Castellfort

Castellfort

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
40° 30′ 09″ N, 0° 11′ 29″ O / 40.5025°N,0.19138888888889°O / 40.5025; -0.19138888888889
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	els Ports
Capital	Castellfort (en)
Població humana
Població	188 (2023) (2,82 hab./km²)
Gentilici	castellfortina, castellfortí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	66,7 km²
Altitud	1.180 m
Limita amb	Ares del Maestrat Portell de Morella Morella Cinctorres Vilafranca
Partit judicial	Vinaròs
Dades històriques
Patrocini	Sant Roc
Festa patronal	Darreries d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Rosa Adela Segura Tosca
Identificador descriptiu
Codi postal	12159
Codi INE	12038
Codi ARGOS de municipis	12038
Lloc web	castellfort.es

Castellfort és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Castellfort està situada en l'interior de la província de Castelló, en la muntanyosa comarca dels Ports. Les rambles de La Canà i Sellumbres creuen el seu terme municipal. El punt més elevat és el Tossal de Folch, amb 1301 m.

El clima d'aquest municipi és d'hiverns freds i llargs i d'estius càlids i, en general, secs.

	Cinctorres	Morella
Portell de Morella
Vilafranca		Ares del Maestrat

Es pot accedir a Castellfort per la carretera comarcal CV-124 des d'Ares o des de Cinctorres. També per la carretera de Vilafranca.

Encara que pareix que a Castellfort va estar assentat primerament un fort romà, van ser els àrabs els que durant la seua dominació, van fortificar el castell i el van anomenar "Galintort". Després d'un intent de setge per Jaume el Conqueridor després de la conquesta de Morella i Ares el gener de 1232, fou finalment conquistat als musulmans l'1 d'agost de 1237, per Blasco I d'Alagón, aquest li'l va donar a repoblar a Ferrer Segarra.

Més tard, en 1361 el rei Pere IV d'Aragó, va rehabilitar el castell i va fortificar el poble. Durant la guerra civil catalana es va deslligar en el Maestrat en 1406 després de la mort del rei Martí l'Humà, va ser escenari de grans combats, en ser un nucli ben fortificat amb els seus cinc portals protegits per portes de grans panys i cadenes.

Castellfort era una aldea dependent de Morella, aconseguint la seua independència en virtut d'un decret firmat pel rei Carles II, el 9 de febrer de 1691. Més avant la història destaca en 1708 l'episodi de la Guerra de Successió d'una sagnant batalla entre les tropes de l'Arxiduc Carles i de Felip V.

Castellfort és poble natal de Francisca Guarch Folch (1855-1903), anomenada "l'Heroïna de Castellfort" per haver lluitat durant la tercera guerra carlina com a voluntària en les files del pretendent carlí, aconseguint la Creu del Mèrit de plata de 1a classe.

Evolució demogràfica de Castellfort^[1]

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014	2016	2017
296	271	261	245	235	236	231	218	218	235	240	238	215	205	198

Les principals activitats econòmiques són la ramaderia (vaquí, oví, porcí i cunícola), l'agricultura (cereals i creïlles), la indústria tèxtil (confecció de roba de punt) i el turisme rural.

A Castellfort, com en altres poblacions menors, el sistema per triar el batlle funciona a mode personal, amb una espècie de primàries que tenen lloc uns mesos abans de la data oficial dels comicis municipals. En aquest cas, tots els habitants majors d'edat esdevenen candidats a l'ajuntament de Castellfort. A la vegada, els veïns i veïnes escullen cinc noms de les paperetes. Els cinc noms més votats formen una llista primària que acudeix a les eleccions locals. Això no impedeix que els candidats puguen renunciar o què es presenten llistes alternatives, però a Castellfort se sol respectar el resultat de les primàries.

