Chivruaiïta

Chivruaiïta
Fórmula química	Ca₄(Ti,Nb)₅(Si₆O17)₂(OH,O)₅·13-14H₂O
Localitat tipus	Vall del riu Chivruai, Districte de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.45
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,17 Å; b = 22,98 Å; c = 6,94 Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	cmmm
Color	rosa clar a incolor
Exfoliació	bona en {100} i {010}
Fractura	esglaonada
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,4 g/cm³ (mesurada); 2,42 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,705 nβ = 1,627 nγ = 1,612
Birefringència	δ = 0,093
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 35° a 45°, calculat: 31°
Dispersió òptica	r < v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2004-052
Any d'aprovació	2004
Símbol	Cvr
Referències	[1]

La chivruaiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la zorita. Rep el nom de la vall del riu Chivruai, a Rússia, la seva localitat tipus.

La chivruaiïta és un silicat de fórmula química Ca₄(Ti,Nb)₅(Si₆O₁₇)₂(OH,O)₅·13-14H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chivruaïta pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu geològic i mineralògic de l'Institut Geològic de Kola de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.

Va ser descoberta a la vall del riu Chivruai, al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita al mont Eveslogtxorr, al massís de Khibini, també a l'óblast de Múrmansk. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chivruaiïta