissa.org

Eivissa, sovint Vila d'Eivissa^[1] o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa. Fins al 1979, s'anomenava Ciutat d'Eivissa. El gentilici és «eivissenc», el mateix que per a l'illa, distingit a vegades com «viler». Amb 11,1 km², és el municipi més petit de l'illa, encara que antigament abastava tota l'illa més Formentera.

La ciutat la fundaren els fenicis, cap a l'any 654 aC, damunt el puig de Vila que vigila la badia i port d'Eivissa, amb el nom d'Ibosim. Abans ja havien visitat la ciutat els grecs, al segle viii aC, sense arribar a establir-s'hi.

Hi ha restes que demostren que les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) ja havien estat poblades en el segon mil·lenni abans de Crist, segons que ho demostren les restes prehistòriques trobades a l'illa d'Eivissa (Puig de Ses Torretes) i a la de Formentera (sepulcre megalític de Ca na Costa o poblat de Cap de Barbaria II). Amb els romans es coneixia Eivissa com Èbusus i amb l'emperador August com Insula Augusta. Més tard i amb els àrabs se la va conèixer amb el nom de Yebisah.

Amb la conquesta catalana del 1235,^[2] l'illa es va repartir en quatre quartons^[3] entre els nous ocupants, excepte la vila que va quedar en comú. Amb els decrets de Nova Planta de 1715 és abolida la Universitat d'Eivissa, institució de govern insular, i passà a ser Ajuntament d'Eivissa amb les competències reduïdes al nou sistema de govern local, i presidit pel governador militar nomenat per la Reial Audiència de Mallorca. A més de perdre l'autonomia, el nou Ajuntament va perdre la principal font de riquesa, l'explotació de les salines, que van passar a la hisenda reial. La seu de l'Ajuntament va ser la mateixa que ocupava la Universitat, avui Museu Arqueològic de Dalt Vila a la plaça de la Torreta. Actualment l'Ajuntament té la seu a l'antic convent del dominics.

El 1782 el rei Carles III concedeix a la vila el títol de ciutat. Entre altres privilegis li permet tenir un bisbat propi, i així es deslliga del bisbat de Tarragona després de més de 500 anys.

El 1789 es divideix l'illa en 18 municipis, i es crea el municipi de la Ciutat d'Eivissa.

Amb les Corts de Cadis, el 1812, es recupera la divisió territorial tradicional de quartons, i queda l'illa de Formentera integrada al municipi de la Ciutat d'Eivissa. El 1888 se segrega el nou municipi de Formentera. L'any 1979, dintre del procés de normalització de la toponímia (que culmina l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears), es canvia Ciudad de Ibiza per Eivissa i l'Ajuntament passa a anomenar-se Ajuntament d'Eivissa.

El 1999, la UNESCO declarà Patrimoni de la Humanitat el recinte fortificat de Dalt Vila i la necròpolis del Puig des Molins. Aquesta declaració inclou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, el poblat fenici de sa Caleta i les praderies de posidònia del parc natural de ses Salines.

Es tracta de la construcció més destacada de l'illa. Foren construïdes pel rei Felip II davant l'amenaça de l'aliança de turcs i francesos contra l'imperi espanyol. S'utilitzà el nou sistema de fortificació amb baluards apte per a l'ús d'artilleria.

Les obres començaren el 1555, dissenyades per l'enginyer italià Giovanni Battista Calvi, amb una primera fase de sis baluards: Santa Tecla, Sant Bernat, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Pere i Sant Joan. El 1575 s'amplià amb un nou baluard al puig de Santa Llúcia.

A l'entrada principal, la porta del Mar està flanquejada per dues estàtues romanes i a sobre hi ha un escut monumental de pedra amb les armes de Felip II i els blasons de Vila, així com una inscripció commemorativa amb la data de 1585. Aquesta porta també rep el nom de Porta de Ses Taules, i fa referència a les taules o fustes que servien de pont llevadís i amb el qual es defensava la ciutat.^[4]

Conquerida l'illa per les tropes catalanes, fou consagrada una església sota l'advocació de Santa Maria al cim de Dalt Vila. A mitjan segle xiv, s'edificà una església gòtica amb una nau de planta rectangular i un absis amb capelles que volten el presbiteri, donant-li una forma poligonal.

