[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Grau d'un polinomi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Contenido
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Revertides les edicions de 79.116.82.118. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: Reversió Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
 
(21 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
En [[àlgebra]] ''' grau d'un polinomi ''' és el grau màxim dels exponents dels [[monomi]]s que el componen. ''Grau'' té bàsicament el mateix significat quan es refereix a un [[polinomi]]
En [[àlgebra]] ''' grau d'un polinomi ''' és el grau màxim dels exponents dels [[monomi]]s que el componen. ''Grau'' té bàsicament el mateix significat quan es refereix a un [[polinomi]] o a una [[equació algebraica]].

[[Grau]]


== Grau d'un polinomi ==
== Grau d'un polinomi ==
Línia 34: Línia 32:


== Exemples ==
== Exemples ==

=== Equacions amb una sola incògnita ===
=== Equacions amb una sola incògnita ===

Una [[equació]] algebraica amb una incògnita és una igualtat entre dos membres (els dos costats del signe "=") són [[polinomi|polinomis]]. Per exemple: <math> 2x^3+6x-4 = 1-x^2 \, </math> és una equació algebraica que porta (la <math> x </math>). El grau d'una equació és el major de tots els [[exponent|exponents]] als quals està elevada la incògnita.
Una [[equació]] algebraica amb una incògnita és una igualtat entre dos membres (els dos costats del signe "=") són [[polinomi|polinomis]]. Per exemple: <math> 2x^3+6x-4 = 1-x^2 \, </math> és una equació algebraica que porta (la <math> x </math>). El grau d'una equació és el major de tots els [[exponent|exponents]] als quals està elevada la incògnita.


=== Equacions amb diverses incògnites ===
=== Equacions amb diverses incògnites ===

Quan tenim una equació algebraica amb diverses incògnites, s'estudia el grau de diferent manera. Un [[monomi]] és un producte d'incògnites, multiplicades al seu torn per nombres. Per exemple, <math> xy </math> és un monomi, perquè seria la multiplicació de les incògnites <math> x </math> i <math> y </math>, i al seu torn està multiplicat tot per 1 (que no es posa perquè multiplicar per 1 és com no fer res). Un altre exemple de monomi seria <math> - \frac{7}{3}x^3y^2z^6 </math>. Aquí les incògnites són <math> x </math>, <math> y </math>, <math> z </math>, es multipliquen així: la <math> x </math> es multiplica tres vegades a si mateixa (perquè <math> x^3 = x \cdot x \cdot x </math>), la <math> y </math> es multiplica dues vegades a si mateixa, la <math> z </math> es multiplica sis vegades a si mateixa, i els tres resultats es multipliquen entre si. Finalment es multiplica tot pel nombre <math> - \frac{7}{3}</math>.
Quan tenim una equació algebraica amb diverses incògnites, s'estudia el grau de diferent manera. Un [[monomi]] és un producte d'incògnites, multiplicades al seu torn per nombres. Per exemple, <math> xy </math> és un monomi, perquè seria la multiplicació de les incògnites <math> x </math> i <math> y </math>, i al seu torn està multiplicat tot per 1 (que no es posa perquè multiplicar per 1 és com no fer res). Un altre exemple de monomi seria <math> - \frac{7}{3}x^3y^2z^6 </math>. Aquí les incògnites són <math> x </math>, <math> y </math>, <math> z </math>, es multipliquen així: la <math> x </math> es multiplica tres vegades a si mateixa (perquè <math> x^3 = x \cdot x \cdot x </math>), la <math> y </math> es multiplica dues vegades a si mateixa, la <math> z </math> es multiplica sis vegades a si mateixa, i els tres resultats es multipliquen entre si. Finalment es multiplica tot pel nombre <math> - \frac{7}{3}</math>.


