De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Economia de l'Iemen |
| Moneda | rial iemenita |
|---|
| Organitzacions comercials | OMC, (observador), Lliga Àrab |
|---|
|
| PIB nominal | 18.213.328.571,429 $  (2016) |
|---|
| PIB (en PPP) | 61,88 miliards (2010) |
|---|
| Rànquing PIB | 85è (2010) |
|---|
| Taxa del PIB | 5,2% (2010) |
|---|
| PIB per càpita | 2 600 (2010) |
|---|
| PIB (PPP) per càpita | 2.606,392 dòlars Geary-Khamis (2017) |
|---|
| PIB per sector | agricultura 8,2%, indústria 38,8%, comerç i serveis 53% (2010) |
|---|
| Inflació | 12,2% (2010) |
|---|
| Taxa de creixement real | −9,8 % (2016) |
|---|
| Població sota el llindar de pobresa | 45,2% (2003) |
|---|
| Força laboral | 6.832.000 (2010) |
|---|
| Ocupació laboral per sector | 3/4 de la població treballen en l'agricultura i ramaderia |
|---|
| Taxa d'atur | 35% (2003) |
|---|
| Indústries principals | producció i refino de petroli, producció en petita escala de tèxtils de cotó i articles de cuir, processament d'aliments, artesania, producció de petits articles de alumini, ciment, reparo de bucs comercials, gas natural |
|---|
|
| Exportacions
|
7 462 milions (2010)
|
| Productes d'exportació
|
petroli brut, cafè, peix sec i salat, gas natural
|
| Socis principals
|
República Popular de la Xina 36%, Tailàndia 17,63%, Índia 13,54%, Àfrica del Sud 6,16%, Japó 5,49%, Emirats Àrabs Units 4,99% (2009)
| |
| Importacions
|
8 350 milions (2010)
|
| Productes d'importació
|
aliments i animals vius, máquines i equipaments, productes químics
|
| Socis principals
|
República Popular de la Xina 13,98%, Emirats Àrabs Units 12,3%, Índia 8,63%, Aràbia Saudita 5,8%, Estats Units 4,52%, Brasil 4,51%, Turquia 4,51%, Kuwait 4,33%, França 4,24% (2009)
| |
|
| Deute extern | 7 147 milions (2010) |
|---|
| Ingressos | 7 581 milions (2010) |
|---|
| Despeses | 9 345 milions (2010) |
|---|
| Reserves totals | 5.344.296.890 $ (2013) |
|---|
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
|
Iemen és un país amb ingressos reduïts, que és altament dependent de l'exportació de petits jaciments de petroli, el qual és responsable per 25% del producte interior brut i 70% de les rendes governamentals.[1] És, no obstant això, el país més pobre de l'Orient Mitjà. L'agricultura és variada, però aprofita menys del 10% del territori i és afavorida per ser l'única regió de la Península Aràbiga amb pluges regulars. Amb prou feines un 1% de la superfície és irrigable, i l'economia segueix sent molt arcaica. Dins del sector agrícola convé citar els cultius de cereals - mill, sorgo, cafè, el blat, la melca, l'ordi i el blat de moro, els llegums, les patates, les oleaginoses (sèsam i cotó), les hortalisses, el cafè i el tabac. Hi ha conreus de vinya i arbres fruiters de clima temperat i tropical (palmera de dàtils).
El país ha intentat enfrontar els efectes de la declinació en la producció de petroli, diversificant l'economia a partir d'un programa de reformes iniciat el 2006, destinat a sectors no-petrolífers i a l'atracció d'inversions estrangeres.[1] En octubre de 2009 el país va exportar per primera vegada gas natural, com a primer resultat d'aquest programa de diversificació.
(2016) 
