[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Dos Dies de Trial de Man

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Manx 2 Day Trial
CategoriaTrial
LlocIlla de Man
Centre/SortidaDouglas RUFC
Coordenades54° 09′ 34.6″ N, 4° 30′ 03.7″ O / 54.159611°N,4.501028°O / 54.159611; -4.501028
DataMitjan juliol
OrganitzadorIsle of Man Centre ACU
Web oficialmanx2day.co.uk
Historial
1a Edició1955
Total d'edicions65 (2023)
1r guanyadorArtie Ratcliffe
Darrer guanyadorTom Swindlehurst
Rècord victòriesSolo: Steve Colley (11)
Sidecar: Robin Luscombe (18)
Darrera revisió: 2/10/2024

Els Dos Dies de Trial de Man (oficialment, en anglès, Manx 2 Day Trial), coneguts també com als Dos Dies de Man, són una competició de trial que es disputa anualment a l'Illa de Man. La prova, organitzada per l'Isle of Man Centre ACU,[1] es disputa des de 1955 i és una de les competicions de trial de mitjana durada més antigues i prestigioses de les vigents en l'actualitat.[2][3] Té categoria de National (la més alta al Regne Unit) i puntua habitualment per al campionat britànic de trial.[2][4] L'esdeveniment ha estat considerat sovint el millor trial de les Illes Britàniques.[5]

Al llarg de la seva història, els Dos Dies de Man han comptat amb la participació dels pilots britànics més emblemàtics d'aquest esport, entre ells Sammy Miller, Malcolm Rathmell i Martin i Doug Lampkin. El pilot local que més hi ha destacat és Steve Colley, qui n'ostenta el rècord de victòries amb un total d'onze en catorze anys.

Característiques

[modifica]
Mapa de l'illa de Man

Els Dos Dies de Man es disputen actualment a mitjan juliol, el cap de setmana següent a la setmana de curses de velocitat de la Southern 100 que se celebra al circuit de Billown.[4] Tradicionalment, fins al 2017, s'havien disputat a finals d'agost o a mitjan setembre.[6] La prova admet dos tipus de participants, per a cadascun dels quals es marca un recorregut i unes zones diferents: "solo" (per a pilots amb motocicleta individual) i "sidecars" (per a parelles amb un conjunt de sidecar trial).[2][4]

L'esdeveniment atrau anualment més de 200 participants, la majoria d'ells britànics i irlandesos, però també d'altres països.[2][3] La sortida i centre neuràlgic del trial se situa a les instal·lacions del Douglas Rugby Club (Douglas R.U.F.C.), a Douglas, la capital de l'illa.[6] La sortida del primer participant s'efectua a les 8 del matí cada dia i l'arribada acostuma a ser pels volts de les quatre de la tarda. La longitud total del traçat que han de recórrer en dos dies els participants, tant individuals com sidecars, és d'uns 130 km (80 milles), amb un total de zones de penalització que oscil·la entre les 70 i 80.[6]

El cap de setmana següent als Dos Dies de Man té lloc el Classic Weekend, una altra prova de trial de dos dies però reservada a motocicletes clàssiques, on hi competeixen tota mena de motocicletes de trial pre-65 o bé anteriors a la introducció del mono-amortidor posterior.[5][7]

Recorregut

[modifica]

El recorregut que han de completar els participants consta d'una gran varietat de terrenys i paisatges,[1] a través de turons ondulats, boscos, plantacions i camp obert, amb zones que es marquen al voltant de penya-segats, rierols i trams costaners rocosos de gran bellesa.[2] Un recorregut típic és el següent:[6]

Les ruïnes de Carnagrie
Peel des del nord-est
  • Dissabte:
    • Els pilots individuals (solos) es dirigeixen cap a l'oest i el sud. Els primers grups de zones es troben a Glen Lough, Old Stoney Mountain Quarry, South Barrule Quarry i Glen Rushen Gulley. A continuació, els competidors encaren la costa sud amb grups de zones a Pooil Vaaish, prop de Gansey, i Scarlett Point. La prova s'acaba amb una zona del tipus indoor a Castletown Square.[6]
    • Els sidecars van cap al nord i troben les primeres zones a Larkhill, Ballacarooin i Axenfell Plantation. A la tarda tenen els grups de zones de Dhoon Quarry, Bims Field i, finalment, al mateix Douglas Rugby Club.[6]
  • Diumenge:
    • Els solos tiren cap al nord en direcció a Ballacreetch, Brandywell Gulley i Axenfell Plantation. Més tard, arriben a Snubbies Glen i fan una parada per dinar al Ramsey Rugby Club. Tot seguit, es dirigeixen a Tholt y Will Plantation, Injebreck Gulley i tornen cap a Douglas a través del West Baldwin Bridge. El darrer grup de zones és a Knock Froy, on també acaben els sidecars.[6]
    • Els sidecars es dirigeixen cap al sud i passen per Glen Lough, Cornelly Mines, South Barrule Quarry i Carnagrie abans del dinar. Tot seguit van cap a Peel, on hi ha el grup de zones de Peel Hill i Corletts Sand Quarry, després de les quals tornen cap a Douglas a través de Bernie's Glen fins a les seccions finals de Knock Froy.[6]

