Demanda (economia)

La demanda en economia és la quantitat de béns i serveis que un consumidor (demanda individual) oun conjunt de consumidors (demanda total o de mercat) vol comprar a un moment determinat.^[1] La demanda és una intenció que precedeix la compra que és un acte.^[2]

Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió).

Es coneix com a comprador qualsevol individu que vulgui productes oferts pel mercat, independentment de si els adquireix o no. El comprador ésactiu al mercat per obtenir els béns que desitja es transforma en un consumidor. La demanda del mercat és la suma de les demandes individuals.

• El preu del bé pot modular la demanda. La demanda sol ser inversament proporcional amb el preu del producte o servei. Com més barat és, més se'n comprarà dins de certs límits. Tot i això hi ha límits condicionades per les necessitats i el tipus de producte: si per exemple el preu del pa és molt baix, no se'n comprarà molt més del que el la persona necessita. Depèn també de la natura del producte: és diferent per exemple per a productes alterables (fruita fresca) i productes que no (or, valors).
• El preu dels béns relacionats: béns complementaris (la demanda de cotxes també és influenciat pel preu de la gasolina) i béns substitutius (la demande de cotxes pot baixar si el transport públic és una alternativa).
• La renda disponible: la capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar i per tant, la quantitat de producte que un consumidor demana. Existeixen tres tipus de béns dins d'aquesta categoria; béns inferiors, béns normals, i béns de luxe.
• Les preferències del consumidor: Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament dels demandants amb independència dels preus o de la renda.

La demanda reflecteix una intenció, mentre que la compra constitueix una acció. Teòricament, es pot expressar mitjançant una funció matemàtica, tot i que certs factors de l'equació romanen difícils per mesurar de manera objectiva.

• Qdx = és la quantitat demandada del bé o servei.
• P = preu del bé o servei.
• I = ingrés del consumidor o nivell de renda.
• G = gustos i preferències.
• N = nombre de consumidors.
• Ps = preu de béns substitutius.
• Pc = preu de béns complementaris.

La demanda pot ser expressada gràficament per mitjà de la corba de la demanda que relaciona el preu i la demanda.

En relació amb l'elasticitat, la demanda es divideix en tres tipus:

• Elàstica, quan l'elasticitat de la demanda és major que 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment superior a la del preu.
• Inelàstica, quan l'elasticitat de la demanda és menor que 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment inferior a la del preu.
• Elasticitat unitària, quan l'elasticitat de la demanda és 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment igual a la del preu.

Relació negativa entre el preu i la magnitud de la demanda: La relació entre la quantitat demanada i el preu és inversa, això es reflecteix en el pendent negatiu de la corba de demanda, és a dir: a major preu ceteris paribus (romanent constant tota la resta), menor demanda i a menor preu, més demanda. Això es coneix amb el nom de Llei de la Demanda de Pendent Negativa. Cal tenir en compte que la variable independent és sempre el preu

• Puchades-Navarro, Miguel A. Fonaments d'economia política : una introducció per a no economistes. València: Universitat de València, p. 298. ISBN 978-84-370-8648-4. 
• «L'oferta, la demanda i el mercat» (pdf) p. 67 ss. McGraw Hill.