Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles IV

Fresc representant Carles IV a l'ajuntament d'Aquisgrà (v. 1375)
Nom original	(cs) Karel IV.
Biografia
Naixement	14 maig 1316 (Gregorià) Praga (Txèquia)
Mort	29 novembre 1378 (Gregorià) (62 anys) Praga (Txèquia)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Catedral de Praga Praga
Rei dels Romans (Rei de Germània)
1346 – 1378
← Lluís IV (Dinastia Wittelsbach) Venceslau (fill) →
Rei de Bohèmia
1346 – 1378
← Joan de Bohèmia (pare) Venceslau (fill) →
Emperador del Sacre Imperi
1355 – 1378
← Lluís IV (Dinastia Wittelsbach) Vacant fins al 1433(amb Segimon) →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Administració estatal, política, domini militar, dret, sistema educatiu, arquitectura i literatura
Ocupació	sobirà, polític, escriptor, monarca
Carrera militar
Conflicte	batalla de Crécy
Altres
Títol	Marcgravi Rei Emperador
Família	Dinastia Luxemburg
Cònjuge	Elisabet de Pomerània (1363–1378) Anna de Świdnica (1353–1362) Anna de Baviera (1349 (Gregorià)–1353 (Gregorià)) Blanca de Valois (1323 (Gregorià), 1329 (Gregorià)–1348 (Gregorià))
Fills	Margarida de Luxemburg  () Blanca de Valois Caterina de Luxemburg  () Blanca de Valois Elisabet de Luxemburg  () Anna de Świdnica Venceslau I d'Alemanya  () Anna de Świdnica Anna de Luxemburg  () Elisabet de Pomerània Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic  () Elisabet de Pomerània Joan de Görlitz  () Elisabet de Pomerània Karel of Bohemia  () Elisabet de Pomerània Margarida de Bohèmia  () Elisabet de Pomerània
Pares	Joan el Cec   i Elisabet de Bohèmia
Germans	Bona de Luxemburg Anna de Bohèmia Margarida de Bohèmia Nicolau de Luxemburg Venceslau I de Luxemburg Joan Enric de Moràvia
Parents	Joan I de Berry, nebot Carles V de França, nebot Jobst de Moràvia, nebot Albert III d'Habsburg, gendre Otó V de Wittelsbach, gendre Felip VI de França, cunyat Carles I de Valois, sogre Rodolf IV d'Habsburg, gendre
Llista Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic 6 gener 1355 – 29 novembre 1378 Comte de Luxemburg 1346 (Gregorià) – 1353 (Gregorià) (Ducat de Luxemburg) ← Joan el Cec – cap valor → 11è Rei de Bohèmia 1346 – 1378 ← Joan el Cec – Venceslau I d'Alemanya → Príncep elector

Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355). Era membre de la casa de Luxemburg per part del pare i de la dinastia Premíslida txeca per part de la mare; els seus avantpassats directes de la línia Premíslida incloïen dos sants.^[1][2]

Era el fill gran i hereu de Joan de Bohèmia, rei de Bohèmia i comte de Luxemburg, que va morir en la batalla de Crécy el 26 d'agost de 1346. La seva mare, Elisabet, reina de Bohèmia, era germana de Venceslau III, rei de Bohèmia i Polònia, l'últim dels governants de la dinastia Premíslida de Bohèmia. Carles va heretar el comtat de Luxemburg del seu pare i va ser elegit rei de Bohèmia, sent coronat el 2 de setembre de 1347.

L'11 de juliol de 1346, els prínceps electors el van escollir com a Rei dels Romans (rex Romanorum) en oposició a Lluís IV, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Carles va ser coronat el 26 de novembre de 1346 a Bonn. Després de la mort del seu oponent, fou reelegit el 1349 i coronat Rei dels Romans. El 1355 fou coronat rei d'Itàlia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb la seva coronació com a rei de Borgonya el 1365, es va convertir en el governant personal de tots els regnes del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nasqué a Praga el 14 de maig de 1316, fill del rei Joan I de Bohèmia i la seva esposa Elisabet. Va ser batejat amb el nom de Venceslau,^[3] com el seu avi matern, però més tard va canviar-se el nom pel de Carles, quan després de la seva confirmació va viatjar a la cort francesa del seu oncle Carles IV de França, on residí set anys.

