[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Canal de Crimea del Nord

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula indretCanal de Crimea del Nord
Imatge
Tipuscanal de reg Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRepública Autònoma de Crimea (Ucraïna), República de Crimea (Rússia) i província de Kherson (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 45′ 55″ N, 33° 23′ 40″ E / 46.7653°N,33.3944°E / 46.7653; 33.3944
B 45° 20′ 12″ N, 36° 02′ 28″ E / 45.33667602°N,36.04105771°E / 45.33667602; 36.04105771
Característiques
Altitud13 m
14 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió402,6 (longitud) km
Història
Creaciódècada del 1960 Modifica el valor a Wikidata

El canal de Crimea del Nord és un canal d'Ucraïna, que uneix el riu Dniéper amb la península de Crimea. S'usa per al reg de les terres baixes de la mar Negra i per a proveir d'aigua a Crimea.[1][2][3]

La preparació de la construcció va començar l'any 1957 poc després de la transferència de Crimea de 1954. Les obres principals del projecte van tenir lloc entre 1961 i 1971 i es van dividir en tres etapes. La construcció va ser realitzada pels membres del Komsomol, i va comptar amb uns 10.000 treballadors voluntaris.

Característiques

El canal comença a la ciutat de Tavriysk, d'on surt de l'embassament de Kakhovka alimentat pel riu Dnieper, i s'estén en direcció generalment sud-est, acabant al petit poble de Zelnyi Yar; des d'allà, una canonada porta aigua per proveir la ciutat de Kertx, a l'extrem oriental de la península de Crimea. Set dipòsits d'aigua es troben al llarg del canal principal, que té 402,6 km de longitud. L'aigua flueix per gravetat des de Tavriysk fins a Dzhankoy, on s'eleva mitjançant quatre estacions de bombeig a una alçada de més de 100 m per energitzar el seu flux aigües avall. A Crimea, nombrosos canals més petits es bifurquen del canal principal, com ara el canal d'arròs Razdolne, el canal d'arròs d'Azov, el canal de distribució de Krasnohvardiiske, el canal Uniting i el canal Saky; a través d'aquests, també es subministra aigua a la ciutat de Simferòpol.

La idea de construir el canal va ser plantejada al segle xix, especialment pel botànic rus-finès Christian von Steven. No obstant això, no va ser fins després de la Segona Guerra Mundial quan la decisió va ser finalment adoptada el 21 de setembre de 1950 pel Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el Govern de la Unió Soviètica. La decisió va ser construir l'estació hidroelèctrica de Kakhovka, els canals del sud d'Ucraïna i el del nord de Crimea. El 1951, el servei postal soviètic va publicar un segell postal commemoratiu on el canal de Crimea del Nord va ser classificat com un dels grans projectes de construcció del comunisme.

Història recent

Després de l'annexió russa de Crimea, les autoritats ucraïneses van reduir considerablement el volum d'aigua que fluïa a Crimea a través del canal, citant un enorme deute pendent del subministrament d'aigua de la península. Això va provocar que la collita agrícola de la península, que depèn en gran manera del regadiu, fracassés el 2014.[4][5]

Les fonts d'aigua de Crimea es connecten al canal de Crimea del Nord per substituir les antigues fonts d'Ucraïna. L'objectiu és restaurar el reg i els subministraments urbans a la península de Kertx i a les comunitats més petites de la costa est de Crimea.[6] El 2014, es va construir un embassament per emmagatzemar l'aigua dels rius de Crimea oriental a prop del poble de Novoivanovka, Nyzhnohirskyi Raion.[7]

Segons les estadístiques oficials russes, la indústria agrícola de Crimea va superar completament les conseqüències del bloqueig del canal de Crimea del Nord i els rendiments dels cultius van créixer per un factor d'1,5 des del 2013 fins al 2016.[8] El ràpid creixement reportat de la producció agrícola a Crimea es deu al fet que, amb l'ajuda de subvencions de l'ordre de 2-3 mil milions de rubles a l'any del pressupost de la Federació Russa, els productors agrícoles de Crimea van poder augmentar la flota de maquinària agrícola.[9][10][11]

Aquestes estadístiques oficials contrasten amb els informes d'una reducció massiva de l'àrea de cultiu a Crimea, de 130.000 hectàrees el 2013 a només 14.000 el 2017,[12] i un canal buit i un embassament gairebé sec que va provocar una escassetat d'aigua generalitzada,[13][14][15] amb l'aigua només disponible de tres a cinc hores al dia el 2021. Aquest mateix any, el New York Times va citar alts funcionaris nord-americans dient que assegurar el subministrament d'aigua de Crimea podria ser un objectiu d'una possible incursió de Rússia a Ucraïna.[16][17]

El 24 de febrer de 2022, el primer dia de la invasió russa d'Ucraïna de 2022, les tropes russes que avançaven des de Crimea van establir el control del canal de Crimea del Nord.[18] El President de la República de Crimea, Sergey Aksyonov, va dir a les autoritats locals que preparessin el canal per rebre l'aigua del riu Dnieper i reprendre el subministrament d'aigua, que estava previst per a l'endemà.[19][20] El 26 de febrer de 2022, una presa de formigó va ser destruïda per una explosió i es va reprendre el subministrament d'aigua.[21]

