21 de març
(S'ha redirigit des de: 21 març)
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs. Queden 285 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1238 - Xàtiva: el rei Jaume I signa el primer document que confereix lleis pròpies (jutges civils i criminals, la cambra dels jurats de València), a la recentment conquerida València. Açò és la llavor dels Furs valencians
- 1674 - Vilafranca de Conflent (Conflent): Fracassa la Conspiració de Vilafranca per alliberar la Catalunya Nord, ocupada pels francesos.arq
- 2004 - Catalunya del Nord: s'hi celebra la primera tanda per elegir 16 escons dels 31 del Consell General dels Pirineus Orientals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló (que inclou la Catalunya del Nord).
- Resta del món
- 1098 - Citeaux, Borgonya (França): el religiós francès Robert de Molesme funda el primer monestir del Cister.
- 1716 - Repin, Bohèmia: Josef Seger, compositor i organista txec (m. 1782).
- 1801 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): Espanya signa amb França el Tractat d'Aranjuez de 1801 en el qual el primer retorna la Louisiana al segon i es fan canvis de possessió de la Península Itàlica.
- 1804 - França: Es publica el Codi Civil Francès que serà un referent.
- 1866 - Viena, Imperi Austrohongarès: al Carl-Theatre s'estrena l'opereta Cavalleria lleugera (Leichte Kavallerie) de Franz von Suppé.
- 1919 - Hongria: s'instaura el règim de Bela Kun.
- 1960 - Sharpeville, Sud-àfrica: la policia carrega contra un grup de manifestants desarmats i provoca una massacre. En record de la massacre de Sharpeville, l'ONU va convertir el 21 de març en el Dia internacional de lluita contra la segregació racial.[1]
- 1990 - Namíbia es converteix en una república independent.
- 1993 - Warrington, Gran Bretanya: l'IRA fa esclatar una bomba al centre de la ciutat.
- 2006 - San Francisco (Estats Units): El cofundador del Twitter (aleshores Twttr) envia el primer tweet o piulada amb el missatge just setting up my twttr. (simplement configurant el meu twttr.).
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1858 - Barcelona: Enric Sagnier i Villavecchia, arquitecte català (m. 1931).[2]
- 1859 - Sabadell: Manuel Ribot i Serra, bibliotecari, arxiver, historiador, dramaturg i poeta català.
- 1899 - Sabadell: Francesc Baygual i Bas, industrial tèxtil català.
- 1900 - Barcelona: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (m. 1980).
- 1905 - Barcelona: Joan Coromines i Vigneaux, lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i de l'Onomasticon Cataloniae.[3]
- 1922 - Manresa: Emilia Guiu, actriu catalano-mexicana (m. 2004).[4]
- 1928 - Barcelona: Joan Vergés i Calduch, poeta en llengua catalana.
- 1930 - Barcelona: Roser Oller i Montia, educadora musical i política catalana.[5]
- 1933 - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (m. 2023).
- 1937 - Roses, Girona: Carme Vilà i Fassier, pianista i concertista catalana.[6]
- 1972 - Felanitx: Catalina Soler, política mallorquina, alcaldessa de Felanitx, ha estat diputada al Parlament Balear i senadora.[7]
- 1976 - Manlleu, Osona: Laura Camps Collell, jugadora de bàsquet catalana.[8]
- 1977 - Gironaː Cristina Bes Ginesta, esquiadora catalana d'esquí alpí.[9]
- 1983 - Sabadell: Lucila Pascua, jugadora catalana de bàsquet, que juga en la posició de pivot.[10]
- Resta del món
- 1474 - Desenzano del Garda: Àngela Merici, religiosa fundadora de la Companyia de Santa Úrsula (m. 1540).[11]
- 1666 - Edo (Japó): Ogyū Sorai, o Butsu Sorai, filòsof confucià japonès (m. 1728).[12]
- 1685 - Eisenach, Sacre Imperi: Johann Sebastian Bach, compositor barroc.[13]
- 1723 - Remiencourt, Vosges (França): François Bourgeois jesuïta francès, missioner a la Xina. (m. 1792).
- 1736 - Stuttgart: Dorothea Spurmi Wendling, cantant alemanya (soprano) (m. 1811).[14]
- 1752 - Killingly, Connecticutː Mary Dixon Kies, inventora, primera dona estatunidenca a demanar i obtenir una patent (m. 1837).[15]
- 1768 - Auxerre, Regne de França: Jean-Baptiste-Joseph Fourier, matemàtic, físic i egiptòleg francès (m. 1830).[16]
- 1785 - Haarlem, Províncies Unides: Woutherus Mol, pintor i dibuixant holandès (m. 1857).