Per calcular el grau d'una equació amb diverses incògnites, abans hem de calcular els graus de cadascun dels monomis que apareixen en l'equació. El grau d'un monomi es calcula sumant els exponents de les incògnites que apareixen en el monomi. Per exemple, el grau del monomi <math> xy </math> és 2, perquè és la suma de l'exponent de <math> x </math> (que és 1, perquè <math> x = x^1 </math>) i de l'exponent de <math> y </math> (que també és 1). El grau del monomi <math> \frac{7}{3}x^3y^2z^6 </math> és 11, que és la suma de 3 (exponent de <math> x </math>), 2 ( exponent de <math> y </math>) i 6 (exponent de <math> z </math>). Nota: el grau del monomi <math> 5x^2 </math> seria 2, és a dir, seria l'exponent de la incògnita, i que sempre podem considerar que en un monomi apareixen totes les incògnites que hi ha en l'equació, amb només considerar que estan elevades a l'exponent 0. Per exemple, en l'equació <math> xy-13y^3 = 4 </math> els monomis són <math> xy </math> (apareixen les dues incògnites de l'equació, i el seu grau és 2), <math> -13y^3 </math> (apareix només la incògnita <math> y </math>, però podem considerar que apareix també <math> x </math> amb exponent 0, ja que <math> x^0 = 1 </math>) i <math> 4 </math> (no apareixen ni <math> x </math> ni <math> y </math>, però podem considerar que apareixen com <math> x^0 y^0 </math>). Així, podem veure l'equació com <math> xy-13x^0 y^3 = 4x^0 y^0 </math>. Això no canvia el grau de cap dels monomis. El monomi 4 té llavors grau 0.
Per calcular el grau d'una equació amb diverses incògnites, abans hem de calcular els graus de cadascun dels monomis que apareixen en l'equació. El grau d'un monomi es calcula sumant els exponents de les incògnites que apareixen en el monomi. Per exemple, el grau del monomi <math> xy </math> és 2, perquè és la suma de l'exponent de <math> x </math> (que és 1, perquè <math> x = x^1 </math>) i de l'exponent de <math> y </math> (que també és 1). El grau del monomi <math> \frac{7}{3}x^3y^2z^6 </math> és 11, que és la suma de 3 (exponent de <math> x </math>), 2 (exponent de <math> y </math>) i 6 (exponent de <math> z </math>). Nota: el grau del monomi <math> 5x^2 </math> seria 2, és a dir, seria l'exponent de la incògnita, i que sempre podem considerar que en un monomi apareixen totes les incògnites que hi ha en l'equació, amb només considerar que estan elevades a l'exponent 0. Per exemple, en l'equació <math> xy-13y^3 = 4 </math> els monomis són <math> xy </math> (apareixen les dues incògnites de l'equació, i el seu grau és 2), <math> -13y^3 </math> (apareix només la incògnita <math> y </math>, però podem considerar que apareix també <math> x </math> amb exponent 0, ja que <math> x^0 = 1 </math>) i <math> 4 </math> (no apareixen ni <math> x </math> ni <math> y </math>, però podem considerar que apareixen com <math> x^0 y^0 </math>). Així, podem veure l'equació com <math> xy-13x^0 y^3 = 4x^0 y^0 </math>. Això no canvia el grau de cap dels monomis. El monomi 4 té llavors grau 0.


Ara estem en condicions de calcular el grau d'una equació de diverses incògnites. Aquest és el més gran dels graus de tots els monomis que apareixen en l'equació. Per exemple, en l'equació <math> xy-13y^3 = 4 </math> el grau és 3, que l'el grau més gran entre els graus de tots els monomis de l'equació (que són 2, 3 i 0).
Ara estem en condicions de calcular el grau d'una equació de diverses incògnites. Aquest és el més gran dels graus de tots els monomis que apareixen en l'equació. Per exemple, en l'equació <math> xy-13y^3 = 4 </math> el grau és 3, que l'el grau més gran entre els graus de tots els monomis de l'equació (que són 2, 3 i 0).


És fàcil veure que el grau d'una equació amb una incògnita no és altra cosa que un cas particular del grau d'una equació amb diverses incógnites.
És fàcil veure que el grau d'una equació amb una incògnita no és altra cosa que un cas particular del grau d'una equació amb diverses incógnites.
Línia 54: Línia 49:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*{{MathWorld|PolynomialDegree|Polynomial Degree}}
* {{MathWorld|PolynomialDegree|Polynomial Degree}}

== Nota ==
<references/>


== Nota ==
{{Referències}}


{{Autoritat}}
{{ORDENA:Grau D'Un Polinomi}} <!--ORDENA generat per bot-->


{{ORDENA:Grau D'Un Polinomi}}
[[Categoria:Polinomis|Grau]]
[[Categoria:Polinomis|Grau]]

Revisió de 16:57, 15 nov 2024

En àlgebra grau d'un polinomi és el grau màxim dels exponents dels monomis que el componen. Grau té bàsicament el mateix significat quan es refereix a un polinomi o a una equació algebraica.

