Guillem Busquets i Vautravers
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | Guillem Busquets i Vautravers 23 octubre 1877 Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 1r febrer 1955 (77 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | arquitecte, futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Davanter | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Obra | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Obres destacables |
Guillem Busquets i Vautravers (Barcelona, 23 d'octubre de 1877[1] - Barcelona, 1 de febrer de 1955[2][3]) va ser un arquitecte català.
Biografia
[modifica]Fill d'Erasme Busquets i Puigoriol i de Marianna Vautravers i Rutllan, ambdós de Barcelona. Casat amb Maria Sindreu i Oliba[4]D e jove practicà el futbol al Català Futbol Club,[2] club del que en fou un dels seus fundadors. Arribà a disputar un partit amistós amb el Barça.[2]
Titulat el 13 d'agost de 1902,[5] és reconegut per la seva intervenció juntament amb Josep Puig i Cadafalch en el disseny urbanístic[6] de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Posteriorment (1936) va ser requerit per la Societat de Propietaris del Teatre del Liceu perquè emetés un dictamen sobre la projectada adquisició de dues finques a la Rambla.[7]
El 1913 havia estat elegit regidor del districte IV de Barcelona per la Lliga Regionalista [8] i en aquesta condició participà en la ponència municipal que desembocà en la creació del "pla urbanístic Romeu-Porcel".[9]
El seu fons documental va ser donat el 1991 al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya pel seu fill, també arquitecte, Xavier Busquets Sindreu.[10]
obres rellevants:
- 1902 Reforma de la farmàcia doctor Comabella. Carrer del Carme 23 (Barcelona) [11]
- 1906 Casa Solanes (Sant Boi de Llobregat)
- 1906 Casa Hurtado. Av. Pedralbes, 46-48 (Barcelona) [12][13]
- 1908 Edifici de la tinença d'alcaldia, jutjat i dispensari mèdic (Sant Martí de Provençals, Barcelona)
- 1910 Casa Girona (Horta, Barcelona)
- 1910-13 Casa Giol. Pg. Font d'en Fargas, 2-4 (Barcelona) [13]
- 1915 Edifici d'habitatges Pau Monmany. Cantonada carrers Mallorca i Sardenya (Barcelona)
- 1917 Juntament amb Josep Puig i Cadafalch, urbanització (parcial) de la plaça d'Espanya (Barcelona) [14]
- 1918 Cases Sanromà (Mataró)
- 1918 Tres habitatges unifamiliars. Carrers Copèrnic, Vallmajor i Raset (Barcelona)
- 1918-19 Casa Severino Izaguirre (Sant Cugat del Vallès)
- 1923 Escorxador (Puigcerdà)
- 1924-25 Edifici d'habitatges Madame V. Pouget (Oceja, Alta Cerdanya, França)
- 1925-26 Casa Bonaventura Puig Morer (Puigcerdà)
- 1926 Dos habitatges unifamiliars. Carretera de Caldes de Montbui a Sant Celoni (Llinars del Vallès)
- 1926 Habitatge unifamiliar. Carrer Convenio 44 (Barcelona)
Bibliografia
[modifica]- Busquets y Vautravers, Guillermo «Urbanizaciones modernas, resumen de la conferencia sobre el tema». Anuario Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1911, pàg. 163-164.
- Busquets Vautravers, Guillem. Dades per a la protecció dels passeigs barcelonins. Barcelona: s.n., 1934.
- Busquets Vautravers, Guillem. Programa de l'assignatura d'urbanisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d'Administració Pública, 1935.
- Busquets-Vautravers «Le Remembrement dans les aménagements urbains». Urbanisme. Revue Mensuelle de l'urbanisme Français, 1937, pàg. 29-62.
- Busquets Vautravers, Guillermo. Reparcelamiento del terreno urbano [ponència de congrés]. Barcelona: Ayuntamiento, 1940.
- Busquets Vautravers, Guillermo. Las Comarcas y las agrupaciones industriales [ponència de congrés]. Barcelona: Federación de Urbanismo y de la Vivienda, 1942.
- Busquets Vautravers, Guillermo. Ensanche y reforma de la ciudad de Barcelona 1842-1942. Descripción, leyes y fórmulas empleadas. Barcelona: Ayuntamiento, 1942.
- Busquets Vautravers, Guillermo. Protección de los campos contra las infiltraciones de la urbanización defectuosa [ponència de congrés]. Madrid: Federación de Urbanismo y de la Vivienda, 1944.
Referències
[modifica]- ↑ «A.M.C.B. Naixements 1877.Registres.Llibre 4 (Núms. 5209-6859). Registre núm.5410». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 23-10-1877. [Consulta: 20 març 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6.
- ↑ «Hemeroteca de La Vanguardia 2 de febrer de 1955 pàg.19». La Vanguardia.
- ↑ La Vanguardia, 13-03-1945, p. 22.
- ↑ Anuario para 1906 y 1907. Barcelona, Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1907, p.191
- ↑ «L'Exposició Internacional del 1929, al web de la Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ «Dictàmens emesos pels arquitectes senyors Guillem Busquets Vautravers i Antoni Pons Domínguez i per l'advocat senyor Josep Mª Pallès Alier en l'afer de la projectada adquisició per la Societat de Propietaris del Gran Teatre del Liceu de les cases núms. 2 i 4 de la Rambla del Centre». [Consulta: 1r agost 2013].
- ↑ «Els candidats regionalistes triomfants». Cu-cut, 13-11-1913, pàg. 28.
- ↑ «Guillem Busquets i Vautravers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El donatiu del fons Busquets, al web del COAC». [Consulta: 1r agost 2013].
- ↑ «Història de la farmàcia Comabella». [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ «Fitxa i fotografies de la Casa Hurtado, al web de l'ajuntament de Barcelona». [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ 13,0 13,1 «Fotografies de les cases Giol i Hurtado». [Consulta: 1r agost 2013].
- ↑ Fernàndez Gonzàlez, Guillem «La urbanització de la plaça d'Espanya de Barcelona entre els anys 1920 i 1926 (projectes i plànols)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXI, 2010, pàg. 231-249. DOI: 10.2436/20.1001.01.61.
Enllaços externs
[modifica]- «Catàleg Fons Guillem Busquets i Vautravers». Centre de Documentació. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. [Consulta: 9 gener 2014].