Josip Plemelj: diferència entre les revisions

Josip Plemelj

Biografia
Naixement	11 desembre 1873 Bled (Eslovènia)
Mort	22 maig 1967 (93 anys) Ljubljana (Eslovènia)
Sepultura	Cementiri Central de Žale, Sect. 68A, Row 4, Grave 5 46° 04′ 16″ N, 14° 31′ 55″ E / 46.0711°N,14.5319°E / 46.0711; 14.5319
Formació	Universitat de Göttingen (1900–1901) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1899–1900) Universitat de Viena (1894–1898) Novo Mesto Grammar School (en)
Tesi acadèmica	Über lineare homogene Differentialgleichungen mit eindeutigen periodischen Koeffizienten  (1898 )
Director de tesi	Gustav von Escherich
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Ljubljana, rector (1919–1957) Universitat de Txernivtsí (1907–1917) Universitat Tècnica de Viena (1906–1907) Universitat de Viena (1902–1906)
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
Obra
Obres destacables teorema de Sokhotski-Plemelj 21é Problema de Hilbert
Estudiant doctoral	Anton Vakselj, Ivan Vidav i Anton Vakselj
Família
Pares	Urban Plemelj i Marija Mrak
Premis
(1954)  Premi Prešeren (1912)  Premi Richard Lieben  Premi Ignaz L. Lieben

Josip Plemelj (Bled, 11 de desembre de 1873 - Ljubljana, 22 de maig de 1967) va ser un matemàtic eslovè.

El pare de Plemelj, que era el fuster del poble i tenia unes poques terres, va morir quan ell només tenia una any, deixant la família en difícils circumstàncies. Tot i així, veient el seu talent, la mare va ser capaç d'enviar-lo a estudiar a Ljubljana on va fer els estudis secundaris entre 1886 i 1894. Aquest any es va matricular a la universitat de Viena en la qual es va doctorar el 1898 ama una tesi sobre equacions diferencials. Els dos cursos següents els va passar, ampliant estudis, a les universitats de Berlín i de Göttingen.^[1]

El 1902 va iniciar la carrera docent a la universitat de Viena de la qual va passar com professor assistent el 1906 a la universitat Tècnica de Viena, en la qual només hi va estar un curs. El 1907 va ser nomenat professor titular de la universitat de Cernovice (actual Txernivtsí a Ucraïna) on va romandre fins a la Primera Guerra Mundial durant els que probablement van ser els anys més productius de la seva carrera.^[2]

El 1919, en fundar-se la universitat de Ljubljana, en va ser nomenat professor i primer rector de la institució. I va romandre fins a la seva jubilació el 1957.^[3]

Plemelj és recordat sobre tot per haver fet aportacions importants a la resolució del Vint-i-unè problema de Hilbert,^[4] mitjançant la avui coneguda com fórmula de Sokhotski-Plemelj. Tot i que el matemàtic rus Andrei Bolibrukh va descobrir un contraexemple el 1989, Plemelj va morir creient que havia resolt el problema totalment.

• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Dobrovol'skii, V.A. «JOSIP PLEMELJ (on the centenary of his birth)» (en anglès). Russian Mathematical Surveys, Vol. 28, Num. 6, 1973, pàg. 97-100. DOI: 10.1070/rm1973v028n06abeh001632. ISSN: 0036-0279.
• Suhadolc, Anton «O profesorju Josipu Plemlju» (en eslovè). Obzornik za matematiko in fiziko, Vol. 57, Num. 2, 2010, pàg. 53-57. ISSN: 0473–7466.
• Vidav, Ivan. Josip Plemelj: ob stoletnici rojstva (en eslovè). Državna založba Slovenije, 1973. OCLC 442145277. 
• Yandell, Benjamin H. The Honors Class: Hilbert's Problems and Their Solvers (en anglès). CRC Press, 2001. ISBN 1-56881-216-7. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josip Plemelj

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Josip Plemelj» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Peterlin, Anton. «Plemelj, Josip (1873–1967)». Slovenska akademija znanosti in umetnosti, 2013. [Consulta: 17 setembre 2019]. (eslovè)
• «PLEMELJ, Josip: matematik, profesor». Gorenjci, 2011. [Consulta: 17 setembre 2019]. (eslovè)