[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Gastó de Foix-Nemours

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gastó II de Narbona)
Plantilla:Infotaula personaGastó de Foix-Nemours

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Gaston de Foix Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1489 Modifica el valor a Wikidata
Maseras (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1512 Modifica el valor a Wikidata (22 anys)
batalla de Ravenna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCastell Sforzesco (1875–)
Santa Marta, Milan (en) Tradueix (1513–1875)
catedral de Milà (1512–1513) Modifica el valor a Wikidata
Governador del Ducat de Milà
25 juny 1511 – 11 abril 1512
Governor of Dauphiné (en) Tradueix
1503 – 1512 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteLliga de Cambrai
Sack of Brescia (en) Tradueix
batalla de Ravenna Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Nemours
Comte d'Étampes (fr) Tradueix
Vescomte de Narbona Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Grailly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan de Foix Modifica el valor a Wikidata  i Maria d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
GermansGermana de Foix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Tomba de Gastó de Foix, castell Sforzesco , Milà

Gastó de Foix-Nemours, també conegut com a Gastó II de Narbona (Maseras, 1489 - Ravenna, 1512), fou un noble i militar francès que va participar en les guerres italianes. Va ser fill de Joan I de Narbona, a la mort del qual en 1500 el va succeir al vescomtat de Narbona. En la seua orfandat va ser educat pel seu oncle Lluís XII de França, qui li va agraciar amb el ducat-pairia de Nemours i el comtat d'Etampes en canvi del vescomtat de Narbona (1505). Fou també un aspirant a la corona del regne de Navarra, i germà de Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic. En 1511-12 va dirigir amb èxit a l'exèrcit francès en Itàlia, entrant en Bolonya i Brescia i derrotant els venecians de la Santa Lliga en Valeggio, i a les forces aragoneses en Ravenna, si bé en aquesta batalla va resultar ferit, morint poc després (1512). La seua mort va afegir una excusa a Ferran II, adduint drets de la seua dona, per a envair el regne de Navarra en 1512 (Conquesta de Navarra). La seua mort a més va acostar al rei de França amb els de Navarra.