[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Barquer (ofici)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula ocupacióBarquer
Gondoler i góndola a Venècia. El gondoler és i era un barquer especialitzat.
Barquers i passatgers.

Un barquer era una persona que treballava en una barca petita, transportant persones o mercaderies en trajectes curts. Una de les aplicacions típiques i de tradició milenaria eren els barquers que passaven un riu. Una altra especialitat eren les barques de barquejar, especialitzades en transportar mercaderies des de terra cap a un vaixell o en sentit contrari.

Mitologia

[modifica]

Barques

[modifica]

L'ofici de barquer va associat a la seva eina de treball: la barca.[2] La qüestió és que el terme “barca” té significats diversos des dels seus orígens fins a l'actualitat. Hi ha barques molt petites i barques molt grosses. Simplificant molt, és possible relacionar i limitar el treball dels barquers amb les barques petites. Les barques grosses estaven comandades per un patró de barca.

Les barques dels barquers no disposaven, generalment, de coberta i habitualment es desplaçaven a rem, tot i que podien navegar a vela en circumstàncies adequades.

Sinònims

[modifica]

A més del terme genèric de barca (a vegades, antigament, escrit "barcha") hi ha altres termes que són (gairebé) sinònims:

Detalls dels barquers de platja

[modifica]

Els barquers de barquejar, barquers de platja o barquers de càrrega i descàrrega podien treballar sols però era més habitual que treballessin amb ajudants o esclaus.[7] Els barquers novells de Barcelona tenien limitacions pel que fa al nombre d'esclaus. Generalment no podien treballar amb més de dos. També el nombre de barques estava regulat.[8]

“Grúes” o similars

[modifica]

Per a aixecar càrregues pesants com els sacs de cereals els barquers de Barcelona empraven quinals[9] i bragues.[10] Un cop descarregats els sacs del vaixell, els barquers les portaven a la platja i les havien de deixar “en eixut cinc passes”.

  • Una imatge d'una barca carregada amb una politja es pot veure a la referència adjunta.[11]
  • També està documentat l'ús d'argues en operacions de càrrega i descàrrega.

Mercaderies

[modifica]

Des del punt de vista d'un barquer la mercaderia és un conjunt de porcions materials que ha de manipular. A Barcelona (i en altres indrets) hi havia un reglament i unes tarifes, basades en el tipus de càrrega, que calia complir.

Transport a coll

[modifica]

Quan la càrrega podia ser moguda per una persona, el manipulador podia emprar una manuella o dues manuelles.[12]

Paquets, recipients i similars

[modifica]

Cada mercaderia tenia un recipient de transport específic: sac, costal, fardell, bota, carretell, cove, odre, caixa,...

Barquers de passatge de rius

[modifica]
Barquera sueca de 1900. La barca es desplaça cinglant (remant amb un sol rem).
Dibuix humorístic de barqueres a Stockholm disposades a lluitar contra la competència (1855).

Les barques de passar rius o barreres d'aigua similars són molt antigues. Hi ha molts indrets en que un petit trajecte per aigua permet estalviar molts quilòmetres.

Hi ha molt tipus de barques de passatge. Des de les més petites, que només permeten transportar una o dues persones, a més del barquer, fins a les més grans que poden passar un o dos carros carregats amb totes les cavalleries.

Pel que fa a la forma de desplaçar-se també hi ha sistemes diferents. Hi ha barquetes petites que només es desplacen a rems i barques més grosses amb sirga, que aprofiten el corrent del riu per a moure’s.

En alguns casos, el barquer vivia en una cabana o caseta, en una vora del riu, disposat a acudir quan era cridat per a efectuar un passatge.

[modifica]

La navegació comercial en aigües interiors ha estat molt important en diverses èpoques i en diversos indrets. La navegació fluvial pel riu Ebre, moltes vegades efectuada per petites barques, presenta peculiaritats interessants.

Documents

[modifica]

La documentació específica sobre els barquers no és gaire abundant. Per contra hi ha nombrosos esments sobre les barques en les diverses aplicacions. És evident que una barca implica l'existència d'un barquer i, eventualment, d'una tripulació.

