Émile Reuter

Ambassadeur du Luxembourg près le Saint-Siège (fr)
	1957 –
13è Primer ministre de Luxemburg
	28 setembre 1918 – 19 març 1925 ; ← Léon Kauffman – Pierre Prüm →
President de la Cambra de Diputats
Director general d'Interior de Luxemburg

Émile Reuter
	;
Biografia
Naixement	2 agost 1874 ; Bofferdange (Luxemburg)
Mort	14 febrer 1973 (98 anys); Ciutat de Luxemburg
13è Primer ministre de Luxemburg
	28 de setembre de 1918 – 20 de març de 1925
	← Léon Kauffman Pierre Prüm →
Ministre d'Afers Exteriors
	1918 – 1925
	← Léon Kauffman Pierre Prüm →
President de la Cambra de Diputats
	1926 – 20 d'octubre de 1944
	← René Blum Nicolas Wirtgen →
	1945 – 5 de març de 1959
	← Nicolas Wirtgen Joseph Bech →
President del Partit Popular Social Cristià
	1945 – 1964
	← Nou càrrec Tony Biever →
Dades personals
Nacionalitat	Luxemburguesa
Religió	Catòlic Romà
Formació	Ateneu de Luxemburg
Activitat
Ocupació	polític
Partit	Partit de la Dreta
Premis
	(1938) Gran Creu de l'Orde de la Corona de Roure; (1924) doctor honoris causa from the University of Nancy (en) ; (22 novembre 1922) doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg; Grand Cross of the Order of Adolphe of Nassau (en) ; Gran Cordó de l'Orde de Leopold; Gran Oficial de la Legió d'Honor ;
Ambassadeur du Luxembourg près le Saint-Siège (fr)
	1957 –
13è Primer ministre de Luxemburg
	28 setembre 1918 – 19 març 1925 ; ← Léon Kauffman – Pierre Prüm →
President de la Cambra de Diputats
Director general d'Interior de Luxemburg

Émile Reuter (Ciutat de Luxemburg, 2 de juny de 1874 - Ciutat de Luxemburg, 14 de febrer de 1973) fou un polític i jurista luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg del 1918 al 1925.

Després d'acabar l'escola el 1893 en l'Ateneu de Luxemburg, Émile Reuter va estudiar dret a Estrasburg, Nancy i París entre 1894 i 1898. El 1903 es va convertir en president de l'Associació popular catòlica i el 1911 va ser escollit membre de la Cambra de Diputats. El 1914 va ser membre fundador del Partit de la Dreta. Una mica abans del final de la Primera Guerra Mundial, el 28 de setembre de 1918 Reuter es va convertir en primer ministre i Ministre d'Afers Exteriors i de l'Interior. El 1925 es va produir una crisi al govern quan la Cambra va rebutjar les propostes del govern per amalgamar les companyies ferroviàries Guillaume-Luxembourg i Prince-Henri sota la direcció belga, per aquesta causa el Gabinet Reuter va dimitir. Des de 1926 fins a 1959 -a part dels anys de guerra- va ser president de la Cambra de Diputats. Fins a 1964 va ser també el primer president del Partit Popular Social Cristià (CSV), fundat el 1944. El 1957 es va convertir en ambaixador de Luxemburg davant la Santa Seu.

Referències

Dostert, Paul. Emile Reuter 1874-1973 a 400 Joer Kolléisch, Band II. Luxemburg: Saint Paul, 2003, p. 327-328. ISBN 2-87963-419-9.