Aurostibita
 Aurostibita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | AuSb₂ |
| Epònim | or, antimoni i composició química |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Massa molar | 440.47 g/mol |
| Color | gris plom |
| Exfoliació | indistinta |
| Tenacitat | fràgil, trencadissa |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | groc bronze |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 9,98 |
| Densitat | 9,98-9,91 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ausb |
| Referències | [1] |
L'aurostibita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup pirita de minerals. El seu nom fa referència la seva composició. Fou descoberta el 1952 a la mina Giant Yellowknife, als Territoris del Nord-oest del Canadà i descrita el 1952 per A.R. Graham i S. Kaiman.[3][4]
Característiques
[modifica]L'aurostibita és un mineral d'or i antimoni. Químicament és un antimonur d'or de fórmula AuSb₂, de colors gris plom i una duresa de 3 a l'escala de Mohs. La seva densitat és de 9,98-9,91 g/cm³, i cristal·litza en el sistema cúbic. La seva lluentor és metàl·lica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aurostibita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es pot trobar als filons hidrotermals d'or-quars, en entorns deficient en sofre que contenen altres minerals d'antimoni. Apareix associada a estibina, jamesonita, or i freibergita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Aurostibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Aurostibite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012].
- ↑ «Aurostibite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].