Nu (kana)

Nu
	;
Caràcter	ぬ (hiragana) ; Unicode: 306C; ; ヌ (katakana) ; Unicode: 30CC; ; ﾇ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF87; ; ㋦ (katakana, caracter encerclat) ; Unicode: 32E6;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	ぬ, ぬ i ぬ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters ぬ (hiragana) i ヌ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 23a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre に i ね; i el desè en el poema iroha, entre り i る.^[3] En la taula que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la cinquena columna (な行, «columna NA») i la tercera fila (う段, «fila U»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

Tant ぬ com ヌ provenen del kanji 奴.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, ぬ, ヌ es romanitzen com a «nu».

Escriptura

	El caràcter ぬ s'escriu amb tres traços: Traç que comença sent quasi vertical, però es corba cap a la dreta. Traç corbilini que comença a la part superior del caràcter, baixa i a partir d'allà descriu un arc de circumferència molt ample que acaba en un bucle. Tret de pel bucle, el caràcter és exactament igual a め.
	El carècter ヌ s'escriu amb dos traços: Traç compost per una línia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al caràcter フ. Traç diagonal cap avall a la dreta. Contràriament a en ス, els dos traços es tallen.

Altres representacions

ぬ / ヌ en braille japonès^[6]
ぬ / ヌ nu	ぬう / ヌー nū	Altres kanes en braille basades en ぬ
ぬ / ヌ nu	ぬう / ヌー nū	にゅ / ニュ nyu	にゅう / ニュー nyū

Alfabet fonètic: 「沼津のヌ」 ("el nu de Numazu")
Codi Morse: ・・・・^[7]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]