[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Celluloide

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:29, 29 nov 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de pel·lículaCelluloide
Fitxa
DireccióCarlo Lizzani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPio Angeletti Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlo Lizzani, Ugo Pirro i Furio Scarpelli Modifica el valor a Wikidata
MúsicaManuel De Sica Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGiorgio Di Battista (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlberto Gallitti Modifica el valor a Wikidata
ProductoraIstituto Luce Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorIstituto Luce Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1996 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.500.000.000 L. Modifica el valor a Wikidata
Recaptació293.600.000 L. Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
TemaRoma, ciutat oberta Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0112652 FilmAffinity: 492579 Allocine: 14955 Letterboxd: celluloide Allmovie: v135852 TCM: 524296 TMDB.org: 108530 Modifica el valor a Wikidata

Celluloide és una pel·lícula dramàtica històrica italiana de 1996 dirigida per Carlo Lizzani a partir d'un guió de Furio Scarpelli, Ugo Pirro i Lizzani, basada en la novel·la homònima de Pirro de 1983. És protagonitzada per Giancarlo Giannini, Massimo Ghini, Anna Falchi i Lina Sastri.[1]

Trama

[modifica]

La pel·lícula narra de manera ficcionada la gènesi de la pel·lícula Roma, ciutat oberta (1945), una obra mestra del cinema neorealista, a partir de les dificultats que va trobar el seu director Roberto Rossellini, el seu l'amic i guionista Sergio Amidei i tota la tripulació abans i durant el rodatge, després per la tèbia reacció de la crítica el vespre de l'"estrena", fins a l'èxit aconseguit per la intervenció providencial d'un soldat estatunidenc que porta una còpia de la pel·lícula a Nova York.[1]

Repartiment

[modifica]

Giuliano Montaldo té un cameo sense acreditar com Civalleri, un dels primers finançadors de la pel·lícula.[2]

Producció

[modifica]

La pel·lícula va ser un projecte de passió de Lizzani, que va intentar finançar-la des de 1983.[1] Sabrina Ferilli va ser escollida originalment per interpretar Magnani, però es va acabar negant.[3] Fotografia principal va començar el 8 de maig de 1995 a Roma.[1][2]

Cost i taquilla

[modifica]

La pel·lícula va costar 6.500 milions de lires,[1][2] però en va recaptar només 293,6 milions.[4]

Reconeixements

[modifica]
Premi Data de cerimònia Categoria Recipient(s) Resultat Ref.
David di Donatello 9 de juny de 1996 Millor pel·lícula Celluloide Nominat [5][6]
Millor director Carlo Lizzani Nominat
Millor actor protagonista Giancarlo Giannini Guanyador
Millor actriu protagonista Lina Sastri Nominat
Millor argument Furio Scarpelli
Ugo Pirro
Carlo Lizzani
Guanyador
Millor músic Manuel De Sica Guanyador
Millor vestuari Luciano Sagoni Nominat
Nastro d'argento 1997 Millor director Carlo Lizzani Nominat
Millor vestuari Luciano Sagoni Nominat
Millor escenografia Luciano Sagoni Nominat
Globo d'oro 1997 Millor argument Furio Scarpelli
Ugo Pirro
Carlo Lizzani
Guanyador

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Fusco, Maria Pia «'Celluloide': si gira» (en italià). La Repubblica, 09-05-1995 [Consulta: 11 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 «CINEMA: OGGI PRIMO CIAK DI CELLULOIDE DI LIZZANI (3)» (en italià). Adnkronos, 08-05-1995. [Consulta: 11 gener 2021].
  3. Fusco, Maria Pia «Alleluja Sabrina» (en italià). La Repubblica, 01-05-1995 [Consulta: 11 gener 2021].
  4. Enrico Lancia. Dizionario del cinema italiano: I film. Vol. 6/1: Dal 1990 al 2000. A-L.. Gremese. ISBN 88-8440-085-6. 
  5. «David, Tornatore è il favorito» (en italià). La Repubblica, 08-05-1996.
  6. D'Agostini, Paolo «Tra botte e cerchio, ha vinto la commedia» (en italià). La Repubblica, 09-06-1996.

Enllaços externs

[modifica]