Aligot rogenc
Buteo rufinus  | |
|---|---|
 Buteo rufinus rufinus | |
| Dades | |
| Pes | 73 g |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22736562 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Buteo |
| Espècie | Buteo rufinus (Cretzschmar, 1829) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Falco rufinus |
| Distribució | |
 * Verd clar: Àrea de cria
| |
| Endèmic de | |
L'aligot rogenc[1] (Buteo rufinus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Habita a Europa de l'Est, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Àsia central. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
Morfologia
[modifica]- Típic membre del gènere Buteo fa 60 – 65 cm de llargària, amb una envergadura de 135 – 160 cm. La femella, amb uns 1,3 kg és una mica major que el mascle que pesa uns 1,1 kg.
- Amb alguna variabilitat de plomatge, tenen un to general taronja clar, cua roja o taronja, cap pàl·lid, i una gran zona blanca sota les ales. A les ales hi ha una distintiva taca negra a l'altura del carp.
- El plomatge pot anar des de bastant clar a molt fosc. De vegades poden ser molt semblants a la subespècie oriental de l'aligot comú (Buteo buteo vulpinus), però l'aligot rogenc té les ales més llargues i és més semblant a un aligot calçat o encara a una petita àliga del gènere Aquila.
- El jove té el cap clar, pit blanc i cua marró clar.
Hàbitat i distribució
[modifica]Típicament habita zones estepàries i semideserts, però també pot ser observat a àrees encara més àrides o en zones forestals obertes i terres de conreu, des dels Balcans fins a Mongòlia i des de Mauritània fins a la Península aràbiga. Les poblacions septentrionals hibernen en Àfrica i Àsia central.[4]
Reproducció
[modifica]Normalment fa el niu en llocs alts, com grans arbres[5] o penya-segats,[6] però on escassegen pot arribar a fer-ho a terra. La femella pon 2 – 3, o fins a 5, ous clars amb taques color cafè, durant la primera meitat d'abril. Els pollets romanen al niu 45 – 52 dies, abans del primer vol.[5]
Alimentació
[modifica]S'alimenta principalment de petits rosegadors, encara que també menja llangardaixos, serps, petits ocells i grans insectes.
Llistat de subespècies
[modifica]Se n'han descrit dues subespècies d'aligots rogencs:[7]
- Buteo rufinus rufinus Cretzschmar, 1829. Des de l'àrea del Balcans fins a Mongòlia i l'Índia. En hivern migració parcial a Àfrica i zones d'Àsia
- Buteo rufinus cirtensis Levaillant 1850. Des de Mauritània fins a Egipte i la Península aràbiga. Sedentari en gran manera.
Referències
[modifica]- ↑ «Aligot rogenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 286. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 4,0 4,1 BirdLife International. «Long-legged Buzzard. Buteo rufinus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Shetsov, A. O. (2001): Breeding of the Long-legged Buzzard in Olexandrija district of Kirovograd region. Berkut 10(I), 63-66
- ↑ Vatev, I. T. (1987): Notes on the breeding biology of the Long-legged Buzzard (Buteo rufinus) in Bulgaria. J. Raptor Res. 21, 8-13
- ↑ Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
