Monestir de Jonqueres

Monestir de Jonqueres
Claustre de l'Església de la Concepció, precedent de l'antic monestir de Jonqueres
Epònim	Sant Vicenç de Jonqueres
Dades
Tipus	Monestir desaparegut
Construcció	segle XIII
Data de dissolució o abolició	1869
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Estil arquitectònic	arquitectura gòtica
Material	maó i Pedra de Montjuïc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès)
Localització	Entre els carrers de Jonqueres, Torrent de Jonqueres i la plaça de Jonqueres (aquests dos darrers vials desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana), i un tram nord de la muralla medieval i moderna de Barcelona
41° 23′ 16″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.38773°N,2.1742°E / 41.38773; 2.1742
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona

Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle xiii fins al xix, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.

La congregació de monges va néixer l'any 1214 dintre de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicació dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaçament definitiu en el barceloní carrer de Jonqueres. Eren de l'orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, branca femenina conventual de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, orde militar d'origen castellà.

Ocupava el solar entre la muralla medieval (actual plaça d'Urquinaona) i els carrers de Jonqueres i Torrent de Jonqueres (actual Via Laietana). No va ser mai un monestir massa destacat i la congregació va acabar dissolent-se el després que les monges fossin expulsades per les tropes napoleòniques. Aleshores, l'edifici es va convertir en hospital militar. A mitjans del segle xix es va transformar en correccional, per a passar a ser uns anys més tard caserna militar, però el 1868 la Junta Revolucionaria Provincial de Barcelona va decidir que l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanístiques.^[1]

L'any 1869, el bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro plantejà la construcció d'una nova parròquia dedicada a la Immaculada Concepció en el nounat Eixample, que en aquesta època encara era una zona de camp. Treballant d'acord amb la Comissió de Monuments i amb l'Acadèmia de Belles Arts, l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart projectà el trasllat de l'església i el claustre, tasca finalment dirigida per Jeroni Granell i Mundet. La nova església, juntament amb la planta baixa del claustre, seria inaugurada solemnement el 14 de juny del 1871.^[1]

El 2022, les obres de repavimentació del carrer de Jonqueres van deixar al descobert noves restes arqueològiques del monestir, que el Servei d'Arqueologia de Barcelona va decidir no conservar pel seu escàs valor patrimonial.^[2]

• 
  Claustre del monestir
• 
  Retaule de Sant Jaume (segle xv), obra de Ferrer Bassa, avui al Museu Diocesà de Barcelona
• 
  Plaça de Jonqueres el 1874, amb la palmera de l'antic monestir

• Garriga i Roca, Miquel. Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona. La Académica, 1899. 
• Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261. 
• Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. Ediciones Destino, 1970. ISBN 8423305112. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Jonqueres

• «Monestir de Santa Maria de Jonqueres». Monestirs de Catalunya.
• «135 anys d'història». Parròquia de la Puríssima Concepció i Assumpció de Nostra Senyora. Arxivat de l'original el 25-08-2013.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Església de Santa Maria de Jonqueres». UPCommons.