Falutx Plutón: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 18: | Línia 18: | ||
! scope=col | Metres |
! scope=col | Metres |
||
|- |
|- |
||
| Eslora || 78 || 21,06 |
| [[Eslora]] || 78 || 21,06 |
||
|- |
|- |
||
| Mànega || 23,5 || 6,345 |
| Mànega || 23,5 || 6,345 |
Revisió del 05:46, 2 jul 2024
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Pau Nemo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Entre embarcacions similars, el falutx Plutón fou un vaixell notable per les seves prestacions.[1][2] Es tractava d’un falutx elàstic construït a Arenys de Mar.[3]
Va navegar fent funcions de guàrdia costanera («resguardo marítimo»)[4] amb base a Benidorm.[5]
Característiques nàutiques
Les qualitats del Plutón, des del punt de vista nàutic, foren destacades pel tinent de navili Pere Riudavets.[6] Aquest expert navegant menorquí va traduir un tractat de construcció de veles (Sails and Sailmaking. Robert Kipping)[7] i va afegir molts aspectes sobre veles llatines que no constaven a l’original: Elementos de construcción de velas.[8]
Sobre el Plutón, afirmava que era un dels millors falutxs construïts a les costes catalanes. I va indicar les proporcions del buc i l’aparell que permetien els resultats destacats. Bàsicament una bona velocitat i una gran capacitat de cenyida.
Les dimensions indicades a la taula es basen en les dimensions que figuren l’obra de referència, originalment publicades en peus de Burgos ( 1 peu = 0,278635 m ).[9] La importància d'aquesta unitat de mesura en la construcció naval radica en els documents oficials sobre els vaixells.[10]
Mesures | Peus de Burgos | Metres |
---|---|---|
Eslora | 78 | 21,06 |
Mànega | 23,5 | 6,345 |
Puntal | 7,4 | 1,998 |
Arbre mestre | 79 | 21,33 |
Arbre de mitjana | 55 | 14,85 |
Botaló del floc | 53,04 | 14,32 |
Botafora | 42,9 | 11,58 |
Antena mestra | 132,6 | 35,80 |
Antena de mitjana | 71,6 | 19,33 |
Car mestre | 74,88 | 20,22 |
Pena mestra | 105,30 | 28,43 |
Calat arbre mestre sota coberta | 8 | 2,16 |
Calat arbre de mitjana | 6 | 1,62 |
Distància arbre mestre a proa del centre | 2 | 0,54 |
Distància de l'arbre de mitjana a popa del centre | 34 | 9,19 |
Interior del botaló | 10 | 2,7 |
Interior del botafora | 6 | 1,62 |
Angle arbre mestre amb la vertical | 18 graus | |
Angle arbre de mitjana a popa | 5 graus | |
Angle del botaló amb la horitzontal | 15 graus |
Tasques professionals
La tasca del Plutón com a vaixell de duanes es realitzà per a una empresa de Benidorm, Ors y García, fundada el 1835 a les ordres de Gaspar Ortuño.[11] L'any 1844 el Plutón pertanyia a la Marina espanyola.
Referències
- ↑ DCVB:Falutx
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ Reguart, A.S.. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional (en castellà). la viuda de Don J. Ibarra, 1792, p. 296 (Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional).
- ↑ Bové, F. Proyecto de reglamento para el resguardo marítimo español (en castellà), 1855, p. 5.
- ↑ «Contrabando y vigilancia». [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ «Riudavets y Tuduri, Pedro Biografia» (en castellà). Todoavante.es. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Kipping, R. Sails and Sailmaking. Lockwood, 1887 (Weale's rudimentary scientific and educational Series). ISBN 978-5-87664-849-5.
- ↑ Kipping, R.; Tudury, P.R.. Elementos de construccion de velas: Hauptbd (en castellà). Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 332.
- ↑ «Vocabulario del comercio medieval» (en castellà). Página Principal. [Consulta: 2 juliol 2024].
- ↑ Llovet, J. Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró. 1816-1875. Caixa d'Estalvis Laietana, 1971, p. 20 (Premi Iluro).
- ↑ Todo a babor. «Gaspar Ortuño y el falucho Plutón» (en castellà). Todo a babor, 13-10-2022. [Consulta: 30 juny 2024].