Llista de guanyadors

[modifica]

Font:[8]

A 30 de desembre de 2023
Edició Any Motocicletes Sidecars
Pilot Moto Pilot Passatger
I 1955 Artie Ratcliffe UK Matchless[9] -
II 1956 Doug Chadwick ? -
III 1957 Doug Campbell ? -
IV 1958 Sammy Miller UK Ariel -
V 1959 Sammy Miller UK Ariel -
VI 1960 Sammy Miller UK Ariel -
VII 1961 Sammy Miller UK Ariel -
VIII 1962 Sammy Miller UK Ariel Ron Langston Doug Cooper
IX 1963 Dave Rowland UK AJS? Ron Langston Doug Cooper
X 1964 Scott Ellis UK Triumph Alan Moorewood Merle Moorewood
1965 No disputats per coincidir amb els ISDT
XI 1966 Dennis Jones UK Sprite? Alan Moorewood Andy Barber
XII 1967 Sammy Miller CAT Bultaco Ron Langston Doug Cooper
XIII 1968 Gordon Farley UK Greeves Ron Langston Doug Cooper
XIV 1969 Paul England UK Dalesman? Phil Mountfiled John Mountfield
XV 1970[10] Terry Wright UK Dalesman Phil Mountfield John Mountfield
1971 No disputats per coincidir amb els ISDT
XVI 1972 Sammy Miller CAT Bultaco Phil Mountfield John Mountfield
XVII 1973 Martin Lampkin CAT Bultaco Steve Kenworthy Frank Griffiths
XVIII 1974 Martin Lampkin CAT Bultaco Jack Matthews Ray Armstrong
XIX 1975 - Jack Matthews Ray Armstrong
XX 1976 Nick Jefferies JAP Honda Walt Bulloch Brian Pearce
XXI 1977 Dave Thorpe CAT Bultaco Ardrian Clarke Mick Bailey
XXII 1978 Malcolm Rathmell JAP Suzuki Adrian Clarke Mick Bailey
XXIII 1979 Malcolm Rathmell CAT Montesa Mick Wilkinson Kevin Lockwood
XXIV 1980 John Reynolds JAP Suzuki Barry Watson Ron Suttill
XXV 1981 Martin Lampkin ITA SWM Mick Wilkinson Kevin Lockwood
XXVI 1982 John Reynolds CAT Montesa Mick Wilkinson Kevin Lockwood
XXVII 1983 Tony Scarlett JAP Yamaha Bruce Rushton S. Roberts
XXVIII 1984 Harold Crawford JAP Yamaha Adrian Clarke R. Suttill
XXIX 1985 Nigel Birkett JAP Yamaha Robin Luscombe K. Leek
XXX 1986 Steven Hole ? Robin Luscombe K. Leek
XXXI 1987 Mark Holland JAP Yamaha Robin Luscombe K. Leek
XXXII 1988 Nigel Birkett JAP Yamaha Robin Luscombe K. Luscombe
XXXIII 1989 John Shirt CAT Gas Gas? Robin Luscombe K. Luscombe
XXXIV 1990 John Shirt CAT Gas Gas Robin Luscombe M. Busfield
XXXV 1991 John Shirt CAT Gas Gas Bruce Rushton N. Watson
XXXVI 1992 John Shirt CAT Gas Gas Robin Luscombe W. Kershaw
XXXVII 1993 Steve Colley ITA Beta Robin Luscombe W. Kershaw
XXXVIII 1994 Steve Colley ITA Beta Robin Luscombe W. Kershaw
XXXIX 1995 Steve Colley CAT Gas Gas Robin Luscombe W. Kershaw
XL 1996 Steve Colley CAT Gas Gas Robin Luscombe W. Kershaw
XLI 1997 Steve Colley CAT Gas Gas Robin Luscombe W. Kershaw
XLII 1998 Steve Colley CAT Gas Gas Robin Luscombe W. Kershaw
XLIII 1999 Steve Colley CAT Gas Gas R. Morewood G. Morewood
XLIV 2000 Dan Thorpe CAT Gas Gas? R. Morewood G. Morewood
2001 No disputats a causa de la febre aftosa
XLV 2002 Dougie Lampkin CAT Montesa R. Morewood G. Morewood
XLVI 2003 Steve Colley CAT Gas Gas R. Morewood G. Morewood
XLVII 2004 Steve Colley CAT Gas Gas R. Morewood G. Morewood
XLVIII 2005 Steve Colley CAT Gas Gas R. Morewood G. Morewood
XLIX 2006 Steve Colley CAT Gas Gas Robin Luscombe Les Ashby
L 2007 Graham Jarvis CAT Sherco R. Morewood G. Morewood
LI 2008 Graham Jarvis CAT Sherco Jon Tuck Matt Sparkes
LII 2009 Sam Haslam CAT Gas Gas Jon Tuck Matt Sparkes
LIII 2010 Sam Haslam CAT Gas Gas Robin Luscombe Sam Luscombe
LIV 2011 Dan Thorpe CAT Gas Gas Robin Luscombe Sam Luscombe
LV 2012 Josh Brain CAT Gas Gas Robin Luscombe Sam Luscombe
LVI 2013 Josh Brain CAT Gas Gas Robin Luscombe Sam Luscombe
LVII 2014 Josh Brain CAT Gas Gas Jamie Teare Jane Birchall
LVIII 2015 Juan Knight FRA Scorpa Nigel Crellin Chris Molyneux
LIX 2016 Barry Kinley ITA Beta Nigel Crellin Chris Molyneux
LX 2017 Barry Kinley ITA Beta Nigel Crellin Chris Molyneux
LXI 2018 Josh Brain CAT Gas Gas Nigel Crellin Chris Molyneux
LXII 2019 Josh Brain CAT Gas Gas Oliver Lace Gareth Temple
2020 No disputats a causa de la COVID-19[11]
LXIII 2021[a] Bobby Moyer ITA Beta Nigel Scott Gracie Mae Scott
LXIV 2022[12] Alexz Wigg CAT Vertigo Jack Corlett Jamie Howe
LXV 2023[13] Tom Swindlehurst FRA Scorpa Jack Corlett Jamie Howe
  1. ↑ El 2021, la prova es va restringir a pilots locals i no va tenir caràcter de National

