Devesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Ordre de les plantilles Commonscat i Autoritat |
||
| (26 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Polisèmia}}
[[Fitxer:Devesa 0010.JPG|
La '''devesa''' o '''vedat''' és l'aprofitament agroforestal tradicional com a [[pastura]] de [[boscos]] aclarits sovint d'[[alzines]] i [[roure]]s, però també d'altres [[arbres]].<ref name=
Les deveses ocupen encara avui una part important del [[Paisatge (geografia)|paisatge]] de l'oest de la [[península Ibèrica]]. Constitueixen un aprofitament agrícola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu d'[[herba|herbàcies]] entre els arbres. La pastura comprèn les herbes que creixen a redós dels arbres i les [[aglà|aglans]] a partir de la [[tardor]]. Durant l'[[estiu]] la producció vegetal en un [[clima mediterrani]] és mínima. Tenen un paper important en la cria de [[Porc ibèric|porcs ibèrics]], que han de pasturar en llibertat a la devesa, condició indispensable segons la normativa per a les millores categories de qualitat de [[pernil ibèric]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.jamonlovers.es/jamon/nueva-normativa-de-calidad-del-jamon-iberico/|títol=Nueva normativa de calidad del jamón ibérico|consulta=2017-05-22|nom=Miriam Lopez|cognom=Ortega|llengua=castellà|editor=Jamón Lovers|data=11/01/2014}}</ref>▼
▲Les deveses ocupen una part important del [[Paisatge (geografia)|paisatge]] de l'oest de la [[península Ibèrica]]. Constitueixen un aprofitament agrícola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu d'[[herba|herbàcies]] entre els arbres. La pastura comprèn les herbes que creixen a redós dels arbres i les [[aglà|aglans]] a partir de la [[tardor]]. Durant l'[[estiu]] la producció vegetal en un [[clima mediterrani]] és mínima.
Els animals que pasturen tradicionalment les deveses acostumen a ser [[porcs]] de raça ibèrica, [[Bou|bovins]] de races extensives i [[ovella|oví]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Maté|nom=Vidal|article=La dehesa, un ecosistema de leyenda|publicació=El País|llengua=castellà|url=http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/01/18/actualidad/1390051452_583775.html|data=2014-01-18}}</ref>
== Vegeu també ==
* [[Ban (geografia)|Ban]]
* [[
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre|cognom=Bolòs i Masclans|nom=Jordi||enllaçautor = Jordi Bolòs i Masclans|capítol=Les deveses i els bovalars|títol=Els orígens medievals del paisatge català l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya|url=https://www.worldcat.org/oclc/493216353|data=2004|editorial=Institut d'Estudis catalans|lloc=Barcelona|pàgines=355-356|isbn=9788472837454}}
* {{Ref-publicació|nom = Maria Teresa|cognom = Ferrer i Mallol|enllaçautor = Maria Teresa Ferrer i Mallol|article = Boscos i deveses a la Corona catalano-aragonesa (s. XIV-XV) |url=http://digital.csic.es/bitstream/10261/24690/1/20%20%281990%29%2c%20pp.485-537.pdf|format = pdf|data =1990|publicació=Anuario de estudios medievales |volum =vol. 20 |pàgines= 485-539|ref = Ferrer i Mallol}}
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Sistemes agrícoles]]
| |||
Revisió de 19:32, 11 des 2022
La devesa o vedat és l'aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits sovint d'alzines i roures, però també d'altres arbres.[1][2] La paraula prové del llatí medieval defensa pel fet que generalement eren tancades, privades o prohibides a terceres persones.[3] N'hi havia que pertanyien al senyor o un monestir, altres eren un bé del comú d'una comunitat de veïns o d'un municipi. Té origen en la reconquesta, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades.[1] Era una resposta al deforestació descontrolada per garantir un subministrament de llenya, fusta, carbó, caça i pasturatges on ningú més tingués accés sense autorització.[4]
Les deveses ocupen encara avui una part important del paisatge de l'oest de la península Ibèrica. Constitueixen un aprofitament agrícola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu d'herbàcies entre els arbres. La pastura comprèn les herbes que creixen a redós dels arbres i les aglans a partir de la tardor. Durant l'estiu la producció vegetal en un clima mediterrani és mínima. Tenen un paper important en la cria de porcs ibèrics, que han de pasturar en llibertat a la devesa, condició indispensable segons la normativa per a les millores categories de qualitat de pernil ibèric.[5]
Els animals que pasturen tradicionalment les deveses acostumen a ser porcs de raça ibèrica, bovins de races extensives i oví.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Devesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Devesa». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «defendre 9. devesa». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4ª edició), p. 271. ISBN 9788441225169.
- ↑ Ferrer i Mallol, 1990, p. 526.
- ↑ Ortega, Miriam Lopez. «Nueva normativa de calidad del jamón ibérico» (en castellà). Jamón Lovers, 11-01-2014. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ Maté, Vidal «La dehesa, un ecosistema de leyenda» (en castellà). El País, 18-01-2014.
Bibliografia
[modifica]- Bolòs i Masclans, Jordi. «Les deveses i els bovalars». A: Els orígens medievals del paisatge català l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis catalans, 2004, p. 355-356. ISBN 9788472837454.
- Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Boscos i deveses a la Corona catalano-aragonesa (s. XIV-XV)» (pdf). Anuario de estudios medievales, vol. 20, 1990, pàg. 485-539.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Devesa