Artxi
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 970 (2010 ) |
| Oficial a | Daguestan |
| Autòcton de | Daguestan |
| Estat | Artxib (Daguestan) |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües caucàsiques llengües caucàsiques del nord-est llengües daguestaneses llengües lesguianes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i cap valor |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cap valor |
| ISO 639-3 | aqc |
| Glottolog | arch1244 |
| Ethnologue | aqc |
| UNESCO | 1038 |
| IETF | aqc |
| Endangered languages | 721 |
Artxi és una llengua caucàsica parlada pels artxis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 1.200 parlants a Daguestan.
Característiques
[modifica]És una parla poc habitual per molts dels seus fonemes i pel seu contrast entre fricativa velar lateral sorda, sonora i ejectiva. Es tracta d'una llengua ergativa-absolutiva amb quatre classes de substantius[1] i té un notable sistema morfològic del sistema amb grans paradigmes i irregularitats a tots els nivells.[2] Matemàticament, hi ha 1.502.839 formes possibles que es poden derivar d'una única arrel verbal.[3]
Ortografia
[modifica]Fins a temps recents l'artxi no tenia forma escrita i els especialistes l'escrivien en alfabet llatí. Des de 2006 el Grup Morfològic de Surrey ha desenvolupat una escriptura per a aquest idioma en alfabet ciríl·lic basat en l'àvar, i que és usat en el Diccionari Artxi-Rus-Anglès juntament amb transcripció IPA.
| Lletra base | Lletres derivades i pronunciació IPA | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| IPA | IPA | IPA | IPA | IPA | IPA | IPA | IPA | |||||||||
| а | А а | /a/ | АӀ аӀ | /aˤ/ | Á а́ | /á/ | А́а а́а | /áː/ | А́Ӏ а́Ӏ | /áˤ/ | ||||||
| б | Б б | /b/ | ||||||||||||||
| в | В в | /w/ | per altres, veure sota | |||||||||||||
| г | Г г | /g/ | Гв гв | /gʷ/ | Гь гь | /h/ | Гъ гъ | /ʁ/ | Гъв гъв | /ʁʷ/ | ГъӀ гъӀ | /ʁˤ/ | ГъӀв гъӀв | /ʁˤʷ/ | ГӀ гӀ | /ʢ/ |
| д | Д д | /d/ | Дв дв | /dʷ/ | ||||||||||||
| е | Е е | /e/ | ЕӀ еӀ | /eˤ/ | Е́ е́ | /é/ | Е́е е́е | /éː/ | Е́Ӏ е́Ӏ | /éˤ/ | ||||||
| ж | Ж ж | /ʒ/ | Жв жв | /ʒʷ/ | ||||||||||||
| з | З з | /z/ | Зв зв | /zʷ/ | ||||||||||||
| и | И и | /i/ | ИӀ иӀ | /iˤ/ | И́ и́ | /í/ | И́и и́и | /íː/ | и́Ӏ | /íˤ/ | ||||||
| й | Й й | /j/ | ||||||||||||||
| к | К к | /k/ | кк | /kː/ | Кв кв | /kʷ/ | ккв | /kːʷ/ | КӀ кӀ | /kʼ/ | КӀв кӀв | /kʷʼ/ | Къ къ | /qʼ/ | Къв къв | /qʷʼ/ |