  • 1364. Berenguer Roca, barquer de Girona per a passar el riu Ter. “Que en Rocha de sa barcha sia tengut als ciutedans de Gerona passar la barcha segons la covinença entre la ciutat e ell feta”. Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624)
  • 1382. Barca de transport pel riu Ebre.[13]
  • 1395. Dos barquers de Barcelona, Francesc Joan i Pere Toixonera, testimonis en la venda d'un esclau.[14]
  • 1400. Un mercader florentí a Eivissa ha de contractar gent de la vila per manca d'esclaus per a les operacions de càrrega i descàrrega.[15]
« Ogni dí aloghano 10 schiavi de la vila per volgere l'arghano per difalta di compagnia. »
— Cada dia llogàvem 10 esclaus de la vila per fer girar l'argue per manca de gent disponible., Captius i senyors de captius a Eivissa. Antoni Ferrer Abárzuza .
« Despeses fetes en nòlits de barques, en que són vengudes les bombardes de coure e artelleries de combatre forces. »
— Qüestiones criticas sobre varios puntos de historia economica. Antoni de Capmany.
  • 1459. Ordinacions dels barquers novells de Barcelona.[17][18]
  • 1460. Carles de Viana desembarcà a Barcelona, des del seu vaixell, en una gróndola.[19]
  • 1460? La ciutat de Sevilla, en època dels Reis Catòlics, tenia un pont de tretze barques. Per al manteniment del pont de barques disposava d'una barca de panescalm. Curiosament, el document que es conserva indica la llargària d'aquella barca en gúes (i no pas en la mesura oficial de “codos de ribera”).[20]
  • 1583. Esmentat el barquer de la barca de Sant Vicenç, de renom “lo Tantuo”.[21]
  • 1585. Felipe II passa l'Ebre amb la barca de Flix.[22]
  • 1702. Barca de passatge del riu Llobregat al Prat: 80 pams d'eslora (15,5m), 30 pams de mànega (5,8 m).[23]
  • 1846. Barca a Móra per a passar l'Ebre.[24]
  • 1850. Els francesos varen volar parcialment el pont de Saragossa l'any 1813 en la seva retirada. Pascual Madoz indicava una reparació provisional que permetia el pas de carruatges pel pont...llevat de les galeres catalanes que ho havien de fer en barca.[25]
« (Puente del Ebro en Zaragoza)...la voladura de la última arcada, practicada por los franceses a su retirada en el año 13, han comprometido su existencia, habiendo llegado el caso de destruirse dos arcadas por las avenidas en el año 1838, cuya reparación cuesta sumas inmensas, y aun no han podido completarse las obras, si bien se halla habilitado ya en el día el paso para toda especie de carruajes, escepto las galeras catalanas, que por su gran peso, cruzan el río por una barca de sirga. »
— Pascual Madoz.
  • 1866. Documentades les barques de Vinebre i Garcia, per a passar l'Ebre.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bernat Metge. 'The Dream' of Bernat Metge / Del Somni d'en Bernat Metge. John Benjamins Publishing Company, 3 maig 2013, p. 111–. ISBN 978-90-272-7188-4. 
  2. ↑ DCVB: Barca.
  3. ↑ DCVB: Gróndola.
  4. ↑ DCVB: Esquif.
  5. ↑ Roser Salicrú i Lluch. Esclaus i propietaris d'esclaus a la Catalunya del segle XV: l'assegurança contra fugues. Editorial CSIC - CSIC Press, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-00-07747-1. 
  6. ↑ DCVB: Bot.
  7. ↑ Rerum Britannicarum Medii Ævi Scriptores, Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages, 1874, p. 278–. 
  8. ↑ ORDINACIONS DELS BARQUERS DE LA CIUTAT DE BARCELONA DURANT EL SEGLE XV.Margarida Tintó.
  9. ↑ DCVB: Quinal.
  10. ↑ DCVB: Braga.
  11. ↑ Lillian Ray Martin. The Art and Archaeology of Venetian Ships and Boats. Texas A&M University Press, 2001, p. 71–. ISBN 978-1-58544-098-6. 
  12. ↑ DCVB: Manuella.
  13. ↑ Mateu Rodrigo Lizondo. Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d?Aragó: Textos en llengua catalana (1291-1420). Universitat de València, 5 maig 2014, p. 963–. ISBN 978-84-370-9322-2. 
  14. ↑ Josep Hernando i Delgado. Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs : de l'esclavitud a la llibertat (segle xiv). Editorial CSIC - CSIC Press, 2003, p. 554–. ISBN 978-84-00-08194-2. 
  15. ↑ Antoni Ferrer Abárzuza. Captius i senyors de captius a Eivissa: Una contribució al debat sobre l'esclavitud medieval (segles xiii-XVI). Universitat de València, 2015, p. 333–. ISBN 978-84-370-9779-4. 
  16. ↑ Antoni de Capmany. Qüestiones criticas sobre varios puntos de historia economica, politica y militar. Imprenta Real, 1807, p. 216–. 
  17. ↑ Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1876, p. 1–. 
  18. ↑ Antonio Capmany y de Montpalau; Antonio de Capmany Surís y de Montpalau Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1792, p. 253–. 
  19. ↑ Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. Tip. y lit. de J.E. Monfort, 1864, p. 24–. 
  20. ↑ Seville. Ordenanças de Sevilla. A. Grande, 1632, p. 31–. 
  21. ↑ Jaume Codina. Bàndols i bandolers al Baix Llobregat (1580-1630). L'Abadia de Montserrat, 1993, p. 115–. ISBN 978-84-7826-442-1. 
  22. ↑ Henrique Cock. Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, a Zaragoza, Barcelona y Valencia. Imp. Aribau, 1876, p. 180–. 
  23. ↑ Les barques de passatge del riu Llobregta al Prat i la seva explotació (1327-1873). Joan Lluís Ferret Pujol, p. 74–. ISBN 978-84-612-1504-1. 
  24. ↑ José RUIZ Y RUIZ (and CLIVILLER (José)). Descripcion geográfica, histórica-estadística é itineraria, que acompaña al mapa geográfico de la Provincia de Tarragona, etc, 1846, p. 100–. 
  25. ↑ Pascual Madoz. Dictionario geografico estadistico-historico de Espana y sus posesiones de ultramar, 1850, p. 431–. 
  26. ↑ Cataluña y Valencia: 4. Rivadeneyra, 1866, p. 152–. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barquer_(ofici)&oldid=31626526»