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «About the event» (en anglès). manx2day.co.uk. [Consulta: 16 febrer 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «15 & 16 July 2023» (en anglès). iomevents.com. [Consulta: 16 febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Manx National 2 Day Trial» (en anglès). visitisleofman.com. Arxivat de l'original el 2023-02-15. [Consulta: 16 febrer 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Schedule and itinerary» (en anglès). manx2day.co.uk. [Consulta: 16 febrer 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 Llorente, José Carlos. «Posiblemente uno de los mejores triales del mundo» (en castellà). todotrial.com, 02-09-2007. [Consulta: 16 febrer 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Dickinson, John. «Riders ready for Manx Two-Day battle» (en anglès). tmxnews.co.uk, 10-07-2019. [Consulta: 16 febrer 2023].
  7. ↑ Ernst, Michael. «Un trial de los que hacen afición» (en castellà). todotrial.com, 31-08-2008. [Consulta: 16 febrer 2023].
  8. ↑ «Results – Manx 2 Day Trial > Yearly Winners» (en anglès). manx2day.co.uk. [Consulta: 31 gener 2023].
  9. ↑ Light, Bob. «Motorcycle Trials in Cheshire» (en anglès). actc.org.uk, estiu 1999. [Consulta: 16 febrer 2023].
  10. ↑ Megson, Nigel; Hulme, John. «Flash­Back. 1970 Manx Two Day» (en anglès). pressreader.com. Classic Trial, 01-12-2020. [Consulta: 27 octubre 2023].
  11. ↑ «Manx 2 Day Trial 2021 Announcement» (en anglès). acu.org.uk. ACU, 11-02-2021. [Consulta: 16 febrer 2023].
  12. ↑ «Manx teenager wins Clubman class at Two Day Trial» (en anglès). manxradio.com, 18-07-2022. [Consulta: 16 febrer 2023].
  13. ↑ «Swindlehurst takes victory in Manx Two Day Trial» (en anglès). energyfm.net, 18-07-2023. [Consulta: 18 juliol 2023].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dos_Dies_de_Trial_de_Man&oldid=34073355»