109 de la Verge
109 de la Verge (109 Virginis) és un estel a la constel·lació de la Verge situat prop del límit amb Serpentari.[10] Encara mancant de denominació de Bayer és el setè estel més brillant de la seva constel·lació, amb magnitud aparent +3,71. S'hi troba a 129 anys llum del sistema solar.
109 de la Verge és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A0V amb una temperatura superficial de 9683 K. Les seves característiques són molt semblants a les de Vega (α Lyrae), i la seva lluminositat és 52 vegades major que la del Sol i el seu radi 2,7 vegades major que el radi solar.[11][12][13] La diferent distància que ens separa d'una i una altra —109 Virginis està cinc vegades més allunyada que Vega— fa que aquesta última siga molt més brillant. La seva elevada velocitat de rotació d'almenys 290 km/s és molt major que la del Sol, de tan sols 2 km/s. D'altra banda, mostra un contingut metàl·lic —entenent per metalls aquells elements més pesants que l'heli— molt inferior a la del Sol, amb un índex de metal·licitat [Fe/H] = -0,80. Té una massa 2,58 vegades major que la del Sol. Amb una edat aproximada de 295 milions d'anys, ha recorregut ja el 68% del seu trajecte dins de la seqüència principal.[14][15]
Encara que catalogada com un possible estel variable (NSV 6794) amb una oscil·lació en la seva lluentor de magnitud +3,70 a +3,75, recents estudis indiquen que no s'aprecia variació significativa des de 1979.[10][16][17]
Referències
[modifica]- ↑ «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
- ↑ Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Marwan Gebran «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 5-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201528052.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 9,0 9,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 10,0 10,1 109 Virginis Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 109 Virginis (SIMBAD)
- ↑ Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan, 61, 5, 2009. pp. 1165-1178.
- ↑ «109 Virginis (CADARS)».
- ↑ Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, E. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. «Decay of Planetary Debris Disks». The Astrophysical Journal, 620, 2, 2005. pp. 1010-1026.
- ↑ Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
- ↑ 109 Virginis (General Catalogue of Variable Stars)
- ↑ Taylor, B. J. «The Last Measurements Made with the Wampler Scanner. I. An Analysis of the Consistency and Accuracy of Flux Curves for Bright Standard Stars». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 119, 2007. pp. 407-426.