Gharb-Chrarda-Béni Hssen
الغرب شراردة بني حسين (ar)  | |||||
| |||||
| Tipus | antiga regió del Marroc | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Monarquia constitucional | Marroc | ||||
| Capital | Kenitra | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.859.540 (2007) (211,19 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 8.805 km² | ||||
| Dades històriques | |||||
| Dissolució | 2015 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | MA-02 | ||||
Garb-Chrarda-Béni Hssen (en àrab: الغرب شراردة بني حسين) era una de les setze regions en què era organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.[1] La seva capital era Kenitra. La regió està situada al nord del país, a la costa de l'oceà Atlàntic. Al nord limita amb Tànger-Tetuan, a l'est amb Taza-Al Hoceima-Taounate i al sud amb Meknès-Tafilalet i Rabat-Salé-Zemmour-Zaer. La regió té un total d'1.859.540 habitants repartits en 8.805 km².
En 2015 es va fusionar amb l'antiga regió de Rabat-Salé-Zemmour-Zaer (prefectures de Rabat, Salé, Skhirate-Témara i província de Khémisset) per formar la nova regió de Rabat-Salé-Kenitra.
Divisió administrativa
[modifica]La regió es dividia en tres províncies :
- la província de Kénitra ;
- la província de Sidi Kacem ;
- la província de Sidi Slimane (des de 2009).
Demografia
[modifica]| 1994 | 2004 | 2007 | |||
|---|---|---|---|---|---|
| 1.625.082 | 1.859.540 | 1.927.277 | |||
| 1994, 2004 : cens oficial ; 2007 : càlcul. | |||||
Història
[modifica]Poblat per amazics se suposa que fou part del territori dels Barghawata. Aquestos foren exterminats pels almoràvits i almohades i la regió es va despoblar; l'almohade Yakub al-Mansur va poder instal·lar a la regió a final del segle xii contingents dels Banu Hilal (àrabs nòmades). Més tard els marínides Abu Yusuf i Abu Thabit van instal·lar a la zona àrabs Makil (segles XIII-XIV). La població de la regió va esdevenir per tant en gran majoria àrab (els Banu Malik, els Sufyan, els Khlut i els Tlik). Al segle xx els francesos van desenvolupar l'agricultura a la regió.[2]
Sus al-Adna (Sus Citerior) és el nom que els primers geògrafs musulmans medievals van donar al nord del Marroc en contraposició al Sus al-Aksa (el Sus Extrem). La denominació abraçava tot el nord del Marroc amb capital a Tànger mentre el Sus-al-Aksa incloïa les dues cadenes de muntanyes de l'Atles. Segons Yaqut al-Hamawí d'un Sus a l'altra hi havia dos mesos de camí. Posteriorment el nom fou canviat per al-Gharb o simplement Gharb.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Décret n°2.15.40 du 20 Février 2015, fixant le nombre des régions, leurs dénominations, leurs chefs-lieux ainsi que les préfectures et provinces qui les composent, publié au Bulletin Officiel n° 6340 du 05 Mars 2015». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 15 juliol 2021]. que entrarà en vigor en la mateixa data que el decret preveu a l'article 77 de la Llei orgànica Nº 59-11 sobre l'elecció dels membres del consell de les col·lectivitats locals.
- ↑ Mision scientifique du Maroc, Rabat et sa region IV, Le Gharb (les Djebala), París 1918
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, IX, 935
Enllaços externs
[modifica]
- Dades de les regions del Marroc a Gazetteer.de (en francès)
| des de 2015 |  | |
|---|---|---|
| 1997-2015 | Chaouia-Ouardigha · Doukkala-Abda · Fès-Boulemane · Gharb-Chrarda-Béni Hssen · Gran Casablanca · Guelmim-Es Semara · Laâyoune-Boujdour-Sakia El Hamra · Marràqueix-Tensift-El-Haouz · Meknès-Tafilalet · L'Oriental · Oued Ed-Dahab-Lagouira · Rabat-Salé-Zemmour-Zaer · Souss-Massa-Draâ · Tadla-Azilal · Tànger-Tetuan · Taza-Al Hoceima-Taounate | |
| 1971-1997 | ||
Les regions en cursiva formen part de les regions administrades pel Marroc del Sàhara Occidental. | ||
