Enduro de Le Touquet

Enduropale

Acrònim/Àlies	Enduro de Le Touquet
Categoria	Cursa de platja
Lloc	Le Touquet-Paris-Plage, Pas de Calais
Coordenades	50° 31′ 11.91″ N, 1° 34′ 40.48″ E / 50.5199750°N,1.5779111°E / 50.5199750; 1.5779111
Data	Al febrer
Director	Bernard Baudoux
Espònsor	AMV i IPONE
Organitzador	ETO i FFM
Web oficial	enduropaledutouquet.fr
Historial
1a Edició	1975
Total d'edicions	48 (2024)
1r guanyador	Jacques Vernier
Darrer guanyador	Todd Kellet (moto) Randy Naveaux (quad)
Rècord victòries	Arnaud Demeester (7)
Darrera revisió: 26/02/2024

Enduro de Le Touquet (en francès: Enduro du Touquet) és el nom que rebé fins al 2005 la cursa de platja coneguda actualment com a Enduropale, disputada a les dunes de la platja normanda de Le Touquet-Paris-Plage, a Pas de Calais. La prova se celebra d'ençà de 1975 anualment el primer diumenge de febrer, i és l'esdeveniment europeu d'enduro més important (tot i que, malgrat el nom, és més aviat una cursa de resistència Tot-Terreny).

L'any 2006, a la vegada que es rebatejà la cursa (el nom actual li ve de la costa on es troba la platja, la Côte d'Opale o Costa d'Òpal) se'n va variar el recorregut amb la intenció de preservar l'espai natural de dunes i, des d'aleshores, discorre també per les platges de Merlimont i Stella-Plage, a banda de la de Le Touquet. Per acabar d'arrodonir el cap de setmana, se celebra també una cursa de quads la vetlla de la prova.

La idea d'organitzar una cursa d'enduro de masses a les platges de Normandia se li acudí a Thierry Sabine^[1] (adjunt de comunicació a l'ajuntament de Le Touquet), tot inspirant-se en les populars curses pel desert que es feien a Nord-amèrica, com ara la Baja 1000 de la Baixa Califòrnia.

La primera edició, el 1975, s'anomenà Enduro des Sables ("Enduro de les sorres") i aplegà 286 participants. Amb els anys, la competició adquirí importància i aviat es convertí en un esdeveniment europeu de primer ordre (amb 1.200 participants el 2005^[2] i 300.000 espectadors habitualment).^[1]

L'experiència i èxit assolits amb l'Enduro du Touquet motivaren Thierry Sabine a crear el Ral·li París-Dakar l'any 1979, amb el mateix plantejament de competició oberta a tothom.

La prova se celebrà en 30 ocasions (de 1975 a 1990 ininterrompudament, i de 1992 a 2005). De 1976 a 1981 la cursa es va disputar a dues mànegues, i a partir de 1982 en una de sola, de tres hores de durada. A partir de 1997 s'organitzà una cursa d'idèntic format per a quads, que es disputa el dissabte.

La cursa es desenvolupava al llarg d'un dur circuit que recorria les dunes i la platja, al qual calia fer-hi diverses voltes. Oberta a tothom, afeccionats i professionals, sempre fou molt espectacular, amb nombroses motocicletes que tenien dificultats en travessar les dunes, causant així força embussos i caigudes. A banda, la llarga durada i la dificultat del circuit castigaven molt els competidors i la mecànica. Una altra característica de la històrica cursa era la gran quantitat de públic que atreia, esdevenint un fenomen de concentració de motoristes, fet que per sí sol ja representava una veritable festa de la moto.

El 2005 va esclatar un moviment de protesta ecologista que cercava de prohibir l'esdeveniment, al·legant la degradació de les dunes i la quantitat d'escombraries que deixava el públic assistent. Finalment, els organitzadors reeixiren a conciliar els diferents punts de vista i canviaren l'organització de la cursa, rebatejada com a Enduropale.

La cursa, anomenada Enduropale d'ençà del 2006, consisteix ara en una sola mànega al llarg de quinze quilòmetres únicament per la platja, per tal de preservar les dunes. Com a novetat, el guanyador del holeshot (el primer a sortir del primer viratge) rep un premi en metàl·lic (1.500 € el 2007). L'entitat que organitza la prova actualment és l'Enduropale du Touquet Pas-de-Calais Organisation (ETO).

La vetlla de l'Enduropale, la FFM (Fédération française de motocyclisme) organitza la cursa de quads (en condicions molt similars a la de les motocicletes) anomenada ara Quaduro, i una d'una hora i mitja de durada per un circuit més curt, anomenada Enduropale Juniors, adreçada a joves de 14 a 17 anys. Hi ha també les categories Espoirs ("esperances") i Vintage.

El 2007 es va crear una nova prova, el Quaduro'Star, reservat a pilots estel·lars, famosos i periodistes, que no ha tingut gaire continuïtat.