El 6 de juny de 2023, la destrucció de la presa de Nova Kakhovka[22][23] va provocar grans inundacions curs avall del riu. La presa estava sota el control de l'exèrcit rus en el moment de l'esfondrament. Les autoritats russes i ucraïneses es van culpar mútuament de la destrucció.[24] La presa subministrava el 85% de l'aigua de Crimea, a través del canal, i com a conseqüència va quedar interromput el subministrament.[25]

Referències

  1. ↑ Euromaidanpress: Occupied Crimea is running out of water. Veröffentlicht am 20. Juli 2017; abgerufen am 22. Juli 2017.
  2. ↑ Угроза засыхающего Крыма (Die Gefahr der Austrocknung der Krim), veröffentlicht am 29. Juni 2017, abgerufen am 19. November 2018. Analyse: Russische Infrastrukturprojekte auf der Krim ... Wasserversorgung, 23. Mai 2018 von: Julia Kusznir, bpb Neues Eskalationspotenzial zwischen Russland und der Ukraine. Arxivat 2018-11-19 a Wayback Machine. SWP 22. August 2018 Ukraine: Wasserversorgung zur Krim wird nach Ende der Okkupation wieder aufgenommen. Arxivat 2018-11-19 a Wayback Machine. 10. September 2018 Ukraine-Journal Dam leaves Crimea population in chronic water shortage. by Mansur Mirovalev, 4 Jan 2017, Al Jazeera Media Network Water supply to Crimea completely blocked after building new Ukrainian dam. 1 May 2017, 112|112.UA News Agency Ukraine shuts off water flow to Crimea with new dam. Monday, May 1, 2017, UAWire Unprecedented Water Crisis in Annexed Crimea. 9 Mai 2017, Hromadske UA
  3. ↑ Plantilla:GSE
  4. ↑ «Russia fears Crimea water shortage as supply drops». BBC News, 25-04-2014 [Consulta: 26 abril 2014].
  5. ↑ «Crimea Rice Crop Fails Over Water War With Ukraine». The Moscow Times, 06-05-2014 [Consulta: 22 març 2015].
  6. ↑ «New Pipelines Start Supplying Fresh Water to Crimea». Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 4 març 2022].
  7. ↑ «Крым покончил с водным шантажом Украины (Dnepr is no longer needed)» (en rus), 22-04-2015. [Consulta: 2 març 2022].
  8. ↑ «statistics с/х». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 22 març 2019].
  9. ↑ «с/х машины Крыма». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 22 març 2019].
  10. ↑ «Государственная поддержка сельского хозяйства - Правительство Республики Крым». msh.rk.gov.ru. [Consulta: 3 novembre 2017].
  11. ↑ «В Минсельхоз Крыма поступило 1200 заявок на получение субсидий на сумму более 1,5 миллиарда рублей — Министерство сельского хозяйства Республики Крым - Правительство Республики Крым». msh.rk.gov.ru. [Consulta: 3 novembre 2017].
  12. ↑ Clara Ferreira Marques. «Crimea's Water Crisis Is an Impossible Problem for Putin». Bloomberg, 19-03-2021. [Consulta: 24 març 2021].
  13. ↑ Mansur Mirovalev «Dam leaves Crimea population in chronic water shortage». Al Jazeera, 04-01-2017.
  14. ↑ Mansur Mirovalev «The devastating human, economic costs of Crimea's annexation». Al Jazeera, 21-05-2021.
  15. ↑ Troianovski «Where Ukrainians Are Preparing for All-Out War With Russia». The New York Times, 08-05-2021.
  16. ↑ ; Barnes, Julian E. «80,000 Russian Troops Remain at Ukraine Border as U.S. and NATO Hold Exercises». New York Times, 05-05-2021 [Consulta: 19 gener 2022].
  17. ↑ Troianovski «Where Ukrainians Are Preparing for All-Out War With Russia». The New York Times, 08-05-2021 [Consulta: 19 gener 2022].
  18. ↑ «Российские войска берут под контроль Херсонщину: Крым готов получать воду». eadaily.com, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
  19. ↑ «Российские войска вышли к Херсону и восстановили подачу воды в Крым». RIA Novosti, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
  20. ↑ Reuters «Canal in annexed Crimea to be readied for water from Ukraine's Dnieper, official says». National Post. Reuters, 24-02-2022 [Consulta: 24 febrer 2022].
  21. ↑ «В Крым пошла вода — украинской дамбы больше нет». eadaily.com, 26-02-2022 [Consulta: 26 febrer 2022].
  22. ↑ «Ukraine dam: What we know about Nova Kakhovka incident» (en anglès). BBC News, 06-06-2023.
  23. ↑ «Guerra de Ucrania - Día 468» (en castellà). Revista Ejércitos, 06-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-06. [Consulta: 6 juny 2023].
  24. ↑ «Fan esclatar una gran presa a Ucraïna i inunden la regió de Kherson, amb milers d'evacuats». 324cat, 06-06-2023. [Consulta: 6 juny 2023].
  25. ↑ Osborn, Andrew «Canal irrigating Crimea getting 'drastically less' water after Ukraine dam blast, says Kremlin» (en anglès). Reuters, 06-06-2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Canal_de_Crimea_del_Nord&oldid=33910156»