Labilitat

Per a altres significats, vegeu «Labilitat emocional».

Labilitat es refereix a alguna cosa que està sofrint constantment canvi o alguna cosa que és probable que sofreixi canvi.

El terme s'utilitza per descriure una espècie química relativament inestable i transitòria. Com a exemple general, si la molècula existeix en una conformació particular per a un curt període de vida, abans d'adoptar una conformació d'energia més baixa, l'anterior estructura molecular es diu que té 'alta labilitat' (com C₂₅, un esferoide de ful·lerè de 25 carbonis). El terme també s'utilitza a vegades amb referència a reactivitat - per exemple, un complex que arriba de pressa a l'equilibri en solució es diu que és làbil (respecte a aquella solució).

Amb referència a bioquímica, aquest és un concepte important fins on la cinètica s'ocupa en metal·loproteines. Això pot permetre la ràpida síntesi i degradació de substrats en sistemes biològics.

Les cèl·lules làbils es refereixen a cèl·lules que constantment es divideixen entrant i romanent en el cicle cel·lular.^[1] Aquestes són contrastades amb "cèl·lules estables" i "cèl·lules permanents". Un exemple important d'això és a l'epiteli de la còrnia, on les cèl·lules es divideixen en el nivell basal i es mouen cap amunt, i les cèl·lules de la part superior moren i cauen.

En medicina, el terme "làbil" significa susceptible d'alteració o destrucció. Per exemple, una proteïna làbil de calor és una que es pot canviar o destruir a temperatures altes. El contrari de làbil en aquest context és "estable"."^[2]