Minelava
Minelava (Delta de la Verge / δ Virginis) és un estel en la constel·lació de Virgo de magnitud aparent +3,38.[10] Al costat de Heze (ζ Virginis), és el quart estel més brillant de la constel·lació, ambdues estels de lluentor molt similar. Es troba a 202 anys llum del Sistema Solar.
Nom
[modifica]Tant Minelava com Auva, un altre nom utilitzat per designar a aquest estel, provenen de l'àrab عوى cawwa’, «(gos) bordador».[11] El terme Awwa també s'ha usat per designar al petit grup d'estels de la constel·lació compost per Zavijava (β Virginis), Porrima (γ Virginis), Vindemiatrix (ε Virginis), Zaniah (η Virginis) i la pròpia Minelava.
En l'Eufrates δ Virginis era coneguda com a Lu Lim, «la gasela», «la cabra» o «el cérvol». Els hindús la van anomenar Apa o Apas, «les aigües».[11]
Característiques físiques
[modifica]Minelava és un fred gegant vermell de tipus espectral M3III i 3720 K de temperatura, una dels pocs estels d'aquesta classe visibles a ull nu.[10] La seva lluentor varia entre magnitud aparent +3,32 i +3,40, i està catalogat com un variable semiregular. La seva lluminositat és equivalent a 630 sols, inclosa una gran part de la seva energia que és emesa a la regió infraroja de l'espectre. Té un radi, calculat a partir de la seva temperatura i lluminositat, 61 vegades més gran que el radi solar, equivalent a una quarta part del radi de l'òrbita terrestre. A partir de la mesura del seu diàmetre angular (0,0098 mil·lisegons d'arc), s'obté un valor similar de 65 radis solars.[12] Mostra una metal·licitat semblant a la solar ([Fe/H] = -0,03).[13] Amb una massa entre 1,5 i 2 masses solars, Minelava certament és un estel en la fase final de la seva vida. No obstant això, no es coneix amb exactitud en quin punt es troba en la seva evolució; pot estar incrementant la seva lluentor amb un nucli inert d'heli, pot haver començat a atenuar-se en haver iniciat la fusió d'heli, o pot igualment estar augmentant en lluentor amb un nucli inert de carboni.[12]
A 80 segons d'arc és visible un estel que pot ser una company real, si bé no hi ha estudis sobre aquest tema. Si veritablement forma un sistema binari amb Minelava, la seva lluentor correspon al d'un nan taronja de tipus K. Estaria situada a una distància mínima de 5000 ua, sent el període orbital del sistema superior a 200.000 anys.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
- ↑ Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Long-period radial velocity variations of nine M red giants. The detection of substellar companions around HD 6860 and HD 112300». Astronomy and Astrophysics, 10-2023. DOI: 10.1051/0004-6361/202243725.
- ↑ «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 7,0 7,1 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ 8,0 8,1 Richard J. Patterson «Identifying contributions to the stellar halo from accreted, kicked-out, and in situ populations» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 05-12-2012, pàg. 161. DOI: 10.1088/0004-637X/761/2/161.
- ↑ 9,0 9,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 10,0 10,1 Delta Virginis (SIMBAD)
- ↑ 11,0 11,1 Auva (The Fixed Stars)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Delta Virginis (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A71.