Arquitectura otomana

L'arquitectura otomana és l'arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Otomà, la qual va emergir a Bursa i Edirne als segles xiv i xv. Es va desenvolupar a partir de l'anterior arquitectura seljuk i va ser influïda per l'arquitectura romana d'Orient, iraniana,^[2][3] com també per la Mamluk islàmica després de la conquista de Constantinoble pels turcs otomans.^[4][5][6] Durant almenys 40 anys, les creacions arquitectòniques romanes d'Orient com l'església d'Hagia Sophia, serviren com a models per a moltes de les mesquites otomanes.^[6][7]

L'arquitectura otomana va arribar a una gran perfecció i excel·lí en l'harmonia en la construcció entre els espais interiors i els exteriors, com també en l'articulació entre la llum i les ombres, les voltes, semivoltes i les columnes. La mesquita es va transformar d'una cambra petita i fosca amb les parets cobertes amb arabescs a un santuari d'equilibri estètic i tècnic, refinada elegància i un toc de transcendència divina.

Avui dia, es troben les restes de l'arquitectura otomana en certes parts dels seus antics territoris sota decadència.^[8]

L'establiment de l'Imperi Otomà, als anys 1300-1453, constitueix l'època otomana primerenca, quan l'art otomà anava a la recerca de noves idees. Aquest període va ser testimoni de tres tipus de mesquites: amb grades, d'un sola volta i mesquites en angle sublineal. La mesquita Hacı Özbek (1333), a İznik, va ser el primer centre important de l'art otomà, és el primer exemple d'una mesquita d'una sola cúpula.

• 
  Casa tradicional otomana a Safranbolu
• 
  Casa d'estil otomà a Ohrid, Macedònia del Nord
• 
  Casa d'estil otomà a Cumalıkızık, Bursa

L'estil amb cúpula va sorgir a Bursa i Edirne. La Gran mesquita de Bursa va ser la primera mesquita Seljuk a convertir-se en una amb cúpula. D'aquest període són també la mesquita Fatih (1470), la mesquita Mahmutpaşa, i el palau Topkapı. Els otomans integraren les mesquites dins la comunitat i hi afegiren cuines, escoles, hospitals, banys turcs i tombes.

• 
  Palau Topkapı
• 
  Mesquita de Bayezid II
• 
  Yeşil Cami (mesquita Verda) d'Iznik

Aquest període clàssic està molt associat amb les obres de Mimar Sinan.^[9][10] En aquest període l'arquitectura es va unificar i harmonitzar.^[9] Es va donar més llum als temples i més volum als finestrals.

Durant el període clàssic, els plànols de les mesquites van canviar per a incloure-hi els patis interns i externs.

Exemples d'arquitectura otomana del període clàssic fora de Turquia es poden veure als Balcans, Hongria, Egipte, Tunísia i Algèria, on es van construir mesquites, ponts, fonts i escoles.

• 
  Mesquita del Soldà Ahmed
• 
  Mesquita de Selimiye
• 
  Mesquita Şehzade

Durant el regnat d'Ahmed III (1703–1730) i sota el gran visir İbrahim Paşa, hi va haver un període de pau. Per les seves relacions amb França, l'arquitectura otomana tingué influència del barroc i del rococó.^[11][12] Exemples de l'arquitectura d'aquest període són a l'hospital i mesquita de Divriği, Sivas Çifteminare, Konya i el museu İnce Minare. Es va construir el palau Ishak Pasha (1685–1784).

• 
  Palau Ishak Pasha

Les classes altes otomanes van freqüentar més els espais oberts i van ser popular les fonts i les residències com Aynalıkavak Kasrı. Mahmud I va regnar entre 1730 i 1754 i en aquest període es van construir ja mesquites d'estil barroc.

• 
  Font d'Ahmed III
• 
  biblioteca Enderûn
• 
  Mesquita Büyük Mecidiye a Ortaköy, Istanbul

Els exemples principals en són la mesquita Nur-u Osmaniye, mesquita Laleli, tomba Fatih, Laleli Çukurçeşme, Birgi Çakırağa, barracons militars de Taksim i Selimiye. Mimar Tahir és l'arquitecte important d'aquell moment. La tomba de Jesucrist, dins l'església de Sant Sepulcre a Jerusalem, va ser refeta en estil barroc otomà l'any 1810.

• 
  Nuruosmaniye
• 
  Barracs de Selimiye
• 
  Laleli

Són exemples d'aquest estil occidentalitzant els Nusretiye, Ortaköy, la tomba del Soldà Mahmut, Galata, palau Dolmabahçe, palau Çırağan, palau Beylerbeyi, Sadullah Pasha Yalı, i els barracons militars de Kuleli.

• 
  Kuleli
• 
  Palau de Dolmabahçe
• 
  Palau de Çırağan

És el període final de l'arquitectura otomana, en particular després de l'arribada al poder dels Joves Turcs: 1908–1909.^[13] Es van considerar foranes les influències del barroc i l'art neoclàssic i es va fomentar el patriotisme turc també en l'arquitectura.^[13] Es va iniciar l'ús de nous materials, com el formigó armat, l'acer i sovint els sostres de vidre. Es van usar tècniques vistes com autènticament "otomanes", com els arcs en punta i d'altres.

Un dels primers exemples d'aquest estil és l'Oficina de Correus d'Istanbul a Sirkeci, acabada el 1909 i dissenyada per Vedat Tek (també conegut com a Vedat Bey).^[13]

A Ankara, l'edifici del Museu de la Guerra d'Independència va ser el primer lloc de l'Assemblea Nacional Turca el 1920, va ser construït el 1917 per Ismail Hasif Bey com a seu dels Joves Turcs.^[13]

• 
  Estació de tren Karaağaç a Edirne
• 
  Ex-presó de Sultanahmet (avui hotel)
• 
  Mesquita de Pertevniyal Valide sultan

• Goodwin G., "A History of Ottoman Architecture"; Thames & Hudson Ltd., London, reprinted 2003; ISBN 0-500-27429-0.
• Dŏgan K., "Ottoman Architecture"; Antique Collectors' Club. ISBN 978-1-85149-604-4.
• A Guide to Ottoman Bulgaria" by Dimana Trankova, Anthony Georgieff and Professor Hristo Matanov; published by Vagabond Media, Sofia, 2011 [1] Arxivat 2011-11-15 a Wayback Machine..

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura otomana

• Turkish Architecture.
• Similarities between Ottoman,Local and Byzantine architecture (PDF).
• A varied photo collection of different Ottoman styles and buildings.
• Extensive information on Architect Sinan's works in Istanbul.
• A look at the traditional Ottoman houses of Turkey.