Mostra la font per a Protobasc

No pot desfer-se la modificació perquè hi ha edicions intermèdies en conflicte.

No teniu permís per a modificar aquesta pàgina, pel motiu següent:

Your IP address is in a range that has been blocked on all Wikimedia Foundation wikis.

The block was made by ‪Hasley‬. The reason given is Open proxy/Webhost: See the help page if you are affected: .

Start of block: 17:21, 18 des 2022
Expiry of block: 17:21, 18 des 2025

Your current IP address is 62.210.136.28. The blocked range is 62.210.0.0/16.

Incloeu els detalls de dalt en totes les consultes que feu. Si penseu que heu estat blocat per error, trobareu més informació i instruccions al reglament global No proxys oberts.

Altrament, per a discutir sobre el blocatge, publiqueu una sol·licitud de revisió a Meta-Wiki. You could also send an email to the stewards VRT queue at stewards@wikimedia.org including all above details.

Podeu veure i copiar el codi font d’aquesta pàgina.

{{Infotaula llengua}}
El '''protobasc''' és la reconstrucció de l'antecessor directe de la [[basc|llengua basca]], tal com podria haver estat possiblement parlat entre el {{segle|V|-|s}} i el començament de l'era cristiana, en les àrees circumpirenenca i cantàbrica. Consisteix en un estat de la llengua anterior a la influència del [[llatí]] i als textos escrits.

Atès que no es coneix fins al moment cap altra llengua pròxima a l'idioma basc, les hipòtesis sobre el protobasc es desenvolupen per mitjà de la tècnica lingüística de la reconstrucció interna. En aquest àmbit, els treballs més importants, els devem als lingüistes Henri Gavel, [[Koldo Mitxelena|Luis Michelena]] (''Fonética histórica vasca''), Alfonso Irigoyen, etc., i més recentment [[Joseba Andoni Lakarra|Joseba Lakarra]], Joaquín Gorrochategui i Ricardo Gómez. Michelena i Lakarra s'ocupen de diferents estats de llengua del protobasc: l'estudi de Michelena es refereix a la llengua anterior a l'arribada dels romans, i el de Lakarra, a la llengua anterior a l'arribada dels celtes.

Val a dir que alguns autors han plantejat la possibilitat que el basc fos les restes de l'antiga [[llengua ibèrica]], parlada pels [[ibers]]. La [[hipòtesi iberobasca]], però, ha estat rebutjada posteriorment per altres teories.

== Gramàtica ==
Martinet va ser el primer que es va aproximar amb èxit al sistema fonològic del protobasc. En l'interior de paraula, en els préstecs del llatí, el tret [+/- sonor] de les explosives es mantenia, però en començament de paraula no succeïa així i tots resultaven sempre [+sonor] (per exemple, pacem > bake). S'havia proposat que en basc aquesta diferència només succeïa en l'interior de la paraula, però no semblaria normal entre les llengües del món. Martinet va portar al debat el sistema de les explosives del danès, en què el tret no és [+/-sonor] sinó [fortis/lenis], o sigui, un fonema té una realització més forta i altra de més feble. A part d'això, cadascú té una pronunciació diferent depenent de la seva posició forta (en començament de paraula) o feble (entre vocals). Les sonores llatines se'n suplien amb un o altre segons la seva posició. Luis Michelena va acceptar aquesta hipòtesi i, a més, la va ampliar a tot el sistema. Així, al costat dels parells de sibilants africades (fortes) i fricatives (lleus), i a més del format per les vibrants, va proposar les formes fortes (/N/ i /L/) de /n/ i /l/. El fonema /N/ explica per què la nasal geminada (escrita ''nn'') del llatí es manté com a /n/ en el basc actual i la nasal simple del llatí ha desaparegut. De la mateixa manera, les /L/ avui es conserven com a /l/ i les que eren /l/ avui són /r/ simples. Aquests processos de lenició sembla que van succeir durant l'edat mitjana. A més d'això, Michelena va excloure la /m/ del sistema, perquè era un so secundari (gairebé sempre està en lloc d'una /b/ influïda per la proximitat d'una /n/); va excloure també el fonema /p/ perquè apareixia en distribució complementària, i els fonemes palatals, els va considerar com a expressius. Segons això, Michelena va proposar aquest sistema de consonants ''fortes-lleus'' que Lakarra també accepta:

/(p)/~/b/, /t/~/d/, /k/~/g/, /L/~/l/, /N/~/n/, /R/~/r/, /ts/~/s/, /tz/~/z/, a més de l'aspiració /(h)/.

