[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Mussol emigrant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Asio flammeus)
Infotaula d'ésser viuMussol emigrant
Asio flammeus Modifica el valor a Wikidata

Asio flammeus flammeus Modifica el valor a Wikidata
Dades
HàbitatTerra Modifica el valor a Wikidata
Envergadura102 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22689531 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreStrigiformes
FamíliaStrigidae
GènereAsio
EspècieAsio flammeus Modifica el valor a Wikidata
Pontoppidan, 1763
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració de l'any 1895

El mussol emigrant[1] o mussol marí i òliba d'aigua a les Balears (Asio flammeus) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).

[2][3] Es troba en camps oberts, aiguamolls i herbassars Europa, Àsia, Amèrica del Nord i del Sud. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

És el rapinyaire nocturn més característic, bé que poc abundant, de les zones humides dels Països Catalans.[5]

Morfologia

[modifica]
  • És un ocell de prop de 38 cm, de cos terrós clar densament vionat.
  • Els ulls tenen l'iris groc i posseeix un disc facial definit i dues plomes mòbils sobre la part superior del cap que no són gaire visibles.
  • Sota les ales, llargues i arrodonides, destaquen unes taques negres.
  • Les orelletes són poc evidents.

Subespècies

[modifica]
  • Asio flammeus bogotensis (Chapman, 1915).[6]
  • Asio flammeus domingensis (Statius Muller, 1776).[7]
  • Asio flammeus flammeus (Pontoppidan, 1763).[8]
  • Asio flammeus galapagoensis (Gould, 1837).[9]
  • Asio flammeus pallidicaudus (Friedmann, 1949).[10]
  • Asio flammeus ponapensis (Mayr, 1933).[11]
  • Asio flammeus portoricensis (Ridgway, 1882).[12]
  • Asio flammeus sandwichensis (A. Bloxam, 1827).[13]
  • Asio flammeus sanfordi (Bangs, 1919).[14]
  • Asio flammeus suinda (Vieillot, 1817).[15][16]

Reproducció

[modifica]

Pon entre 1-11 ous per temporada, els quals es desclouen al cap de 21-37 dies. Assoleix la maduresa sexual, tant el mascle com la femella, en arribar a l'any d'edat.[17] Els exemplars dels Països Catalans, normalment, crien al nord d'Europa i a Islàndia, tot i que, excepcionalment, també ho fan a Mallorca i el Delta de l'Ebre (en aquest darrer lloc, el niu estava situat en un dens canyissar, a terra i construït amb una mica de matèria vegetal).[18]

Alimentació

[modifica]

S'alimenta de talps, petits ocells i insectes.

Depredadors

[modifica]

És depredat per Accipiter gentilis, Falco peregrinus, Falco rusticolus, Buteo jamaicensis, Bubo virginianus, Nyctea scandiaca, Haliaeetus leucocephalus, Circus cyaneus, Corvus corax i Larus argentatus.[17]

Hàbitat

[modifica]

Pot observar-se en ambients marins o de maresma, sobretot a les jonqueres i als canyars.

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a tots els continents, llevat d'Austràlia i l'Antàrtida.[19][20][21]

Costums

[modifica]

És un migrador i hivernant regular a la zona del Delta de l'Ebre i escàs i irregular als altres indrets.

Vola feixugament a baixa altura i sovint s'atura a terra. Hom el pot observar amb una relativa freqüència volant de dia.

Ocell típicament migrador, es pot observar amb més facilitat durant les èpoques de pas, sobretot per l'abril i per novembre-desembre.

Referències

[modifica]
  1. «Mussol emigrant». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 17 gener 2022].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 259. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Short-eared Owl. Asio flammeus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 29 agost 2022].
  5. Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 168. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  6. Animal Diversity Web (anglès)
  7. Animal Diversity Web (anglès)
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. Animal Diversity Web (anglès)
  10. Animal Diversity Web (anglès)
  11. Animal Diversity Web (anglès)
  12. Animal Diversity Web (anglès)
  13. Animal Diversity Web (anglès)
  14. Animal Diversity Web (anglès)
  15. Animal Diversity Web (anglès)
  16. «Asio flammeus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  17. 17,0 17,1 Animal Diversity Web (anglès)
  18. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 69-70. ISBN 84-315-0434-X
  19. Granlund, J., G.A. McPeek i R.J. Adams. 1994. The Birds of Michigan. Indiana University Press, Bloomington.
  20. Wety, J.C., 1975. The Life of Birds. Segona edició. W.B. Saunder Company, Filadèlfia.
  21. Pearson, T. G., ed., 1936. Birds of America. Garden City Books, Garden City.

Bibliografia

[modifica]
  • Holt, D.W., 1993. The Birds of North America. The American Ornithologists' Union and The Academy of Natural Sciences of Philadelphia, Filadèlfia.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 123-124. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  • Martin, G., 1990. Birds by Night. T& AD Poyser, Londres.
  • Sparks, J. i T. Soper, 1989. Owls: Their Natural and Unnatural History. Facts on File, Nova York.

Enllaços externs

[modifica]