Carles va ser educat a França i aprengué a parlar amb fluïdesa cinc llengües: llatí, txec, alemany, francès i italià. El 1331 va guanyar experiència militar amb el seu pare en campanyes a Itàlia i a partir del 1333 ja va començar a administrar les terres de la corona de Bohèmia a causa de les freqüents absències del seu pare, que a més cada cop tenia la vista més deteriorada. El 1334 va ser nomenat marcgravi de Moràvia, el títol tradicional que rebien els hereus al tron bohemi.

El pare de Carles era un aliat del Papa Climent IV, enemic declarat de l'emperador romanogermànic Lluís IV. Per aquest motiu, l'11 de juliol de 1346 Carles va ser proclamat Rei dels Romans (Rei d'Alemanya) en oposició a Lluís IV per part dels prínceps electors.

La candidatura d'Enric va tenir poc suport, i la majoria de ciutats imperials es mantingueren fidels a Lluís. També prengué part a la Guerra dels Cent Anys al bàndol francès, i participà en la sonora derrota a mans dels anglesos en la batalla de Crécy,^[4] en la qual el seu pare perdé la vida i ell aconseguí fugir ferit.

Amb la mort del seu pare va heretar el regne de Bohèmia, i quan Lluís IV va morir mentre caçava senglars l'octubre de 1347, es va posar fi a la guerra civil. Cap més candidat va aconseguir obtenir suports suficients deixant a Carles com a rei dels romans en solitari.

Carles va ser elegit un altre cop i es feu coronar oficialment a Aquisgrà el 25 de juliol de 1349. Va guanyar-se el suport dels Habsburg a tracés del matrimoni de la seva filla Caterina amb Rodolf IV d'Àustria,^[5] i ell mateix es va casar en segones núpcies amb la filla del comte palatí Rodolf II.

D'acord amb els compromisos contrets amb el Papa Climent quan rebé el seu suport, Carles va desentendre's dels drets imperials a Itàlia. El 1345 va anar a Roma, sense exèrcit, només per ser coronat emperador.

El 1356 va promulgar la Butlla d'Or, un document que establia els procediments a seguir per les eleccions reials. Va donar el marcgraviat de Moràvia a un germà (Joan Enric), i va elevar el comtat de Luxemburg a ducat per donar-lo a l'altre (Venceslau)

Dedicà esforços a l'expansió del Regne de Bohèmia, tot i que no sempre comptà amb el suport de la noblesa local. Incorporà a Bohèmia una part de l'Alt Palatinat (1355) i la Baixa Lusàcia (1367); aconseguí Brandenburg per al seu fill Wenceslau (1373); adquirí, per matrimoni, els ducats de Swidnica i Jawor, els quals completaren l'annexió de Silèsia a Bohèmia.^[3]

Dedicà la seva atenció a Bohèmia: n'explotà les mines d'argent i hi fundà indústries noves (del cristall, del paper, tintoreria, etc); embellí Praga, on fundà la universitat el 1348.^[3] Escriví la seva autobiografia (Vita Caroli IV).^[3]

El 1376 va assegurar l'elecció del seu fill Venceslau com a rei dels romans, i després de dividir les seves terres entre els seus tres fills, va morir a Praga el novembre de 1378.

Carles es va casar quatre vegades. La primera va ser amb Blanca de Valois (1316-1348), filla del comte Carles de Valois i germana de Felip VI de França. Tingueren dues filles:

• Margarida (1335-1349), esposaria a Lluís I d'Hongria.
• Caterina de Luxemburg (1342-1395), esposaria els ducs Rodolf IV d'Habsburg (1350) i Otó V de Baviera (1366)

En segones núpcies es va casar amb Anna de Baviera (1329-1353), filla del comte palatí Rodolf II. Tingueren un fill que morí infant:

• Venceslau (1350-1351)

El 1353 es casà amb Anna de Świdnica (1339-1362), única filla del duc Enric II de Świdnica. La parella va tenir dos fills, i Anna morí de part intentant donar un tercer fill a Carles el 1362:

• Venceslau (1361-1419), que succeiria a Carles com a rei d'Alemanya i de Bohèmia.
• Elisabet (1358-1373), esposaria al duc Albert III d'Àustria.

Finalment es casà amb Elisabet de Pomerània (v.1345-1393), filla del duc Bogilsau V de Pomerània. Tingueren sis fills:

• Anna (1366-1394), esposaria al rei Ricard II d'Anglaterra.
• Segimon (1368-1437), esdevindria rei d'Alemanya i emperador.
• Joan (1370-1396)
• Carles (1372-1373)
• Margarida (1373-1410)
• Enric (1377-1378)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic