Girly girl
Girly Girl, o Noia femenina, és un terme utilitzat per a una noia o dona que escull vestir i comportar-se amb un estil especialment femení, per exemple a través de l'ús del color rosa, del maquillatge, del perfum, de faldilles, vestits i bruses, o bé parlant sobre relacions i altres activitats que són associades amb la funció de gènere tradicional d'una noia.[1]
Encara que el terme és utilitzat a vegades de manera despectiva, també pot té un sentit positiu, especialment en l'exploració d'una opció concreta dins el ventall de les posicions de gènere.[2] Ser una "girly girl" pot ser vist com una posició fluïda i parcialment encarnada, modificable o descartable segons la situació.[3]
Antecedents
[modifica]La figura antecessora de la noia femenina fou el de la womanly woman, la "dona dona", de principis del segle xx, caricaturitzada i atacada per les flappers, que la veien com un "farcell de roba bonica... [rodejant una] massa d'afectacions.[4] Un terme anterior per a un estil més cridaner d'ultrafeminitat era missish.[5]
Determinants socials
[modifica]El contrari d'una girly girl és una "tomboy", mentre que la seva contrapartida masculina és el "manly man"[6] o "macho man",[7] que s'adhereix al prototip d'home masculí.
L'increment en la prevalència de les noies femenines durant els inicis del segle XXI s'ha enllaçat amb les construccions de la masculinitat i la feminitat postfeministes i post-profeministes en termes mútuament excloents,[8] en contraposició a la difuminació de les diferències més pròpia de les dècades anteriors[9]
Referències
[modifica]- ↑ Linda Duits, Multi-Girl-Culture (2008) p. 141
- ↑ Duits, p. 136
- ↑ M. O'Sullivan/Un. MacPhail, Young People's Voices (2010) p. 37-8
- ↑ F. Scott Fitzgerald, Bernice Bobs Her Hair (1963) p. 18
- ↑ Georgette Heyer, The Grand Sophy (1960) p. 275
- ↑ Coon, Dennis; Mitterer, John O.. Introduction to Psychology: Gateways to Mind and Behavior. Boston: Brock University, 2016. ISBN 971-1305-09187-0 [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ «Macho Men and Girly Girls Have Better Love Life». UA Magazine. Arxivat de l'original el 31 de març 2019. [Consulta: 31 març 2019].
- ↑ Natasha Walter, Living Dolls:The Return of Sexism (2010) p. 211
- ↑ Adam Phillips, On Flirtation (1994) p. 122-4