Fabàcies: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
perque feia falta aquesta informació |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
* <ref> [http://pgrc3.agr.ca/cgi-bin/npgs/html/family.pl?440 GRIN-CA] 2002-09-01</ref> |
* <ref> [http://pgrc3.agr.ca/cgi-bin/npgs/html/family.pl?440 GRIN-CA] 2002-09-01</ref> |
||
}} |
}} |
||
Amunt les llegumnosesLes '''lleguminoses''' o '''fabàcies''' (''Fabaceae'') conformen una família botànica que constitueix després de la família de les [[orquídia|orquídies]], ''orchidaceae'' la segona família vegetal pel que fa al nombre de gèneres (650) i espècies (18.000). Totes les plantes de la família ''fabaceae'' tenen una característica flor amb cinc [[pètal]]s ([[estendard]], ales i [[quilla]]) i l'[[ovari (botànica)|ovari]] forma una [[beina]] o [[llegum]]. Moltes espècies d'aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà ([[pèsol]], [[llentia]], [[regalèssia]], [[fava]], [[cigró]], [[mongeta]], [[garrofer]]), farratge animal ([[alfals]], [[trèvol]], [[garrofer]]) o com a planta ornamental ([[mimosa]], [[robínia]]). Acostumen a tenir [[bacteris]] [[simbiòtic]]s que faciliten la [[fixació del nitrogen]] al [[sòl]]. |
|||
== Subfamílies == |
== Subfamílies == |
Revisió del 08:57, 2 abr 2019
Fabaceae | |
---|---|
Flor d'una lleguminosa | |
Dades | |
Font de | fesol i brot de soja verda |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae Lindl. |
Tipus taxonòmic | Faba |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Sinònims | |
Subfamílies | |
Distribució | |
Amunt les llegumnosesLes lleguminoses o fabàcies (Fabaceae) conformen una família botànica que constitueix després de la família de les orquídies, orchidaceae la segona família vegetal pel que fa al nombre de gèneres (650) i espècies (18.000). Totes les plantes de la família fabaceae tenen una característica flor amb cinc pètals (estendard, ales i quilla) i l'ovari forma una beina o llegum. Moltes espècies d'aquesta família tenen gran importància econòmica com a aliment humà (pèsol, llentia, regalèssia, fava, cigró, mongeta, garrofer), farratge animal (alfals, trèvol, garrofer) o com a planta ornamental (mimosa, robínia). Acostumen a tenir bacteris simbiòtics que faciliten la fixació del nitrogen al sòl.
Subfamílies
Basant-se en la forma de la flor:
- Caesalpinioideae: Flors zigomorfes molt variables, com en el gènere Cercis o Bauhinia. A les nostres terres només està representada pel garrofer (Ceratonia siliqua).[2]
- Mimosoideae: Pètals petits i estams molt visibles.
- Faboideae o Papilionoideae (Fabaceae sensu stricto o Papilionaceae): Un dels pètals és més gran i té una cresta i els altres pètals estan junts. Hi pertanyen la major part de lleguminoses autòctones.[2] En aquesta subfamília, dos pètals adjacents, les ales, envolten els dos pètals inferiors.
Aquests tres grups són considerats famílies separades en el Sistema Cronquist de Classificació (1981), mentre que en el sistema APG II (2003) són subfamílies de les lleguminoses.
-
Flors d’Acacia dealbata, una mimosòidia de la subfamília Mimosoideae
-
Flor del garrofer (Ceratonia siliqua), de la subfamília Caesalpinioideae
-
Flor de la ginesta (Spartium junceum), de la subfamília Faboideae
Articles relacionats
Referències
- ↑ GRIN-CA 2002-09-01
- ↑ 2,0 2,1 Universitat de les Illes Balears Herbari virtual de la Mediterrània Occidental - Informació i imatges detallades sobre les lleguminoses autòctones
Enllaços externs