Bàrcides
Els bàrcides o barcins (en llatí: Barcīni) foren una de les famílies més importants de la història de Cartago, i lideraren la ciutat durant el segle iii aC.[1] Al contrari que els magònides, dos segles anteriors, els bàrcides no foren monarques de Cartago, ans dominaren la política de l'estat de manera democràtica.
El primer de la nissaga va ser Hamílcar, conegut amb el sobrenom de Barca (en púnic, 𐤁𐤓𐤒 baraq; en grec antic: Βάρκας, llatí: Barca), és a dir, 'el llamp'.[2] Els seus fills, principalment Hanníbal i Hasdrúbal, també foren coneguts amb aquest sobrenom, que donà nom a la família.[3] Per extensió, el partit que lideraven, amb una política democràtica a l'interior i imperialista a l'exterior, s'anomenà també bàrcida.[1]
Vet aquí un arbre genealògic amb les relacions familiars dels bàrcides, segons Geus:[4]
| Hanníbal | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hamílcar Barca | Zelalsan (fr) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Himilce (en) | Hanníbal Barca | Segona filla | Hasdrúbal | Hispana | Hasdrúbal Barca | Magó Barca | Filla gran | Bomílcar | Filla petita «Salambó» (it) | Naraves | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hàspar | Magó | Hanníbal | Mahàrbal | Hannó | Mazetul | Filla de Bomílcar | Ezalces | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Segons la llegenda, escampada el segle xv per Jeroni Pau i Pere Miquel Carbonell i fonamentada en uns versos del poeta Ausoni (segle iv),[5] el nom de Barcelona (en llatí: Barcĭno) prové del fet que hauria estat fundada per un dels bàrcides o barcins.[6] No s'ha trobat cap rastre arqueològic púnic a la ciutat antiga que pugui avalar aquesta hipòtesi.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Barca». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Hamilkar 7». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Barca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Geus, Klaus. Prosopographie der literarisch bezeugten Karthager. Leuven: Peeters, 1994, p. 267 (Orientalia Lovaniensia Analecta, 59 = Studia Phoenicia, 13).
- ↑ Ausoni, Epístoles, 25: «Occidui me ripa Tagi, me Punica laedit Barcino, me bimaris iuga ninguida Pyrenaei».
- ↑ Nicolau i d'Olwer, Lluís. Mitologia barcelonina. Discurs llegit a la sessió inaugural del curs acadèmic de 1933-1934. 1934: Ateneu Barcelonès, p. 15.