Gamarús eurasiàtic
Strix aluco  | |
|---|---|
 Exemplar adult | |
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 426 g 524 g |
| Envergadura | 99 cm |
| Nombre de cries | 3,2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22725469 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Strigiformes |
| Família | Strigidae |
| Gènere | Strix |
| Espècie | Strix aluco Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Strix stridula
|
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El gamarús euroasiàtic[1] o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner[2] (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca[3] i òliba[4] (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca[5] (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.[6][7] Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[8]
Morfologia
[modifica]- 20 cm de allargada
Subespècies
[modifica]- Strix aluco aluco (Linnaeus, 1758).[9]
- Strix aluco biddulphi (Scully, 1881).[10]
- Strix aluco haermsi (Zarudni, 1911)
- Strix aluco ma (A. H. Clark, 1907).[11] Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.[12]
- Strix aluco mauritanica (Witherby, 1905).[13] Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 10.1, 2020) una espècie de ple dret.
- Strix aluco nivicolum (Blyth, 1845). Considerada pel Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) una espècie de ple dret.
- Strix aluco sanctinicolai (Zarudni, 1905).[14]
- Strix aluco siberiae (Dementiev, 1933).[15]
- Strix aluco sylvatica (Shaw, 1809).[16]
- Strix aluco willkonskii (Menzbier, 1896).[17]
- Strix aluco yamadae (Yamashina, 1936).[18] Segons el Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.11, 2012) es tracta d'una subespècie dins Strix nivicolum.[12][19][20]
Reproducció
[modifica]Diposita 2 o 4 ous en un arbre vell, però com que cada vegada és més difícil de trobar-ne té l'opció d'emprar nius d'esquirols o les cavitats dels murs. D'aquesta manera pot continuar criant en un bosc que s'ha cremat, perquè pot desplaçar-se a les penyes. Els ous s'han d'incubar durant 28-30 dies, i se n'encarrega la femella, mentre que el mascle alimenta els nounats, que volen al cap de 30-37 dies.
Alimentació
[modifica]Durant la nit és un magnífic caçador, que s'abat, preferentment, sobre rosegadors, encara que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes.[21]
Hàbitat
[modifica]És sedentari i viu als boscos del Principat de Catalunya i del País Valencià a qualsevol altura. No n'hi ha ni a la Depressió de l'Ebre, ni a l'Empordà ni a la Costa Daurada perquè no hi ha boscos. A les Illes Balears només se n'ha ha trobat ocasionalment.[22]
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a Euràsia i l'Àfrica del Nord (Algèria, el Marroc i Tunísia).[23]
Costums
[modifica]A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor. Durant el dia és normal de veure'l adormit en una branca, enganxat al tronc.
Referències
[modifica]- ↑ «Gamarús eurasiàtic». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 12 desembre 2022 (català)
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ per bé que aquest terme sol designar, gairebé pertot, el mussol pirenenc Aegolius funereus
- ↑ si bé aquest mot sol designar, gairebé pertot el Tyto alba
- ↑ malgrat que aquest vocable sol designar, gairebé pertot el Smyrnium aluco
- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 262. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Tawny Owl. Strix aluco» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ 12,0 12,1 Els estrígids segons l'IOC Arxivat 2013-12-05 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ «Strix aluco». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 68. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 164-165. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ BirdLife International (2016). "Strix aluco." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 13 abril 2023]
Bibliografia
[modifica]- Galeotti, P., 1994. Patterns of territory size and defence level in rural and urban Tawny Owl (Strix aluco) populations. Journal of Zoology, Londres, 234: 641-658.
- Henry, C., i Perthuis, A., 1986. Composition et structure du régime alimentaire de la Chouette hulotte (Strix aluco, L.) dans deux régions forestieres du centre de la France. Alauda, 54 (1): 49-65.
- López-Gordo, J. L., 1974. Sobre la alimentación del Cárabo (Strix aluco) en España Central. Ardeola, 19 (2): 429-437.
- Mañosa, S., 2001. Gamarús (Strix aluco). A: Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 1998. p. 181-182. Barcelona: Grup Català d'Anellament.
- Nores, C., 1979-1980. Comparación del régimen alimentario de Strix aluco y Tyto alba en la costa oriental asturiana. Rev. Fac. Cienc. Univ. Oviedo (Ser. Biología), 20-21: 189-194.
- Villarán, A. i Medina, C. T., 1983. Alimentación del Cárabo (Strix aluco, L., 1758) en España. Alytes, 1: 291-306.
- Wendlandw, W., 1984. The influence of prey fluctuations on the breeding success of the Tawny Owl (Strix aluco). Ibis, 126: 284-295.
- Zuberogoitia, I. i Martínez, J. A., 2000. Methods for surveying Tawny Owl (Strix aluco) populations in large areas. Biota, 1: 137-146.
