[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Chunta Aragonesista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: CHA)
Infotaula d'organitzacióChunta Aragonesista
Dades
Nom curtCHA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaecosocialisme
federalisme
republicanisme
nacionalisme aragonès
populisme d'esquerres Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació29 juny 1986
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJoaquín Palacín Eltoro Modifica el valor a Wikidata
Part deSumar (coalició) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchunta.com Modifica el valor a Wikidata

Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.[1]

Història

[modifica]

Chunta Aragonesista es constituí el 29 de juny de 1986[1] com a Unión Aragonesista-Chunta Aragonesista, i es declara hereva de la tradició aragonesista de partits de principis de segle com Estado Aragonés i la mateixa Unión Aragonesista.

El partit ha experimentat un espectacular ascens electoral, paral·lelament a l'ascens d'altres formacions germanes de l'Estat espanyol, com Esquerra Republicana de Catalunya, Eusko Alkartasuna o Tierra Comunera - Partido Nacionalista Castellano. Els seus dos primers diputats en les Corts d'Aragó van ser Chesús Yuste i Chesús Bernal. Actualment té nou diputats a la cambra legislativa autonòmica; i sis regidors en l'Ajuntament de Saragossa, que li van permetre ocupar, després de pactar amb el PSOE, les regidories d'Urbanisme, Esports, Acció Social, Educació, Joventut i Infraestructures i Plans Integrals. Des del 2000 al 2008, va tenir de diputat al Congrés dels Diputats: el professor, escriptor i cantautor José Antonio Labordeta, la figura més coneguda de la CHA.

El 2000, va votar en contra de la investidura de José María Aznar com a president; no obstant això, en 2004 va votar a favor de la investidura com a president del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, després d'arribar a una sèrie de compromisos referits a inversions a Aragó i al rebuig al transvasament de l'Ebre i es va pactar amb el PSOE el govern de l'Ajuntament de Saragossa. Chobenalla, les joventuts de Chunta Aragonesista fou expulsada en 2004 per la seva posició clarament independentista i revolucionària.[2] Va fer campanya en contra de la ratificació en el Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005.

En les eleccions a les Corts d'Aragó de 2019, Chunta Aragonesista obtingué 3 diputats a les Corts d'Aragó, un més dels que havia obtingut en les autonòmiques de 2015. En les eleccions municipals de 2019 mantingué el regidor que ja tenia a la ciutat de Terol, perdé els dos que tenia a Saragossa i tampoc obtingué representació a la ciutat d'Osca[3][4]

Ideologia

[modifica]

Es consideren influïts per les experiències del moviment socialista, dels moviments per l'emancipació social i nacional, i dels corrents ecopacifistes, feministes i humanistes. Ha sigut un dels partits que més s'ha significat en defensa de l'Ebre i contra la política de transvasaments dels governs d'Espanya. Defensen el dret d'autodeterminació per al poble aragonès. La Chunta Aragonesista és membre de l'Aliança Lliure Europea i de la coalició europea Europa dels Pobles.

Organització

[modifica]
II Assemblea Nacional de la Unió Aragonesista.

La Asambleya Nazional (congrés) és l'òrgan suprem de representació i decisió de la Chunta. Establix les seves línies polítiques, els seus programes i principis, tria als membres de la Maya de los Pleytos, als del Comitè Nazional i al president de CHA. Té a més la potestat de modificar els estatuts i el reglament de l'organització. Està composta per delegats (almenys un per cada organització comarcal) i es reuneix cada tres anys. El President és triat per la Asambleya Nazional d'entre els seus integrants, mitjançant sufragi directe, secret i lliure. Altres càrrecs executius de CHA són la Secretaria General i, si escau, la Sotssecretaria o Sotssecretaries Generals. El President designa, d'entre els membres del Consello Nazional, al Secretari General que haurà de ser confirmat per la Asambleya. També podrà el President designar a un o diversos Sotssecretaris Generals

El Comité Nazional és l'òrgan decisori de CHA entre Asambleyas Nazionals; assumeix la direcció, govern, administració i coordinació del partit. Establix l'estratègia política seguint les línies de l'Asambleya Nazional i aprova el pressupost i les llistes electorals. Es reuneix, almenys cinc vegades a l'any. Formen part d'ell vuitanta persones triades per la Asambleya en llista oberta, el President del partit i els presidents dels Ligallos de Redolada, dels Ligallos de Emigración (actualment només 3: Madrid, Catalunya i País Valencià). La Maya de los Pleytos és una mena de tribunal suprem d'interpretació dels Estatuts. La componen 7 persones. Les seves funcions són la interpretació dels Estatuts i el Reglament d'Organització, resoldre sobre les objeccions a les sol·licituds d'afiliació a CHA i altres funcions de mediació, conciliació i arbitratge. El Consello Nazional és l'òrgan executiu suprem entre Comitès Nazionals que dirigeix l'activitat el partit. Són facultats seves l'execució dels acords presos pels altres òrgans nacionals, la coordinació dels comarcals, l'elaboració del pressupost i l'autorització de despeses. Està format pel president de CHA i divuit consellers electes per i entre els membres del Comitè Nazional. Es reuneix almenys una vegada al mes i les seves decisions tenen caràcter vinculant.

Finalment cada comarca s'organitza en un Ligallo de Redolada o agrupació comarcal, que funcionant en plenari es denomina Asambleya de Redolada i l'òrgan del qual de presa de decisions és el Consello de Redolada. En el cas de Saragossa, donada la quantitat d'afiliats s'ha creat un Comitè de Redolada com a òrgan intermedi, a imatge de l'organització nacional del partit. Els òrgans comarcals trien al President comarcal, estableixen la línia d'actuació política que se seguirà en la comarca i elaboren les llistes de candidats de les eleccions municipals. Els afiliats en un mateix municipi s'organitzen a través de Ligallos de Lugar, que generalment s'estructuren en un plenari denominat Asambleya de Lugar. En el cas de Saragossa, existeix un òrgan rector d'aquesta Asambleya. A més, també existeixen en la ciutat de Saragossa Asambleyas de Bico, que canalitzen la participació en un mateix districte municipal i donen suport la labor dels vocals en les Juntes de Districte.

Resultats electorals

[modifica]

Corts d'Aragó

[modifica]
Corts d'Aragó
Any Vots % Pos Escons +/– Líder Govern
1987 6,154 0.96%
0 / 67
= Eduardo Vicente Extraparlamentari
1991 14,116 2.30%
0 / 67
= Chus Beltrán
1995 34,077 4.85%
2 / 67
2 Chesús Bernal Oposició
1999 72,101 11.04% 4t
5 / 67
3
2003 97,763 13.71% 3r
9 / 67
4
2007 54,752 8.15% 4t
4 / 67
5
2011 55,932 8.23% 4t
4 / 67
= Nieves Ibeas
2015 30,618 4.58%
2 / 67
2 José Luis Soro Coalició (PSOE–CHA)
2019 41,879 6.26%
3 / 67
1 Coalició (PSOEPs–CHA–PAR)
2023 34,163 5.10% 4t
3 / 67
= Oposició

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 654. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. Diaz, Martxelo. «El independentismo aragones busca articularse y aglutinar fuerzas» (en castellà). Gara, 24-04-2009. [Consulta: 20 agost 2022].
  3. Resultats de les eleccions a les Corts d'Aragó de 2019.
  4. RTVE: Resultats de les eleccions municipals espanyoles de 2019.

Enllaços externs

[modifica]