Destaca el campanar que correspon a aquesta època gòtica. Construït sobre una de les capelles absidals, té planta trapezoïdal, aspecte massís i finestres ogivals. A l'exterior té un relleu que representa Santa Tecla.

A principi del segle xviii, la nau amenaçava ruïna; i la Universitat contractà els mestres Jaume Espinosa i Pere Ferro, per dirigir-hi una profunda reforma.

El 1782, amb la creació del bisbat d'Eivissa, el fins llavors temple parroquial de Santa Maria d'Eivissa va ser elevat a la categoria de Catedral.

A la sagristia i en altres dependències annexes, hi ha el Museu Diocesà, amb importants obres d'art litúrgiques.

La Universitat va fer donació d'uns terrenys a la comunitat de frares dominics, al puig de Sant Llúcia, amb la finalitat de construir un convent. Primer es construí la capella del Roser i l'església no fou acabada fins al final del segle xvii. Amb la desamortització del segle xix, la comunitat fou dissolta i una gran part de l'edifici es convertí en la seu de l'Ajuntament.

L'edifici té una nau única d'amplitud considerable i és coberta per una volta de canó, sostinguda amb arcs i decorada amb pintures murals. Hi ha cinc capelles a cada banda de la nau. És l'única església de l'illa que té un claustre. L'acabament extern de les cúpules de diverses capelles amb teules marquen un perfil molt característic de Dalt Vila.

La Universitat, organisme d'autogovern de les Pitiüses, instal·là la seu davant de l'església de Santa Maria. És un edifici rectangular, cobert amb un sostre pla decorat amb un teginat d'estil mudèjar, amb escuts policromats de la Corona d'Aragó i d'Eivissa. A la façana de llevant destaca un finestral d'estil gòtic català del segle xv. A la banda de ponent hi ha la capella de Sant Salvador, erigida per la confraria de mariners. També és una nau única, però coberta de triple volta gòtica de creu. Des del 1907, els dos edificis són la seu del Museu Arqueològic d'Eivissa.

La banda de tramuntana del puig des Molins fou utilitzada des de l'època púnica, al segle VI aC, fins a l'època imperial romana, al segle i, com a necròpolis de la vila. Destaquen uns 3.000 enterraments de tipus hipogeu, és a dir, de cambra subterrània tallada a la roca amb un pou d'accés vertical. Es tracta d'un important jaciment arqueològic de les illes, declarat Monument Històrico-Artístic el 1931.

Al peu del puig des Molins, nom que indica la presència de molins de vent, hi ha el Museu Monogràfic del Puig des Molins, amb material arqueològic púnic.

El Ple de la Batlia està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2019, el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) obtingué 9 regidors; el Partit Popular (PP) n'obtingué 8; Unides Podem (Podemos-EUIB), 2; i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 2.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Eivissa
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista de les Illes Balears		Rafa Ruiz	5.040	32%	9 (+1)
	Partit Popular		José Vicente Marí Bosó	4.513	29%	8 ()
	Unides Podem		Aitor Morrás Alzugaray	1.591	10,31%	2 (-2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		José Luis Rodríguez Poblador	1.461	9,47%	2 (+2)
	Altres candidatures[6]			2.642	17,13%	0 ( -1)
	Vots en blanc			174	1,13%
Total vots vàlids i regidors				15.421	100 %	21
	Vots nuls			144	0,93%
Participació (vots vàlids més nuls)				15.565	47,68%**
Abstenció				17.079*	52,32%**
Total cens electoral				32.644*	100 %**
Batle: Rafa Ruiz (PSIB) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots: 9 de PSIB i 2 d'Unides Podem[7])
Fonts: Junta Electoral de la Zona d'Eivissa i Formentera,[8] El País[9] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

• Joan Gamisáns Arabí, tenor i compositor.

• Banda Simfònica Ciutat d'Eivissa.
• Emilio García Riera.
• Frédéric Berthelot.
• Península Ibèrica cartaginesa.

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Eivissa (municipi)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eivissa

• Pàgina de l'Ajuntament
• Pàgina del Consell Insular d'Eivissa Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears
• Municipi d'Eivissa a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera Arxivat 2010-04-02 a Wayback Machine.