- 1806 - San Pablo Guelatato, Estat d'Oaxaca, Mèxic: Benito Pablo Juárez García, President mexicà amerindi zapoteca. Fou el primer president d'origen amerindi d'un país d'Amèrica (m. 1872)[17]
- 1838 - Brno, Moràvia, República Txecaː Wilma Neruda, violinista moraviana (m. 1911).[18]
- 1866 - Cold Spring,Nova York: Antonia Maury, astrònoma nord-americana que treballà en sistemes de classificació d'estels (m.1952).[19]
- 1887 - Lynn, Massachusettsː Ruth Law Oliver, pionera de l'aviació estatunidenca (m. 1970).[20]
- 1889 - San Diego, Califòrnia (Estats Units): W.S. Van Dyke, director de cinema estatunidenc (m. 1943).[21]
- 1900 - Chongqing (Xina): Sun Yu, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 1990).[22]
- 1913 - Bursa: Sabiha Gökçen, una de les primeres aviadores turques (m. 2001).
- 1920 - Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010).[23]
- 1921 - Villers-Perwin, Bèlgica: Arthur Grumiaux, violinista belga (m. 1986).[24]
- 1925 - Lima (Perú): Hilda Gadea Acosta, economista peruana, primera companya del Che (m. 1974).[25]
- 1927 - Reideburg, Saxònia-Anhalt (Alemanya): Hans-Dietrich Genscher, polític i advocat alemany. Fou ministre d'Afers estrangers de la RFA entre 1974 i 1992.(m. 2016).[1]
- 1931 - Milà: Alda Merini, poeta, pensadora, aforista i escriptora italiana (m. 2009).[26]
- 1932 - Boston, Massachusetts, (EUA): Walter Gilbert, físic i bioquímic estatunidenc.
- 1935 - Carmelo, Colonia: Gladys Parentelli, fotògrafa, periodista i teòloga feminista uruguaiana.
- 1936 - Whakataneː Margaret Mahy, escriptora neozelandesa de llibres per a infants i joves (m. 2012).[27]
- 1946 - Colwyn Bay, Gal·les: Timothy Dalton, actor gal·lès.
- 1950 - Leningrad, URSS: Ielena Firsova, compositora russa.
- 1958 - Londres, Anglaterra: Gary Oldman, actor de cinema i teatre, productor i músic anglès.
- 1960 -
- São Paulo, Brasil: Ayrton Senna, pilot de Fórmula 1 brasiler (m. 1994).
- Ourense, Galícia: Elena Espinosa, economista i política gallega, ha estat Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació.[28]
- 1962 - Nova York, Estats Units: Matthew Broderick, actor i cantant estatunidenc.
- 1963 - Zaandam, Països Baixos: Ronald Koeman, futbolista i entrenador holandès.
- 1967 - Vigo: María Rey, periodista espanyola.[29]
- 1972 - Nairobi, Kenyaː Louise Leakey, antropòloga i paleontòloga.[30]
- 1978 - Praga, Txecoslovàquia: Alena Šeredová, actriu i model txeca.
- 1980 -
- Porto Alegre, Brasil: Ronaldo de Assis Moreira, Ronaldinho, futbolista brasiler.
- Trondheimː Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.[31]
- 1985 - Cantaura, Veneçuela: Fernando Amorebieta Mardaras, futbolista basc.
- 1991 - Mâcon, França: Antoine Griezmann, futbolista francès.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1785 - València: Benito Monfort, impressor valencià (n. 1715).
- 1929 - Màlagaː Sabina Muchart, fotògrafa professional catalana, pionera en l'art fotogràfic i el periodisme de guerra (n. 1858).[32]
- 1936 - Sabadell: Joan Sallent i Prat, impressor català.
- 1946 - Sabadell: Josep Masllovet i Sanmiquel, músic i compositor català.
- 1980 - La Paz (Bolívia): Lluís Espinal i Camps, màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.
- 1981 - Castelló de la Plana: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (n. 1901).
- 1984 - Barcelona: Maria Carratalà i Van den Wouver, pianista i compositora, pedagoga i crítica musical catalana (n. 1899).[33]
- 1998 - Barcelona, Francesc Gomà i Musté, filòsof català.
- 2019 - Ribesaltesː Joan Abelanet, arqueòleg, especialista en els megàlits dels Pirineus Orientals (n. 1925).[34]
- 2021 - Cerdanyaː Josep Baselga i Torres, oncòleg. Premi Internacional Catalunya el 2016 (n. 1959).[35]
- Resta del món
- 1617 - Gravesend, Kent, Anglaterra: Pocahontas, princesa nativa americana.[36]
- 1652 - Bruges (Comtat de Flandes), Olivier de Wree, dit Vredius, poeta, historiador, polític i mecenes
- 1729 - Venècia, Itàlia: John Law, economista escocès.
- 1801 - Bonn, Renània, Alemanya: Andrea Luchesi, compositor italià.
- 1884 - Cambridge (Massachusetts): Ezra Abbott, bibliotecari estatunidenc (n. 1819).
- 1885 - Königsberg, Prússia: Karl Zöppritz matemàtic, físic i geògraf alemany.
- 1910 - París (França): Gaspard-Félix Tournachon, conegut popularment amb el monònim Nadar, va ser un periodista, il·lustrador i caricaturista, però sobretot fotògraf francès (n. 1820).[23]
- 1915 - Filadelfia, Pennsilvània (EUA): Frederick Winslow Taylor (n. 1856).
- 1931 - Viena, Àustria: Erik Schmedes, tenor danès.