Joseba Lakarra ha descrit en nombrosos treballs un patró protobasc antic de composició de veus monosíl·labes redoblades cap a l'esquerra, visible en mots moderns com ''gogor'' (de ''*gor'') 'dur -a'; ''zezen'' (de ''*zen'') '[[brau]]'; ''zozo'' (de ''*zo''<ref>Potser ''*zo'' és també l'element de composició de ''txori'' '[[ocell]]' e d'''urzo (uso)'' '[[Colom (ocell)|colom]]'.</ref>) '[[merla]]<nowiki/>'; ''adar'' (de ''*dar'' → ''*da-dar'') '[[banya]]<nowiki/>'; ''adats'' (de ''*dats'' → ''*da-dats'') 'cabellera'; ''idi'' (de ''*di'' → ''*di-di'') '[[bou]]'; ''azal'' (de ''*zal'' → ''*za-zal'') 'escorça'; ''eder'' (de ''*der'' → ''*de-der'') 'bell -a'; ''odol'' (de ''*dol'' → ''*do-dol'') '[[sang]]'; ''ahantzi'' (de ''*nan'' → ''*na-nan'' → ''*anan-tz'') 'oblidar'; ''har'' (de ''*nar'' → ''*na-nar'' → ''*anaR'') '[[cuc]]'; ''ihintz'' (de ''*nin'' → ''*ni-nin'' → ''*inin-tz'') '[[rosada]]<nowiki/>'; ''ohol'' (de ''*nol'' → ''*no-nol'' → ''*onoL'') '[[post]]'; ''hur'' (de ''*nur'' → ''*nu-nur'' → ''*unuR'') '[[avellana]]'... Lakarra ha proposat el model sil·làbic CVC (consonant-vocal-consonant) per al protobasc antic.

[[Fitxer:Euskararen atzerakada1.png|miniatura|El retrocés territorial del basc des del {{segle|I aC}} fins a l'actualitat]]
[[Koldo Mitxelena]] va realitzar un treball de reconstrucció del protobasc dins la seva tesi doctoral ''Fonética histórica vasca'' ([[1961]]); hom pot citar entre altres fenòmens el pas de /N/~/n/ i de /L/~/l/ intervocàliques a /l/~/r/ i a /n/~/h/ modernes en [[Euskera batua|basc comú]] ''enara'' (de ''*eNala''), '[[biscaí]]<nowiki/>', ''elai'' (de ''*eLana'') [[oreneta comuna|'oreneta']]; ''ahari'' (de ''*(h)anari''<ref>Joseba Lakarra: de ''*(h)an-'' '[[animal]]' e del [[llatí]] ''ARIES''</ref>) '[[marrà]]'; ''ahuntz'' (de ''*(h)anuntz''<ref>Joseba Lakarra: de ''*(h)an-(h)untz'', ''*han-'' significant '[[animal]]' e ''huntz'' '[[heura]]</ref>) '[[cabra]]'; ''ardo'' (de ''*ardano'') '[[vi]]'; ''arpin'' (de ''*ardi-bini'', lit. 'llengua d'[[ovella]]') '[[plantatge]]'; ''artzain'' (de ''*ardi-zani'') 'pastor d'ovelles'; ''arrain'' (de ''*arrani'') '[[peix]]'; ''mehe'' (de ''*bene'') 'prim'; ''mihi'' (de ''*bini'') '[[Llengua (anatomia)|llengua]]<nowiki/>'; ''elai'' (de ''*eLana'') '[[Oreneta comuna|oreneta]]'; ''hezur'' (de ''*enazur'', ''*anezur''?) '[[os]]'; ''ikatz'' (de ''*enikatz'' o ''*inikatz'') '[[carbó]]'; ''gazta'' (de ''*gaztana'') [[formatge]]; ''ihi'' (de ''*ini'') '[[jonc]]'; ''ohoin'' (de ''*onoin''<ref>Joseba Lakarra: de ''*(h)oin-(h)oin'', lit. '[[peu]]-peu'</ref>) 'lladre'; ''orga'' (de ''*organa'') '[[carro]]'; ''sehi'' (de ''*seni'') 'vassall, criat', 'servent domèstic'; ''suhi'' (de ''*suni'') '[[gendre]]'; ''zain'' (de *zani) 'guarda'; ''zi(i)'' (de *zini) '[[gla]]'.