| ккъ | /qːʼ/ | КъӀ къӀ | /qˤʼ/ | КкъӀ ккъӀ | /qːˤʼ/ | КъӀв къӀв | /qˤʷʼ/ | Кь кь | /k͡ʟ̝̊ʼ/, /ʟ̝/ | Кьв кьв | /k͡ʟ̝̊ʷʼ/ | |||||
| л | Л л | /l/ | Лъ лъ | /ʟ̝̊/ | Ллъ ллъ | /ʟ̝̊ː/ | Лъв лъв | /ʟ̝̊ʷ/ | Ллъв ллъв | /ʟ̝̊ːʷ/ | ЛӀ лӀ | /k͡ʟ̝̊/ | ЛӀв лӀв | /k͡ʟ̝̊ʷ/ | ||
| м | М м | /m/ | ||||||||||||||
| н | Н н | /n/ | ||||||||||||||
| о | О о | /o/ | ОӀ оӀ | /oˤ/ | О́ о́ | /ó/ | О́о о́о | /óː/ | О́Ӏ о́Ӏ | /óˤ/ | ||||||
| п | П п | /p/ | пп | /pː/ | ПӀ пӀ | /pʼ/ | ||||||||||
| р | Р р | /r/ | ||||||||||||||
| с | С с | /s/ | Сс сс | /sː/ | Св св | /sʷ/ | Ссв ссв | /sːʷ/ | ||||||||
| т | Т т | /t/ | тт | /tː/ | ТӀ тӀ | /tʼ/ | Тв тв | /tʷ/ | ||||||||
| у | У у | /u/ | УӀ уӀ | /uˤ/ | У́ у́ | /ú/ | У́у у́у | /úː/ | У́Ӏ у́Ӏ | /úˤ/ | ||||||
| х | Х х | /χ/ | Хх хх | /χː/ | Хв хв | /χʷ/ | Ххв ххв | /χːʷ/ | ХӀ хӀ | /ʜ/ | ХьӀ хьӀ | /χˤ/ | ХхьӀ ххьӀ | /χːˤ/ | ХьӀв хьӀв | /χˤʷ/ |
| ХхьӀв ххьӀв | /χːˤʷ/ | Хъ хъ | /q/ | Хъв хъв | /qʷ/ | ХъӀ хъӀ | /qˤ/ | ХъӀв хъӀв | /qˤʷ/ | |||||||
| ц | Ц ц | /t͡s/ | Цв цв | /t͡sʷ/ | ЦӀ цӀ | /t͡sʼ/ | ЦӀв цӀв | /t͡sʷʼ/ | Цц цц | /t͡sː/ | ЦцӀ ццӀ | /t͡sːʼ/ | ||||
| ч | Ч ч | /t͡ʃ/ | Чв чв | /t͡ʃʷ/ | ЧӀ чӀ | /t͡ʃʼ/ | ЧӀв чӀв | /t͡ʃʷʼ/ | ЧчӀ ччӀ | /t͡ʃːʼ/ | ||||||
| ш | Ш ш | /ʃ/ | Щ щ | /ʃː/ | Шв шв | /ʃʷ/ | Щв щв | /ʃːʷ/ | ||||||||
| ы | ы | /ə/ | ||||||||||||||
Fonologia
[modifica]L'arči té, de la mateixa manera que els seus parents caucàsics del nord-est, un sistema fonològic molt complicat, del que n'és un exemple extrem. Compte amb 26 fonemes vocàlics i entre el 74 i 82 fonemes consonàntics en funció de l'anàlisi.
Vocals
[modifica]L'arči té un sistema simètric de sis vocals (/i e ə a o u/).[1] Totes llevat /ə/ poden trobar-se en cinc varietats: curta, faringelitzada, to alt, llarga (amb to alt), i faringelitzada amb to alt (ex. /a/, /aˤ/, /á/, /áː/, i /áˤ/). De totes elles, només /ə/ i /íˤ/ no es troben a l'inici de paraula.[4] Exemples de /íˤ/ no inicials són /díˤt͡ʃa/ ('ser gros')[5] i /iˤntíˤmmaj/ ('cervell').[6]
Consonants
[modifica]Entre els idiomes sense clics consonàntics, l'arči té un dels inventaris consonàntics més grans juntament amb la recentment extinta ubikh de les llengües caucàsiques del nord-oest, amb una mica més. La següent taula mostra totes les consonants que es poden trobar al tutorial del llenguatge i al diccionari arči.
