Caverna d'Escoteino
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Municipi de Khersónissos (Grècia) | |||
| Localització | Skoteino (en)  | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Jaciment arqueològic catalogat de Grècia | ||||
La caverna d'Escoteino (grec: σπήλαιο Σκοτεινού/Spilaio Skoteinoú) o cova Skotino, també coneguda com la cova d'Agia Paraskevi (o Agia Parasceví), és una dels més grans i més impressionants entre els centenars de coves de Creta.[1] s'ha utilitzat com a santuari des del tercer mil·lenni ae fins a època romana, quan es transformà en un santuari cristià, una tradició que en certa manera encara es manté, doncs per sobre d'ella hi ha una capella dedicada a Santa Paraskeva, on cada any es fa un romiatge el 26 de juliol.[2] En l'opinió de l'arqueòleg Paul Faure, la cova podria haver estat el cèlebre laberint de Creta.[2][3]
Localització i descripció
[modifica]
La cova és a la part alta d'un turó, a 225 m d'altitud, al nord-oest del poble d'Escoteino, en la unitat municipal de Guves i en la unitat perifèrica d'Iràklio. En línia recta es troba a 1,2 km d'Escoteino, a 1,6 km a l'oest del llogaret de Guves i a 3,3 km al sud de la costa del mar de Creta.
La cova té prop de 2.500 m² de superfície, 160 m de profunditat, 36 m d'ample i recórrer-la íntegrament implica un trajecte de 450 m. Té diverses formacions complexes d'estalagmites i estalactites, algunes en recorden figures humanes i d'animals. Després de l'entrada, hi ha una cambra principal, la Mega Nao, amb 130 m de llarg per 33 d'ample i 30 d'alçada. Més a baix i a la dreta hi ha una profusió d'estalactites, algunes n'arriben fins al sòl. Continuant baixant, hi ha una cambra més petita, coneguda com l'«Altar», amb 24 m de llarg per 8,5 d'ample i 25 d'altura, on es feien sacrificis. Al sòl hi ha drenatges que devien usar-se per a libacions i ofrenes a les divinitats de l'inframon (sang, oli, vi, etc.).[2]
A l'esquerra de la primera cambra, n'hi ha una altra, l'«Adyton», amb 15 m per 8 m i 2,3 m d'altura, que condueix a l'altra entrada. La cambra considerada més espectacular, coneguda com la «sala d'Adoració», situada entre l'«Altar» i l'«Adyton», és a 50 m sota el nivell de l'entrada; és arcada i fa 12 m per 12,5 m per 10 m a 15 m d'altura. A l'hivern aquesta cambra queda negada fins a un terç de l'alçada. S'hi arriba per un corredor de 12 m de llarg i 2 m d'ample. Més amunt, l'anomenada «cambra d'Oracions» té només 7,5 per 5 m, i innombrables estalactites i estalagmites, que formen columnes. També hi ha un altre petit espai, conegut localment com «La capelleta», amb 12,5 m de llarg i 1,5 a 5 m d'ample.[2]
La capella dedicada a santa Paraskeva se situa a la part nord del barranc on es troba l'entrada principal. La construïren durant el període venecià.[4]
Excavacions
[modifica]Es feren excavacions a la cova al 1933 per Arthur Evans i John Pendlebury; Paul Faure al 1953 i Costis Davaras al 1962. Les troballes indiquen que el lloc s'utilitzà com a santuari del període minoic mitjà al període romà, quan el transformaren en un santuari cristià. Fou un santuari important dedicat a una divinitat femenina de la fertilitat, presumiblement Britomartis. Durant les èpoques clàssiques grega i romana, la dea de la fertilitat Àrtemis o la seua equivalent Diana substituïren la deïtat minoica.[2]
Entre les troballes arqueològiques, n'hi ha un nombre considerable d'ofrenes votives en forma d'objectes de bronze i de ceràmica, una tradició que, quatre mil anys després del seu inici, té continuïtat en els innombrables exvots deixats a la capella pels pelegrins.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Guerra Gómez, Manuel. Historia de las religiones. Biblioteca de autores cristianos, 2002, p. 23.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Interkriti.org. [Consulta: 23 maig 2018].
- ↑ Howarth, Nicholas A. A. «Labyrinth Lost: From ancient maps to filming for National Geographic» (pdf) (en anglès). Christ Church Library Newsletter, 6, 3, 2010, pàg. 16–17. Arxivat de l'original el 2021-12-01. ISSN: 1756-6797 [Consulta: 23 maig 2018].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Cretanbeaches.com. Arxivat de l'original el 2015-04-29. [Consulta: 23 maig 2018].
- ↑ Fisher, John; Garvey, Geoff. The Rough Guide to Crete (en anglès). Nova York, Londres, Delhi: Rough Guides, 2007, p. 120.
