Durbec
Coccothraustes coccothraustes  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 31 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720681 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Coccothraustes |
| Espècie | Coccothraustes coccothraustes Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
El durbec comú o durbec[1] (Coccothraustes coccothraustes), bec de ferro, becgròs a les Balears, menjapinyols,[2] trencapinyons/trencapinyols[3] al País Valencià (i antigament tortbec[4] a les Balears), és un ocell passeriforme fringíl·lid. És la sola espècie del gènere Coccothraustes.
Aquest ocell cria a Europa i l'Àsia temperada. És resident (no migra) a Europa, però molts ocells asiàtics sí que migren cap al sud. De vegades n'hi ha que vaguen per les illes occidentals d'Alaska.
Fa de 16.5 a 18 cm de llarg.
Fa el niu en un arbust o arbre i ponen de 2 a 7 ous. Es nodreix principalment amb llavors i fruits de llavor especialment de les cireres que trenca amb el seu fort bec que pot exercir una pressió de 45kg.
Noms populars
[modifica]Els seus noms fan referència a aquesta habilitat: bec de ferro (La Selva, Girona), bec de plata, becdur (Penedès), durabec (gironès, Pla de l'Estany), durbec (valencià), bovera (Penedès), capsot", picacloves, torbec o tortbec, trencapinyes i trencaolives (Lleida, Ponent, Montsant, Priorat), trencapinyols, trencapinyons (valencià, gironès), picafort (valencià).
Referències
[modifica]- ↑ «Durbec». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2/12/2021(català)
- ↑ https://massamagrellpardalet.files.wordpress.com/2010/03/saval-nom-ocells.pdf
- ↑ Variació dialectal i estandardització al Baix Vinalopó https://rua.ua.es/dspace/handle/10045/5112?locale=ca
- ↑ https://www.researchgate.net/publication/266138388_The_birds_in_the_Minorca_Natural_History_of_the_presbyter_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847_Write_in_catalan_Els_ocells_a_la_historia_natural_de_Menorca_del_prevere_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- BirdLife International (2004). Coccothraustes coccothraustes. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou una justificació de per què aquesta espècie és de risc mínim
- Arnaiz-Villena, A.; Moscoso, J.; Ruiz-del-Valle, V.; Gonzalez, J.; Reguera, R.; Wink, M.; I. Serrano-Vela, J. (2007). "Bayesian phylogeny of Fringillinae birds: status of the singular African oriole finch Linurgus olivaceus and evolution and heterogeneity of the genus Carpodacus". Acta Zoologica Sinica, 53 (5):826 - 834. PDF[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
- Oiseaux. Fotos.