Més tard, els ja regidors s'adscriuen a un partit polític, sovint el mateix que ostenta el govern provincial i valencià. En algunes ocasions, el PSPV ha presentat llistes amb empadronats no residents, però no ha tingut èxit. En el 2007, l'alcalde escollit, n'Ovidio Troncho, va ser el més votat a les primàries.^[2]

Des de 2019 l'alcaldessa de Castellfort és Rosa Adela Segura Tosca del Partit Popular (PP).^[3]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francisco Folch Rovira	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Francisco Prats Serrano	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Joaquín Bellmunt Folch	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Diego L. Castell Campesino	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Ángel de Paz Collantes,	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Diego L. Castell Campesino	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Eugenio Roca Cruz	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Ovidio Troncho Beltrán	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Rosa Adela Segura Tosca	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Juan Manuel Segura Prades	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Rosa Adela Segura Tosca	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[3]

• Confraria de Sant Antoni del Porquet, del segle xiii.
• Ermita de la Mare de Déu de la Font. Es tracta d'un conjunt d'edificacions format per l'església, l'hostatgeria i les cavallerisses alçat en meitat d'un bosc de pi negre just en la confluència de dos barrancs en un lloc protegit i resguardat dels vents, la construcció del qual es va iniciar en 1476. El santuari va adquirir el seu aspecte definitiu en el segle xvii, amb els edificis confrontants a l'església, que és d'una sola nau amb adorns de pedra. Un dels detalls més destacable d'aquest conjunt arquitectònic és la Sala Pintada, que es va construir en 1566, en la qual hi ha valuoses pintures murals referents a la vida de Jesucrist, realitzades a carbó en blanc i negre en 1597. Tenen un estil impropi de l'època, estan ben conservades i restaurades recentment. Van ser declarades Monument historicoartístic en 1979.
• Ermita de Sant Pere. Església, de grans dimensions, i d'arquitectura romànica de transició i gòtica del segle xiii, té planta rectangular, tipus rural, arcs apuntats, absis hexagonal amb els capitells de les columnes adornades amb animals i plantes; la portada lateral és romànica. Junt amb l'ermita es troba l'hostatgeria i la casa de l'ermità, la construcció de la qual data dels segles xvi i xvii.
• Ermita de Santa Llúcia. Del segle xv, de fàbrica xicoteta, s'integra en un conjunt d'edificis que formen una masia habitada. Conserva un magnífic empedrat del pis, en l'atri hi ha un laberint de 12 carrers que servirien probablement com a ritual de pelegrinatges.
• Església de l'Assumpció, del segle xviii. Construïda entre 1725 i 1734, ofereix una imatgeria esculturada en la portada barroca molt interessant, sent l'interior del temple d'estil neorenaixentista amb elegants proporcions i adorns de talla xorigueresca.

• Casa Consistorial. Conserva detalls de la seua antiga arquitectura medieval.
• Casa del Marqués de Castellfort. És un dels edificis destacables del municipi.
• Finestra del Mirador. En la plaça de l'Ajuntament, a més dels edificis de la Confraria, l'Església, la Casa Consistorial i els porxes, es troba la denominada Finestra del Mirador, des de la qual es pot contemplar l'orografia dels voltants.

• Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres. És un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.

• Romeria de "Els Catinencs". El primer cap de setmana de maig se celebra aquesta festivitat de gran importància per al municipi. El primer dissabte d'aquest mes, puja una romeria des de la localitat de Catí fins a l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Una vegada els romers arriben a l'ermita es reparteix entre tots els assistents un potatge denominat "fesols i arròs de catinencs".
• Santa Quitèria. Se celebra el cap de setmana més pròxim passat al 22 de maig. El dissabte s'acudeix al forn del poble per a la denominada "pastà de la cosina", que consisteix a pastar un trosset de pasta, estirar-la de forma redona i dibuixar sobre ella amb unes pinces especials unes sanefes o adorns.
• Festes patronals. Se celebren a finals d'agost en honor de Sant Roc i la Mare de Déu de la Font. Durant 9 dies es combinen gran quantitat d'esdeveniments, entre els més destacats estan: els denominats bous al carrer. El dia 8 de setembre de cada any se celebra el dia de la Patrona, la Mare de Déu de la Font.

La gastronomia ofereix plats típics d'una cuina de muntanya, destacant les bones carns, la carn salada i fumada, el pernil, els embotits derivats del porc, i en la rebosteria els "pastissets" de carabassa. El plat fort és el potatge, que reuneix en la cassola els llegums, verdures i carns.

• Web de l'Ajuntament de Castellfort
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..