| Labial | Dental | (Post)- alveolar |
Palatal | (Pre-)velar | Uvular | Epi- glotal |
Glotal | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| lenis | fortis | lenis | fortis | lenis | fortis | lenis | fortis | lenis | fortis | |||||||||||||||||
| pl. | lab. | pl. | lab. | pl. | lab. | pl. | lab. | pl. | lab. | pl. | lab. | pl. | lab. | far. | far.+lab. | pl. | lab. | far. | far.+lab | |||||||
| Nasal | m | n | ||||||||||||||||||||||||
| Oclusiva | sonora | b | d | dʷ | ɡ | gʷ | ||||||||||||||||||||
| sorda | p | pː | t | tʷ | tː | k | kʷ | kː | kːʷ | q | qʷ | qˤ | qˤʷ | ʡ | ʔ | |||||||||||
| ejectiva | pʼ | tʼ | kʼ | kʷʼ | qʼ | qʷʼ | qˤʼ | qˤʷʼ | qːʼ | qːˤʼ | ||||||||||||||||
| Africada | sorda | t͡s | t͡sʷ | t͡sː | t͡ʃ | t͡ʃʷ | k͡ʟ̝̊ | k͡ʟ̝̊ʷ | ||||||||||||||||||
| ejectiva | t͡sʼ | t͡sʷʼ | t͡sːʼ | t͡ʃʼ | t͡ʃʷʼ | t͡ʃːʼ | k͡ʟ̝̊ʼ | k͡ʟ̝̊ʷʼ | ||||||||||||||||||
| Fricativa | sorda | s | sʷ | sː | sːʷ | ʃ | ʃʷ | ʃː | ʃːʷ | ʟ̝̊ | ʟ̝̊ʷ | ʟ̝̊ː | ʟ̝̊ːʷ | χ | χʷ | χˤ | χˤʷ | χː | χːʷ | χːˤ | χːˤʷ | ʜ | h | |||
| sonora | z | zʷ | ʒ | ʒʷ | ʟ̝ | ʁ | ʁʷ | ʁˤ | ʁˤʷ | |||||||||||||||||
| Vibrant | r | |||||||||||||||||||||||||
| Aproximant | w | l | j | |||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «the Archi language tutorial». Arxivat de l'original el 2011-09-04. [Consulta: 30 agost 2011].
- ↑ «Archi language home page of the Surrey Morphology Group». Arxivat de l'original el 2015-03-01. [Consulta: 30 agost 2011].
- ↑ Kibrik, A. E. (2001). "Archi (Caucasian—Daghestanian)", The Handbook of Morphology, Blackwell, pg. 468
- ↑ 4,0 4,1 Diccionari Artxi
- ↑ Entrada del diccionari per /díˤt͡ʃa/, inclòs arxiu sonor
- ↑ Entrada del diccionari per a /iˤntíˤmmaj/, inclòs arxiu sonor
Bibliografia
[modifica]- Dirr, A. M.. «Arčinskij jazyk». A: Sbornik materialov dlja opisanija mestnostej i plemen Kavkaza, 1908. (rus)
- Kaxadze, O. I.. The Archi language and its relation to other Daghestan languages. Tbilisi: Mecniereba, 1979. (georgià)
- Kibrik, Aleksandr E. «O formal'nom vydelenii soglasovatel'nyx klassov v arčinskom jazyke». Voprosy jazykoznanija, 1, 1972, pàg. 124–31. (rus)
- Kibrik, Aleksandr E. Taksonomičeskaja grammatika. vol. 2 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977. (rus)
- Kibrik, Aleksandr E. Dinamičeskaja grammatika. vol. 3 of Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977. (rus)
- Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: R. Smeets. Indigenous languages of the Caucasus. vol. 3. Nova York: Caravan Books, 1993, p. 297–365. (anglès)
- Kibrik, Aleksandr E. «Archi». A: Andrew Spencer and Arnold M. Zwicky. The Handbook of Morphology. Blackwell Publishers, 1998, p. 455–476. (anglès)
- Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Arčinskij jazyk. Teksiy i slovari. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977. (rus)
- Kibrik, Aleksandr E.; Kodzasov, S. V., Olovjannikova, I. P. and Samedov, D. S.. Opyt strukturnogo opisanija arčinskogo jazyka. Tom 1. Leksika. Fonetika. Moscow: Izdatel'stvo moskovskogo universiteta, 1977. (rus)
- Mikailov, K. Š.. Arčinskij jazyk, 1967. (rus)
- Xajdakov, S. M.. «Arčinskij jazyk». A: Jazyki narodov SSSR. vol. 4. Moscow: Nauka, 1967. (rus)