A 12 de febrer de 2024

Any	Pilot	Constructor
1975	Jacques Vernier	OSSA
1976	Daniel Péan	Maico
1977	Gilles Francru	Husqvarna
1978	Patrick Drobecq	Husqvarna
1979	Hakan Carlqvist	Husqvarna
1980	Serge Bacou	Yamaha
1981	Jean-Paul Mingels	Yamaha
1982	Kees Van Der Ven	KTM
1983	Kees Van Der Ven	KTM
1984	Kees Van Der Ven	KTM
1985	Kees Van Der Ven	KTM
1986	Kees Van Der Ven	KTM
1987	Leif Persson	Yamaha
1988	Eric Geboers	Honda
1989	Eric Geboers	Honda
1990	Eric Geboers	Honda
1991	No disputat (Guerra del Golf)
1992	Yann Guedard	Kawasaki
1993	Gérard Delpine	Honda
1994	Jérôme Belval	Honda
1995	Arnaud Demeester	Yamaha
1996	Arnaud Demeester	Yamaha
1997	David Hauquier	Honda
1998	Arnaud Demeester	Yamaha
1999	Jean-Claude Moussé	Yamaha
2000	Thierry Béthys	Honda
2001	Thierry Béthys	Honda
2002	Arnaud Demeester	Yamaha
2003	Thierry Béthys	Honda
2004	Jean-Claude Moussé	Honda
2005	Arnaud Demeester	Yamaha
2006[a]	Timoteï Potisek	Honda
2007	Arnaud Demeester	Yamaha
2008	Arnaud Demeester	Yamaha
2009	Timoteï Potisek	Honda
2010	Mickael Pichon	Honda
2011	Steve Ramon	Suzuki
2012	Jean-Claude Moussé	Yamaha
2013	Jean-Claude Moussé	Yamaha
2014	Adrien van Beveren	Yamaha
2015	Adrien van Beveren	Yamaha
2016	Adrien van Beveren	Yamaha
2017	Daymond Martens	Yamaha
2018	Milko Potisek	Yamaha
2019	Nathan Watson	KTM
2020	Milko Potisek	Yamaha
2021	No disputat (COVID-19)
2022	Milko Potisek	Yamaha
2023	Todd Kellet	Yamaha
2024	Todd Kellet	Yamaha

Rang	Pilot	Anys	Victòries
1	Arnaud Demeester	1995, 1996, 1998, 2002, 2005, 2007 i 2008	7
2	Kees van der Ven	1982, 1983, 1984, 1985 i 1986	5
3	Jean-Claude Moussé	1999, 2004, 2012 i 2013	4
4	Eric Geboers	1988, 1989 i 1990	3
	Thierry Béthys	2000, 2001 i 2003
	Adrien van Beveren	2014, 2015 i 2016
	Milko Potisek	2018, 2020 i 2022
8	Timoteï Potisek	2006 i 2009	2
	Todd Kellet	2023 i 2024

Any	Pilot	Constructor
2010	Arnaud Aubin	Yamaha
2011	Dylan Ferrandis	Kawasaki
2012	Julien Lieber	KTM
2013	Daymond Martens	KTM
2014	Ben Watson	KTM
2015	Maxime Renaux	Yamaha
2016	Anthony Bourdon	Husqvarna
2017	Jérémy Hauquier	KTM
2018	Alexis Collignon	Honda
2019	Mathéo Miot	KTM
2020	Florian Miot	KTM
2021	No disputat (COVID-19)
2022	Quentin Prugnières	Yamaha
2023	Adrien Petit	Yamaha
2024	Mathis Valin	Kawasaki

Any	Pilots	Constructor
1997	Pascal Rochereau Jean-Charles Tonus	Yamaha
1998	W. Van Der Laan Éric Gaillard	KTM
1999	Pascal Rochereau Jean-Charles Tonus	Yamaha
2000	Gilles Abgrall Alex Brusselers	EML
2001	Pascal Rochereau Paul Winrow	Yamaha
2002	Blaise Parent Vincent Pinchon	Yamaha
2003	Blaise Parent Vincent Pinchon	Yamaha
2004	Romain Couprie Pascal De Palma	Yamaha
2005	Blaise Parent	Yamaha
2006	Romain Couprie Blaise Parent	Yamaha
2007	Romain Couprie Blaise Parent	Yamaha
2008	Romain Couprie	Yamaha
2009	Romain Couprie	Yamaha
2010	Jérémie Warnia	Can Am
2011	Jérémie Warnia	Can Am
2012	Jérémie Warnia	Can Am
2013	Jérôme Bricheux	KTM
2014	Romain Couprie	Yamaha
2015	Jérémie Warnia	Yamaha
2016	Jérémie Warnia	Yamaha
2017	Jérémie Warnia	Yamaha
2018	Jérémy Forestier	Yamaha
2019	Matthieu Ternynck	Yamaha
2020	Randy Naveaux	Yamaha
2021	No disputat (COVID-19)
2022	Randy Naveaux	Yamaha
2023	Randy Naveaux	Yamaha
2024	Randy Naveaux	Yamaha

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enduro de Le Touquet

• Lloc web oficial (francès)
• Web amb informació i imatges de l'Enduropale (francès)
• Vídeo de la sortida de l'edició del 2010 (francès)