Calcis
|
Per a altres significats, vegeu «Calcis (desambiguació)». |
Χαλκίδα (el)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Administració descentralitzada | administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central | ||||
| Regió | Grècia Central | ||||
| Unitat perifèrica | Unitat Perifèrica d'Eubea | ||||
| Illa | Eubea | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 64.490 (2021) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 5 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 34100 | ||||
| Prefix telefònic | 2221 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | dimoschalkideon.gr | ||||
Calcis (grec: Χαλκίδα, grec antic: Χαλκίς, Katharévussa: Χαλκίς) era una ciutat de l'illa d'Eubea, separada de Beòcia per l'estret d'Eurip. Avui ha recuperat aquest nom (Kalkis des finals del segle xix i és una ciutat d'uns seixanta mil habitants i capital del nomós d'Eubea). A l'edat mitjana va portar el nom d'Euripos que es va deformar a Egripo.
Història
La llegenda diu que es va fundar abans de la guerra de Troia per colons jonis procedents de l'Àtica dirigits per Pandoros, fill d'Erecteu, segons diuen Estrabó i Escimne de Quios. Homer la menciona al «Catàleg de les naus» a la Ilíada. Després de la guerra de Troia els atenencs hi van establir una segona colònia.
Calcis es va convertir en una de les ciutats jòniques més grans, i en una primera època va comerciar amb gairebé totes les parts del món grec. La seva importància durant el segle viii aC i el segle vii aC ve donada perquè va fundar nombroses colònies i la península Calcídica va agafar el nom a partir del de la ciutat, com a conseqüència del gran nombre de ciutats que hi va fundar. Va estendre's també cap a la Magna Grècia i Sicília i a algunes illes de la mar Egea. La colònia més important i la primera que va fundar va ser Cumae a la Campània (suposadament l'any 1050 aC). Altres colònies destacades eren Rhegium a Itàlia, i Naxos, Zancle i Tauromenion a Sicília.
Durant aquest temps el govern era en mans de l'aristocràcia representada pels Hippobotis (Ἱπποβόται, és a dir, 'els alimentadors de cavalls') que correspondrien als Hippeis (Ἱππείς) d'altres ciutats gregues. Aquesta aristocràcia era la propietària de les terres de la fèrtil plana de Lelàntion, entre Calcis i Erètria.[1] Les dues ciutats es van disputar aquest territori i al segle viii aC van entrar en guerra per la seva possessió en el que es va conèixer com la Guerra Lelantina, on alguns dels estats més poderosos de l'antiguitat, com Atenes i Milet, hi van participar, segons Tucídides i Heròdot.[2][3]
Poc després de l'expulsió dels Pisistràtides d'Atenes, Calcis es va unir a Beòcia en una guerra contra els atenencs, però aquests van envair Calcis amb un gran exèrcit, els van derrotar en una batalla decisiva i els van confiscar les terres, que van ser repartides entre 4.000 ciutadans d'Atenes en qualitat de clerucs, l'any 506 aC. Quan els perses dirigits per Datis i Artafernes van desembarcar a Erètria els propietaris atenencs van fugir. Després de ser rebutjats els perses, l'illa va ser tributària d'Atenes durant molts anys. El 445 aC les ciutats de l'illa i entre elles principalment Calcis, es van revoltar contra Atenes però Pèricles la va conquerir i va expulsar a l'aristocràcia de la ciutat de Calcis, segons diu Plutarc.
L'any 411 aC, el 21è any de la guerra del Peloponès l'illa es va tornar a revoltar contra Atenes. Calcis es va mantenir independent per un temps curt, ja que una vegada recuperats els atenencs de la seva derrota, altra vegada van imposar la sobirania a Calcis i a altres ciutats veïnes que van romandre en mans dels atenencs fins a la batalla de Queronea, el 338 aC, que va deixar la Grècia Central en mans de Macedònia. Des de llavors es va convertir en un estat independent de segon ordre. El 207 aC els romans, dirigits per Publi Sulpici Galba Màxim, van atacar la ciutat sense èxit, i llavors estava sotmesa a Filip V de Macedònia, diu Titus Livi. El 192 aC quan es va reprendre la guerra amb Filip, els romans van ocupar la ciutat per sorpresa i van matar als seus habitants però no van tenir prou homes per ocupar-la de forma permanent.
A la guerra entre Roma i la Lliga Etòlia, Calcis era aliada dels romans però quan els etolis van cridar al selèucida Antíoc III el gran es van posar a les ordres d'aquest rei i el van rebre a la ciutat. Antíoc durant el seu estatge es va enamorar de la filla del principal ciutadà amb la que es va casar. Després va ser aliada de la Lliga Aquea en la darrera guerra contra Roma i la ciutat va ser destruïda per Luci Mummi Acaic, però es va poder recuperar, segons diu Estrabó, perquè aviat va tornar a ser la ciutat més important de l'illa. Va patir l'ocupació del rei del Pont Mitridates VI Eupator. Va passar a ser una ciutat de la província romana d'Acaia durant l'Imperi Romà i va quedar malmesa en el segle IV i V pels atacs dels gots. A la meitat del segle vi, la va restaurar l'emperador romà d'Orient Justinià I.
Entre els seus fills il·lustres cal mencionar l'orador Iseu i el poeta Licòfron. Aristòtil va morir a la ciutat.
A l'edat mitjana va agafar el nom de Eurip (Euripos) del que deriva el seu nom modern Egripo que va portar fins que va recuperar el de Calcis al segle xix, excepte sota domini llatí i venecià que es va dir Negroponte, nom aplicat també a tota l'illa d'Eubea (el nom de Negroponte podria ser una corrupció d'Egripo i ponte). Els otomans la van ocupar l'any 1470. No es conserven restes de l'antiga ciutat amb excepció d'alguns trossos de marbre a les parets d'algunes cases.[1]
Referències
Vegeu també