Grau d'un polinomi

[modifica]

Donat un polinomi en una certa variable , el seu grau és el màxim dels exponents de en els diferents monomis del polinomi. Se sol denotar com , i es pot ometre la variable si no hi ha possibilitat de confusió.

Exemple:

"La mateixa definició s'aplica en aquest cas: el grau d'un polinomi és el màxim dels graus dels seus monomis.

Exemple:

Grau absolut i relatiu

[modifica]

El grau absolut i el grau relatiu són operacions matemàtiques realitzades sobre un terme d'un polinomi.

Ambdues tornen un nombre natural.

Grau absolut

[modifica]

S'obté amb la suma dels exponents de totes les variables. El valor absolut és l'operació matemàtica més eloqüent de la algebra, ja que aquesta operació suma els potenciadors de l'operació.

Exemple: Atès el terme: Grau absolut (

Grau relatiu

[modifica]

Es defineix com l'exponent que li correspon a cadascuna de les variables

A partir de es té:

  • Grau relatiu
  • Grau relatiu
  • Grau relatiu

Exemples

[modifica]

Equacions amb una sola incògnita

[modifica]

Una equació algebraica amb una incògnita és una igualtat entre dos membres (els dos costats del signe "=") són polinomis. Per exemple: és una equació algebraica que porta (la ). El grau d'una equació és el major de tots els exponents als quals està elevada la incògnita.

Equacions amb diverses incògnites

[modifica]

Quan tenim una equació algebraica amb diverses incògnites, s'estudia el grau de diferent manera. Un monomi és un producte d'incògnites, multiplicades al seu torn per nombres. Per exemple, és un monomi, perquè seria la multiplicació de les incògnites i , i al seu torn està multiplicat tot per 1 (que no es posa perquè multiplicar per 1 és com no fer res). Un altre exemple de monomi seria . Aquí les incògnites són , , , es multipliquen així: la es multiplica tres vegades a si mateixa (perquè ), la es multiplica dues vegades a si mateixa, la es multiplica sis vegades a si mateixa, i els tres resultats es multipliquen entre si. Finalment es multiplica tot pel nombre .

Per calcular el grau d'una equació amb diverses incògnites, abans hem de calcular els graus de cadascun dels monomis que apareixen en l'equació. El grau d'un monomi es calcula sumant els exponents de les incògnites que apareixen en el monomi. Per exemple, el grau del monomi és 2, perquè és la suma de l'exponent de (que és 1, perquè ) i de l'exponent de (que també és 1). El grau del monomi és 11, que és la suma de 3 (exponent de ), 2 (exponent de ) i 6 (exponent de ). Nota: el grau del monomi seria 2, és a dir, seria l'exponent de la incògnita, i que sempre podem considerar que en un monomi apareixen totes les incògnites que hi ha en l'equació, amb només considerar que estan elevades a l'exponent 0. Per exemple, en l'equació els monomis són (apareixen les dues incògnites de l'equació, i el seu grau és 2), (apareix només la incògnita , però podem considerar que apareix també amb exponent 0, ja que ) i (no apareixen ni ni , però podem considerar que apareixen com ). Així, podem veure l'equació com . Això no canvia el grau de cap dels monomis. El monomi 4 té llavors grau 0.

Ara estem en condicions de calcular el grau d'una equació de diverses incògnites. Aquest és el més gran dels graus de tots els monomis que apareixen en l'equació. Per exemple, en l'equació el grau és 3, que l'el grau més gran entre els graus de tots els monomis de l'equació (que són 2, 3 i 0).

És fàcil veure que el grau d'una equació amb una incògnita no és altra cosa que un cas particular del grau d'una equació amb diverses incógnites.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Nota

[modifica]