A partir de les característiques del [[verb]]s sintètics i de la posició del [[participi]] i de la [[frase]] relativa, Ricardo Gómez ha proposat l'ordre VSO (verb-subjecte-objecte) per al protobasc antic en lloc de l'ordre SOV ([[Subjecte (sintaxi) |subjecte]]-[[objecte]]-[[verb]]) del basc modern.

Mitxelena va detallar el patró de formació del verb antic; hom pot citar mod. ''jakin'', 'saber' (de ''*e-aki-n''), ''ibili'', 'caminar' (de ''*e-biL-i''), ''egon'', 'estar' (de ''*e-go-n''), ''izan,'' 'ser' (de ''*e-iza-n''), ''joan'', 'anar', i ''eraman'', 'portar' (de ''*e-oa-n'' i de ''*e-ra-oa-n'' respectivament); ''*e-du-n'', 'haver' com a participi de la flexió verbal ''dut / det / dot,'' 'he'.

Alfontso Irigoien va fer remuntar la flexió moderna ''di(n)ot'', 'dic', ''di(n)ost'', ''dinaust'', 'm'ho diu', al participi ''*enau(t)si'', que seria també la base d'''euskara'', ''euskera,'' 'llengua basca'.

== Vegeu també ==
* [[Llengua aquitana]].

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* Joseba Lakarra [http://www.uztaro.com/index.php?modulo=artikulua&arg1=26&arg2=511 Hizkuntzalaritza konparatua eta aitzineuskararen erroa] (1998), Uztaro 25, 47-110 {{eu}}.
* Joseba Lakarra [http://www.uztaro.com/index.php?modulo=artikulua&arg1=32&arg2=595 Ná-De-Ná] (1999), Uztaro 31, 15-84 {{eu}}.
* Joseba Lakarra [http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/21229322.pdf "Protovasco, munda y otros: Reconstrucción interna y tipología holística diacrónica"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070929134633/http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/literatura/21229322.pdf |date=2007-09-29}} (2006), in "Oihenart. Cuadernos de Lengua y Literatura", I Jornades de Llingüística Basco-Romànica, Eusko Ikaskuntza, Sant Sebastià {{es}}.
* Ricardo Gómez, [http://artxiker.ccsd.cnrs.fr/docs/00/03/64/21/PDF/De%20re%20etymologica%20vasca.pdf "De re etymologica: basc. -(r)antz ‘hacia’"]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}, UPV-EHU / "Julio Urkixo" Euskal Filologia Mintegia {{es}}.

{{Basc}}
{{Antics aquitans}}

[[Categoria:Basc]]
[[Categoria:Protollengües|Basc]]

Aquesta pàgina fa servir les següents plantilles:

Plantilla:Antics aquitans (modifica)
Plantilla:Basc (modifica)
Plantilla:Caixa de navegació (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Colors infotaules (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Enllaç no actiu (modifica)
Plantilla:Es (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Eu (modifica)
Plantilla:Fix (modifica)
Plantilla:If empty (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:If then show (modifica)
Plantilla:Indicació d'idioma (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Indicació d'idioma/styles.css (modifica)
Plantilla:Infobox (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Infotaula (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Infotaula llengua (modifica)
Plantilla:Lat wd (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Mida (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Navbox (mostra el codi font) (semiprotegida)
Plantilla:Referències (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Romanes (modifica)
Plantilla:Segle (modifica)
Plantilla:Title without disambig (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Tl (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Títol sense cua (mostra el codi font) (protegida)
Plantilla:Webarchive (modifica)
Mòdul:Arguments (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Delink (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:If empty (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Infobox (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:InfoboxImage (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Navbar (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Navbox (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:No globals (mostra el codi font) (semiprotegida)
Mòdul:String (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Webarchive (modifica)
Mòdul:Wikidades (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades/i18n (mostra el codi font) (protegida)
Mòdul:Wikidades/labels (modifica)

Torna cap a Protobasc.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Protobasc»