- 1932 - Montana (Suïssa): Mireille Havet, escriptora francesa (n. 1898).[37]
- 1985 - Denham, Anglaterra: Michael Redgrave, actor anglès.
- 1994 - Palm Beach, Florida, Lili Damita, actriu de cinema franco-estatunidenca (n. 1904).[38]
- 1998 - Moscou: Galina Ulànova, llegendària ballarina russa (n. 1910).[39]
- 2001 - L'Havana, Cuba: Dora Alonso, escriptora i periodista cubana (n. 1910).[40]
- 2004 - París: Ludmila Tcherina, ballarina, coreògrafa, pintora, escultora, actriu i escriptora francesa (n. 1924).[41]
- 2008 - Media, Pennsilvània: Patti Bown, pianista, compositora i cantant de jazz estatunidenca (n. 1931).[42]
- 2012 - Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (n. 1920).
- 2017 - Derry: Martin McGuinness, polític irlandès, viceministre principal d'Irlanda del Nord i comandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (n. 1950).
- 2021 - El Caire, Egipte: Nawal al-Sa'dawi, escriptora, metgessa i activista feminista egípcia, Premi Internacional Catalunya 2003 (n. 1931).[43]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial de la Poesia
- Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial
- Onomàstica: sants Justinià de València, bisbe; Enda d'Arranmore, abadessa; Serapió d'Antinoe, eremita; Fabiola de Roma, matrona, fundadora del primer hospital d'Itàlia al segle v; Nicolau de Flüe, anacoreta; Benedetta Cambiagio Frassinello, fundadora de les Germanes Benedictines de la Providència; beata Santuccia Terrebotti, fundadora de les Serventes de Maria (Santucce); sant Thomas Cranmer (venerat només per l'anglicanisme). Alguns santorals citen erròniament Alfons de Rojas, confós amb Álvaro de Rojas de Santa María, franciscà. Fins al 1969: sant Benet de Núrsia (per l'aniversari de la translació de la seva despulla).
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Enric Sagnier i Villavecchia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Joan Coromines i Vigneaux | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Font, Lluïsa; Parcerisas, Conxita «A Manresa hi ha moltes dones que han fet història. Una vida de pel·lículaː Emília Guiu i Estivilla». El pou de la gallina, núm. 242, 4-2009, pàg. 14.
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la IV Legislatura p. 75
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, Ampliació de 2017, p. 120. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Catalina Soler». diaribalear.es. I Premios Balear del año, 05-09-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «21 de març». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cristina Bes Ginesta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Lucila Pascua Suárez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «s. Angela Merici, virgen, fundadora de las Ursulinas» (en castellà). Vatican News. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ Adams, Roger T. «Ogyu Sorai (Japanese scholar)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 17-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Va néixer el 21 de març segons el calendari julià que encara era l'oficial a l'Alemanya protestant el 1685. Aquell dia era el 31 de març segons el calendari gregorià.
- ↑ «Dorothea Wendling». Oxford Reference. Oxford University Press. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Mary Dixon Kies (1752-1837)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑ «baron Joseph Fourier» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La exploradora de las estrellas, Antonia Maury (1866-1952)». Mujeres en la historia. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Ruth Bancroft Law Oliver (1887-1970)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 45. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ 23,0 23,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Arthur Grumiaux» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ Pérez, Sengo. «La revolución no es una telenovela». La Diaria, 18-10-2017. Arxivat de l'original el 2020-01-21. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Els deliris d'amor d'Alda Merini». Catorze. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Margaret Mahy (1936-2012)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Nova cartera a Medi Ambient, Medi Rural i Marí per a Elena Espinosa». 324cat, 12-04-2008. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Villacastín, Rosa. «María Rey, el éxito de una profesional de la información seria y rigurosa» (en castellà). Diez Minutos, 18-04-2020. [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ «Louise Leakey» (en anglès). alchetron.com. [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ «Marit Bjørgen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ García Felguera, Maria de los Santos. «Sabina Muchart Collboni». Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r juny 2022].
- ↑ Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujer: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi». Asparkía, 27, 2015, pàg. 131-145.
- ↑ «Mor Joan Abelanet, descobridor del jaciment prehistòric de Talteüll». La clau, 22-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-03-27 [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «S'ha mort a 61 anys l'oncòleg Josep Baselga, un dels referents en la lluita contra el càncer». Vilaweb. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Pocahontas: Her Life and Legend» (en anglès). Historic Jamestowne. Part of Colonial National Historical Park (U.S. National Park Service). [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Mireille Havet • Journal 1918-1919». Éditions Claire Paulhan. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Pelletier, Philippe. «Lili Damita» (en francès). CinéArtistes, actualitzacióː 20 gener 2023. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Galina Ulanova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Ferrás Pérez, Norma. «De Doralina de la Caridad a Dora Alonso» (en castellà). Tribuna de La Habana, 22-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Thiery, Natacha. «Ludmilla Tcherina - Obituary.». Le Monde (France), 22-03-2004. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ de Barros, Paul. «Patti Bown, 76, lit up Seattle’s early jazz scene» (en anglès). Te Seattle Times, 21-03-2008. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ BBC News 21-3-2021
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 21 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:21 de març.